martes, 25 de octubre de 2011

COMUNICACIÓ

Aquest Bloc ha tancat les seves portes.


Fue bonito mientras duró.

lunes, 15 de agosto de 2011

REUNIÓ DE BLOGGERS A BIGUES

ACTA DE LA REUNIÓ



Bé, com tots sabeu el divendres a la tarda, dia 12 d’agost 2011, es va fer una reunió d’amics a casa la Marisa monitora de Informàtica del Casal de Bigues i Riells.
Havíem de ser, més o menys, la gent que vam estudiar amb la Sra. Vara o altres monitores que vàrem tenir per la diferencia d’hores o dies on es feien els cursos.
Tot coordinat sempre, per la Sra. Victòria Maldonado ja jubilada en aquests moments de totes aquestes tasques, però que tot i això va assistir a la reunió. Victòria, rep un fort agraïment per part de tots.

L’amfitrió de la reunió va ser la Marisa, la qual ens va delectar amb un berenar, ampliat pels pastissos i altres coses que els convidats van aportar.

Abans de posar-nos a taula vam passar llista enyorant els que no hi havien pogut ser per causes diverses i sobre tot per ser temps de vacances.

La reunió es va començar a les 18h. ja que tothom va ser molt puntual i érem.
· Victòria Maldonado, coordinadora del grup
· Joan Joher, del Casal de Mollet
· Viqui Mulet, del Casal de Sant Feliu de Codines. Acompanyada pel seu espòs
· Marcel·la Rebordós, col·laboradora de Informàtica, Català i aviat Blogguista. El seu marit també la va acompanyar.
· Marisa Nicollet, del Casal de Bigues i Riells, la qual molt amablement ens va oferir la seva casa i d’aquesta manera poder tornar-nos a veure.

Feia temps que la Marisa es va oferir convidar els monitors dels altres Casals a que veiessin el Casal de Bigues. Tal com ho havien fet els altres Blogguistes amb el seus Casals en altres moments, però a Bigues no s’havia pogut fer per causa d’obres en el recinte. Llavors, la Sra. Carolina regidora de cultura en aquell moment va optar per esperar a que tot fos acabat.

Hem d’esmentar que vam trobar molt a faltar i vam anomenar a la gent de varis Casals entre ells: Salvador de Vilanova del Camí, Silbyna, en Ramon de Vilassar, en Domènech, Caballo...Bé la llista va ser més llarga.

Vam remarcar a la Sra. Victoria Maldonado que al no seguir els cursos què la Diputació de Barcelona ens regalava, havíem quedat tots una mica estancats.
Llavors ella ens va recordar una adreça, en la qual podríem seguir alguna altre formació què ens pogués ser eficaç per poder transmetre als nostres alumnes dels nostres respectius Casals.

Pel qui l’interessi és: “Cibernarium. com de Barcelona"

Suposo que la Victòria deurà posar més Wbs d’aquests temes al blog matriu. Si us interessa estigueu atents.

Vam també comentar diferents problemes que els presents teníem amb els nostres Blogg i la diferencia que hi ha entre els correus: Yahoo o Gmail etc.

Viqui Mulet ens va parlar d’una pàgina web però no ens va facilitar l’adreça.

Vam parlar de la feinada que hem tingut per personalitzar les nostres firmes, en el correu.


Una referència lloable va ser la d’en Joan Joher, va dir: que la firma personalitzada feta en el correu Hotmail costa menys de posar que en el gmail.

Seguint amb la conversa dels Blogs van anar a parar, a dissenydeBlog i com introduir-hi coses noves.

Entre totes aquestes opinions com en tota reunió, també van sorgir altres temes aliés a l’ordinador, els quals junt amb el berenar van acabar per treure aquell sentiment de “morrinya” que tots teníem.

Al que si va quedar clar i coincidint amb la jubilació de Victòria Maldonado que de moment la Diputació de Barcelona no té pensaments de fer-nos nous cursos.

Aquí es va tancar la sessió, l’hora de tancament no la podem precisar, ja que van entrar a veure la casa de la Marisa. Si és segur, que ningú va arribar a casa seva abans de les 22h.

Gràcies a tots els assistent i una abraçada pels que no van poder venir

Bon estiu, aquest blog romandrà tancat fins que tornem a començar les classes en el Casal.

MARISA, 15/08/2011


Reconec que vam fer una fallida monumental, NO vam fer cap foto i això que teniem entre nosaltres una persona experta amb el tema. La Viqui Mulet fa unes fotos fantàstiques. Bé la propera reunió sortirà millor.

martes, 24 de mayo de 2011

GRACIAS SEÑOR

LA PEDRERA DE BIGUES I RIELLS

QUIERO DARTE LAS GRACIAS “SEÑOR “

· Quiero darte las gracias “SEÑOR” por poder vivir en Bigues i Riells.
· Quiero darte las gracias “SEÑOR” por tener dos Llars d’Avis uno en Riells del Fai ( terminado ) y el otro centro en Bigues, sin terminar desde hace casi una década.
· Quiero darte las gracias “SEÑOR” por tener unas magníficas pistas de “ PADEL ”, situadas en lo más recóndito de nuestro municipio, más cercanas al municipio de “ CALDES DE MONTBUY” que al nuestro.
· Quiero darte la gracias “SEÑOR” por tener un magnífico local social, situado en “SAULONS D’EN DÉU”, también en el límite de nuestro Municipio y lindando con “SANT FELIU DE CODINES”.
· Quiero darte las gracias “SEÑOR” por obligarnos a re-urbanizar nuestras urbanizaciones, construidas hace más de tres décadas, en plena época de crisis, y así ayudarnos a que nos “Cueste la mitad”.
· Quiero darte las gracias “SEÑOR” por mantener todas nuestras calles y jardines, resplandecientes y perfectos.
· Quiero darte las gracias “SEÑOR” por todos tus desvelos a la hora de Pedir Subvenciones a la Generalitat.


