CALÇOTADA AL NOSTRE CASAL

CASAL EL BON CALIU DE BIGUES


El dia 5 de MARÇ a les 14 hores


CALÇOTADA


AMB BOTIFARRA , POSTRES
VI, CAVA i CAFÈ


Preu 7 euros



BON PROFIT

CARTA DE AMOR DE BIGUES I RIELLS

Barcelona, 14/2/2008

Querida Isabel

Te he enviado tres cartas y no he tenido respuesta.
Sólo desearía saber si te encuentras bien.
¿La salud te acompaña? ¿Tienes un trabajo aceptable?

Sólo sé de ti, tu dirección. Estando tan lejos lo único que se me ocurre es insistir con las cartas. Espero siempre, que en algún momento puedas responderme.

No puedo resistir esta incertidumbre, este silencio tuyo me corroe por dentro, me quema de rabia las entrañas.
No comprendo como hayas podido olvidar, aquellos momentos tan nuestros en los cuales nos confesamos amor eterno.
Ya sabemos que el primer amor es puro, blanco, como una estrella, como una flor de almendro, como el marfil de las teclas del piano.
El primer amor huele como la hierba a la luz de la luna.
El primer amor tiene música, como el agua del arroyo cuando choca con las piedras, en la cascada.
También sabemos que el primer amor, muere como un bonito sueño o como los días felices.

Pero, cariño. ¿No te acuerdas? Todo empezó en el cuarto de costura, mientras yo visitaba a tu padre, mi profesor de literatura, mi salvador en los días de exámenes.
Tú ibas cortando las telas y vistiendo el maniquí de mimbre, allí nos hicimos las primeras confidencias.
Era una tarde calurosa de verano. Cuando llegué la casa estaba solitaria tu allí cosiendo, con la vista clavada en la ropa. Cuando alzabas la mirada para enhebrar la aguja, lucias tus ojos negros como dos faros en una noche oscura. Tu blusa sudorosa pegada en el cuerpo por el calor, marcaba tus insinuantes curvas.
Cuando decidíamos salir, tú te cambiabas la blusa con la puerta entre abierta. Te preparabas para el paseo de los domingos.
¿Te acuerdas de nuestro banco preferido? Estaba rodeado de árboles y césped. Allí esperábamos que la tarde cayera para besarnos, besos cálidos, tardes no fáciles de olvidar
Escríbeme amada mía, dime algo cariño. Si estas dispuesta a no volver y a olvidar todo lo que hubo entre nosotros, yo también intentaré olvidar. Pero, escríbeme amada Isabel. Escribe al menos cuatro líneas para decirme que estás bien

Siempre tuyo Eduardo

MARISA I SIMEÓ

CARTA D'AMOR DE BIGUES

Estimat Julià

No voldria pensar que t’he perdut per sempre i per això t’escric aquestes quatre ratlles. De ben segur que ho trobaràs estrany doncs com bé tu saps, no estem fets per escriure’ns cartetes, però el que sí sabem, i que no es pot negar, és que som fets l’un per l’altre.
Quan puguis llegir aquesta carta ja farà dies que estàs lluny i el que no acabo d’assimilar és que sia per sempre.
Torna amor meu, torna, pensa que cada dia que passa sense tu, és un turment i estic quasi segura, que et passa el mateix.
No puc viure sense tu, necessito estar a prop teu “Adonis” meu. Tot em recorda a tu: sento la teva olor per tota la casa, somio amb tu, amb aquells càlids acomiadaments abans de maridar-nos, amb les passejades les nits de lluna plena, esperar que es fes fosc per fer-nos un petó, esperar que apaguessin les llums del cinema per donar-nos la mà, són tants els records bons i íntims. Estic segura que posant-los en una balança esborrarien tots els mals moments. Suposo que tu també deus tenir els teus, bons i dolents records.
Estimat, és hora de passar pagina, t’estimo, t’adoro i et venero .
No donis les culpes als trenta anys de casats, a la massa confiança o a la rutina. Pensa que tothom pot canviar i mirar de fer-ho més bé.
No pots alguna vegada deixar el teu senyor caràcter enrera?. No pots per una vegada, mirar de canviar?. Tant et costaria ser una mica més romàntic?. Sí demostressis més sensibilitat, jo et podria correspondre més fàcilment. Ja saps que no vull regals sumptuosos, ni res valuós però sí saps que sóc una dona molt pràctica i que només busco el teu amor i sinceritat.
Què no te’n recordes d’aquells moments nostres tan nostres, de nits càlides i apassionades escoltant música d’en Col Porter o dels Platters?.
Recordes la nit de Sant Joan de 1960? Aquesta sí que només és nostra. Allà em vas confessar amor etern.
- Què ha passat ara, què ha passat estimat?
Et tinc de confessar que encara estic bojament enamorada de tu, encara més, que el primer dia. Estic gelosa, perquè penso que ja pots estar acompanyat. Tinc por que passi més el temps i que aquest ens pugui separar per sempre. És tant el amor que tinc per tu, que estic disposada i preparada per fer el que vulguis i seguir-te on tu tinguis ganes d’anar.

Espero noticies teves amb molta impaciència. T’estimo infinittttt!.
La teva Consol de sempre i per sempre.

MARISA I SIMEÓ