EXCURSIÓ A VIC

CASAL EL BON CALIU DE BIGUES
GRAN PRENADAL ‘09

LA GLEVA-VIC-PRATS DE LLUÇANES

Dia: 18 de Desembre Hora de sortida: 08:00

Sortida del nostre lloc d’origen en direcció Vic i la Gleva on ens aturarem per fer un bon esmorzar a base de:

Pa amb tomàquet i embotits casolans, aigua, vi, i cafè.

Seguirem viatge en direcció nord fins arribar a Vic. La riquesa del seu patrimoni manifesta en la qualitat dels seus museus, arxius i edificis històrics, juntament amb la abundància d’associacions dedicades als camps més diversos són l’expressió d’una ciutat plena d’inquietuds cíviques culturals i artístiques.
Farem una interessant visita guiada a la catedral de la capital d’Osona, el campanar i la cripta romànica, el claustre gòtic, el retaule de Pere Oller i les pintures murals de Josep Mª Sert. Ens meravellaran. Entre els anys 1781 i 1803 va tenir lloc la transformació més important que ha sofert la catedral i que consistia en una ampliació de la nau que obliga al trasllat del claustre de la catedral actual, és obra de l’arquitecte Josep Morató i Codina
A una hora bona ens dirigirem a Prats de Lluçanés, al restaurant Cal Quico, on dinarem en base al següent menú:

Pica-pica (patates i olives), escudella barrejada, bacallà bona cuina, pollastre amb seva salsa i prunes, pastís de Nadal, assortit de torrons i neules, pa, vi, aigua, cava, cafè i gotes.

Després d’una animada sobretaula amb ball iniciarem el viatge de retorn cap al nostre lloc d’origen

PREU: 38,00 €

EXCURSIÓ A AGRAMUNT

CASAL EL BON CALIU DE BIGUES
AGRAMUNT
TORRONS VICENS

Data: 27 de Novembre Hora sortida: 08:00

Sortida del nostre lloc d’origen, direcció Igualada. Arribarem a Castellolí, per fer un bon esmorzar en base a:

Baguette amb embotit, vi, aigua, cafè o cafè amb llet

Desprès pujarem de nou a l’autocar, per acostar-nos a Agramunt, on acompanyats pel guia local, visitarem els seus carrers i places més emblemàtiques del centre històric d’aquesta petita Vila. Durant la visita, ens comentaran els trets arquitectònics i històrics més notables.
Després, ens desplaçarem fins a la fàbrica de Torrons Vicens, que des de l’any 1775, es dedica a l’elaboració dels torrons més emblemàtics de Catalunya. Els seus torrons, elaborats artesanalment, mantenen la qualitat sense renunciar a la varietat.
Un cop acabades les visites, marxarem de nou cap a Castellolí, al Restaurant Els Ceps, per dinar en base al següent menú:

Amanida al centre de taula. Fideuà. Rodó de vadella. Les postres. Pa, vi, aigua, copa de cava i cafè.

Després, d’una animada sobretaula amb ball i música, iniciarem el viatge de retorn al nostre lloc d’origen

Preu: 36,50 €

FOTOS

Tenim el goig de presentar-vos els nous alumnes d'aquest curs 2009-2010

Tenim el goig de presentar-vos els nous alumnes d'aquest curs 2009/2010


ARACELI LORENZO
ANTONIO CALA














CARMEN FERRER













DOLORS PASTOR














RAMON CAMPOS













ANNA SUECO
JUAN MARTÍNEZ













NÚRIA FORCADELL
JOAN RABELL













JUAN LOPEZ












J. ANT. MANRIQUE
REMEDIOS FERNANDEZ

Excursió al Monestir de Sant Cugat

CASAL EL BON CALIU DE BIGUES

Sala de festes BOGART
Monestir de Sant Ramon Nonat

Data : 30 d’Octubre Sortida : 08 : 00

Sortida del nostre lloc d’origen, a l’hora convinguda, en direcció sud. Arribarem a la població de Calaf, i ens dirigirem a la sala de festes Bogart, per esmorzar en base a

