L'AMOR

CONCURS DE POESIA AL CASAL

CARTA D’AMOR
SANT VALENTI 2011

Vaig conèixer un noi molt tímid, del qual em vaig enamorar. Quan jo era joveneta ja el coneixia, perquè érem del mateix poble però mai vaig tenir el pensament que m’enamoraria.
A casa seva eren pagesos i ell moltes vegades anava amb el carro i quan passava pel carrer sempre cantava. Jo si que de vegades em creuava amb ell, però girava el cap perquè no veiés que em posava vermella. Va arribar la FESTA MAJOR i era costum de tocar el ball de rams, el qual consistia en regalar una flor o una figureta a la noia que el xicot triava per ballar en aquell moment.
Un dia vaig anar al CENTRE CATÒLIC per ballar sardanes, i vaig veure que el ram li donava a una altre noia, la qual li havia triat la seva mare. Quan ho vaig veure, vaig sortir de la pista i vaig marxar cap a casa meva.
Me’n vaig adonar que me’n havia enamorat.
Al cap d’uns anys, ell, li va dir a un cosí seu que volia sortir amb mi però no sabia com fer-ho, ja que jo era molt seriosa. Jo li vaig contestar que el galant no havia fet res per sortir amb mi, malgrat tot a mi també em seguia agradant.
Al final vam quedar d’acord un diumenge, era la festa de Sant Roc.
Vam quedar a la tarda sortint de missa de sis.
Vam passejar per tot el poble i vam parlar molt.
Em sentia molt feliç, em sentia bé. Bé és poc, em sentia que flotava.
Resumint, al cap de dos anys ens vam casar em tingut tres fills, cosa que ja havíem decidit quan festejàvem un dia que passejàvem per Montserrat.
Ara fa quaranta anys que som casats i estic no igual, sinó encara més enamorada, del meu estimat marit.

-Per ser feliç t’has d’estimar, has de saber estimar i t’han d’estimar.

Teresa Bosch, alumna del Casal de Bigues
Pseudònim: Maj
3 de febrer de 2011