Llesca de pa amb tomàquet, pernil dolç, mortadel·la i llonganissa, vi aigua, cafè o cafè amb llet

Tot seguit anirem a visitar el Monestir de Sant Ramon Nonat, anomenat per la seva bellesa, l’Escorial de la Segarra
Amb l’ajut d’un frare visitarem les dependències del monestir, alguna cel·la... i coneixerem la història de Sant Ramon.
A una bona hora ens dirigirem cap al municipi de Calaf per fer-hi un tomb. Fent un recorregut per la seva història ens hauríem d’aturar en episodis com la Guerra Civil catalana i la batalla de Calaf (1465) o la Guerra de Successió. Serà als segles XVII i XVIII quan la vila es convertirà en un important centre cerealístic, ramader i d’intercanvi.
Un cop finalitzada la visita, tornarem al Bogart per dinar i gaudir d’espectacle i festa
Dinarem a base de:

Crema de peix i marisc. Lluç i calamars a la romana. Jarret ibèric amb patates. Gelat de xarrup de llimona. Pa, aigua, vi blanc i negre, cava, cafè, tallat o infusions.

Gaudirem de la festa, el ball i l’espectacle i a una hora bona tornarem al nostre lloc d’origen

PREU: 35,50 €

VAL MÉS RIURE QUE PLORAR

LA IL·LUSIÓ DE LA MEVA VIDA
Llàstima que llavors, ja era massa tard…………
És una frase que mai m’ha agradat massa. Crec que sempre es pot canviar el rumb de la vida.

Quan em vaig jubilar, els meus sentiments personals eren de fracàs total, per no haver pogut al llarg dels anys fer el que a mi, més m’agradava. Per exemple: fer Catequesis als infants, escriure, llegir, fer labors, i altres moltes activitats.
A les hores el meu pensament era negatiu. M’explico!

Als sis anys vaig començar a anar a l’escola, però ho vaig tenir molt difícil per poder anar-hi. La meva mare, estava delicada i jo tenia que tenir cura dels meus germans/es. N’érem sis i jo era la més gran per tant feia moltes faltes. Malgrat tot, com m’agradava anar en aquella escola encara que m’hi moria de fred.

La meva il•lusió des de petita era poder estudiar per ser infermera, però les circumstàncies de la vida, no va poder ser.

Als dotze anys ja em van fer anar a treballar i així poder ajudar a l’economia familiar, com a moltes cases era molt necessari.

Per què aquesta explicació de la meva vida? Doncs perquè reconec que em vaig equivocar al estar un temps negativa.
Ara he trobat el que no havia tingut mai dins l’entorn familiar.
Molt bons amics i persones que si t’ensorres t’ajuden a sortir del forat i a poder tirar endavant.

Per això en agraïment a aquestes persones, reivindico la paraula “que mai és tard” i que sempre es pot rectificar.
Jo desitjo de tot cor que puguem tenir molts anys entre nosaltres, totes aquestes persones que lluiten per el progrés.
Al final jo no he estat infermera, però gràcies a l’ensenyament i la l’Informàtica puc divulgar els meus pensaments per escrit, cosa impensable fa un temps.

Dolors Vilaseca i Llorens Vinyoles
Alumnes del Casal de Bigues i Riells
Juliol, 2009

EL MEU MAL NO VOL SOROLL

Llàstima que llavors, ja era massa tard. Això és el que ella pensava quan es despertava durant la nit i sentia sobre ella el pes del braç del seu marit que l’estrenyia, que li acariciava el seu cos, i el seus llargs cabells.

Si, llavors ja era massa tard.....les urpes del càncer, l’havien tocat de ple i ell s’han havia adonat de que malgrat tot, encara estimava aquella dona.

La Júlia sempre havia estat al seu costat, criant els seus fills i a la vegada els avis, sempre solucionant els desgavells que podien succeir en un moment determinat.
La Júlia sempre li havia perdonat les culpes i les infidelitats. Déu meu! Aquella dona havia estat sempre al seu costat i ell no se’n havia adonat.

Va ser dos mesos abans de morir quan va percebre que l’estimava.

Quan la Júlia tenia algun moment de lucidesa encara sentia el seu marit que li prometia el cel i la lluna: recorrerien el món, ferien llargues vacances, cosa que no havien fet mai. I llavors ella pensava.... massa tard.........

Em dic Vicenta Sanz i sóc alumna del curs “I tu per què no?.
Estic molt contenta amb aquest curs doncs ni somniant esperava estar escrivint el que escric aquest moment.

Penso que aquests cursos s’haurien de promoure més, doncs ajuden a la gent gran a tenir altres inquietuds, com per exemple: No “poltronar-se” davant la televisió hores i hores. Gaudim de tot el que ens ofereix la vida.
Aprofitem al màxim moure les neurones, hem de pensar que cada dia en perdem unes quantes.
Tenir el cervell ocupat, ens farà oblidar aquella pastilla miraculosa per la depressió, la qual no deixa de ser una droga i com sabem, amb les pastilles curem una cosa i n’espatllem un altre.

Aquest any compliré 69 anys, faig gimnàs dos cops per setmana, vaig d’excursió sempre que puc i...........m’agrada viure!

Espero haver contagiat una mica del meu entusiasme perquè mai repetim la frase:” llàstima llavors ja......................

Vicenta Sanz, alumne del Casal de Bigues i Riells
Juliol, 2009

CULPA NO TÉ QUI FA EL QUE HA DE FER

VEURE ESCOLTAR CALLAR

Llàstima que llavors ja era massa tard…Són paraules que trobem en boca de moltes persones.

Hem d’anar amb compte com parlem davant d’altres persones, hem de mesurar molt el que diem; procurant sempre que no siguin mal interpretades, doncs llavors passa el que passa.
Bé, de passar poden passar varies coses: una d’elles, aprofitar algun mot que pot tenir dues vessants i fer-ne un cabdell ben gros, poder embolicar la troca i aconseguir un mormol que va creixent més i més. Com més llarg millor, sense mirar el mal que s’està fent. En gaudeixen!.

Com queda el qui ha parlat? MALAMENT!

Per desgràcia, si passa alguna cosa contra la nostre persona, sempre som els últims en assabentar-nos de l’enrenou que s’ha format al voltant nostre.

Quan es vol reaccionar, la pedra ja rodola per la teulada. Com arreglar-ho?
Per què, hi ha gent així en ple segle XXI?

Malgrat em pesi, tinc d’acceptar que encara se’n troben, pocs però encara hi ha gent que sembla que no pugui tenir la llengua quieta, només la mou per fer el mal.

Els vull qualificar:

Són persones al meu parer: ignorants, amargades i, supèrbies.

Per què ignorants? La ignorància, és l’enemic més gran que té l’ésser humà. No et deixa créixer, ni tampoc formar-te com a persona. Anul•la! No ets res! ... Qui vol tenir amic així? ... Ningú!

Supèrbia! Orgull! ... No voler admetre que s’estan equivocant amb el camí escollit i sense voler acceptar la mà que se’ls brinda, ni es deixen treure la bena que porten al voltant dels ulls i els taps que duen a les orelles.
Si arribessin, a poder deslliurar-se d’aquests paranys, podrien veure, podrien escoltar, podrien gaudir de tots els beneficis que ens ofereix la vida. La vida a vegades pot ser molt beneficiosa, generosa i positiva i no arribar al final i lamentar-nos dient: llàstima que llavors..............

Rosa Santamarta, Juliol 2009

Sóc, alumne del casal de Bigues i Riells
I faig Català i Informàtica.