Por todo ello:


“SEÑOR AYUNTAMIENTO DE BIGUES I RIELLLS”


Quiero darte las GRACIAS.

Bigues,23 de mayo de 2011

Publicado por JCB,






domingo, 6 de marzo de 2011

AÑORANZA


NUESTRA ANDALICIA

Que bella es mi Andalucía su bandera ondea la blancura de sus nieves y el verdor de sus olivos.
Que corazón el de sus hombres que al dejar su tierra atrás, las lagrimas en sus caras y sus ojos y en sus labios hay un cantar La Petenera.
Le sigue el Fandango y La solear.
Cuanto más lejos se encuentren, más cariño les tendrá.
Que bella es mi Andalucía y que pena me da, que teniendo un suelo tan rico y que tengamos que emigrar.

3 de marzo 1966
Juan Martínez


AMOR INTENSO

CARTA A VICTOR

Cuando nuestro olfato es incapaz de olvidar su perfume.
Cuando sólo vemos su rostro al cerrar los ojos a cualquier hora del día.
Cuando nuestros oídos reconocen su suspiro entre millones de personas gritando.
Cuando sus besos son el manjar más exquisito que nuestros labios han probado jamás.
Cuando acariciar su piel eriza nuestras huellas dactilares.
Cuando sentimos más cosquilleos de los que podemos reconocer.
Cuando la otra persona es el SOL y nosotros la Tierra cuyo mundo gira totalmente a su alrededor.
Cuando nuestro extenso vocabulario es incapaz de definir lo que sentimos.
Cuando en momentos de duda el corazón nos duele de quererle tanto.

Es aquí, cuando toda nuestra racionalidad e inteligencia se ríen de nosotros mismos por tener tan descontrolado nuestro YO, tenemos que dar gracias por haber encontrado este caos, este desorden, esta locura, este gran enredo, EL AMOR.

Cuando todo esto pasa, si cerramos los ojos por un instante, nuestra primera mirada, las primeras palabras, el primer beso, las primeras decisiones juntos, todo vuela a una velocidad vertiginosa, y nos lleva hoy aquí, no a decirnos el uno al otro TE QUIERO, sino a gritarlo a los cuatro vientos, para que todo el mundo se entere de lo que vosotros ya sabéis.

DE NURI A VICTOR

Núria Ferrandiz
6/03/2011

LAFRUTA

ARBOLES FRUTALES
Poesía de Soraya Martínez

Soraya Martínez Munet es mi nieta tiene 8 años y me dedica unas poesías, las cuales yo voy escribiendo mientras ella recita.

Árboles frutales
Que linda es la rama que en ella la fruta se ve si lanzo una piedra.
La fruta tiene que caer, la recojo y la llevo a mi casa.
Me la tengo que comer es un alimento de la naturaleza que todos tenemos que comer. Niños y niñas yayas y yayos, mamás y papás, todos debemos comer.

Poesía: Soraya Martínez 8años - Abuelo: Juan Martínez
6/03/2011

No puc fer tancar la feina del Sr. Juan sense expressar unes paraules.
Contemplant tanta tendresa de néta i avi, el meu cos ha experimentat una sensació d’emoció inexplicable, fins i tot he sentit esborronar-se la meva pell.
Marisa Nicollet
Monitora del Casal



martes, 15 de febrero de 2011

SANT VALENTIN 2011


CON CARIÑO
Esta carta esta dedicada a mi esposo, tiene que ser una carta de amor no se si voy a ser capaz de expresarme y contar todo lo que siento por él.

Bien, cuando le conocí me enamoré perdidamente. Él se lo tomó más a la ligera, bueno se puede decir que era un rollito más, pero con el tiempo se dio cuenta que era algo más importante. Y mira! Aquí seguimos después de tantos años.
Formamos una familia llena de amor, fruto de este amor tuvimos dos hijos maravillosos y fuimos muy felices todos juntos.
Pero como todo no puede ser perfecto hace diez años nos ocurrió una desgracia muy grande, muy difícil de superar, pero gracias a nuestro amor esto nos unió mucho más y poder seguir luchando contra todo.
Así que amor mío espero envejecer a tu lado y cogidos de la mano podamos llegar hasta el último viaje

Te amare siempre
Oti
Alumna de Informática, del Casal de Bigues
15/02/2011

domingo, 13 de febrero de 2011

SANT VALENTIN 2011


CARTA DE AMOR SINCERA
Málaga 14 de Febrero de 2011
Inolvidable chiquilla:Recibí tu carta, si te digo que me dio alegría mentiría, porque …, fue un sentimiento raro, mezcla de ansiedad, tristeza, alegría, algo muy difícil de explicar con palabras. Leer lo que me cuentas me embargo de tristeza. No deberías hacer caso de opiniones de gente envdiosa que sin conocerme expresan juicios de valor lejanos a la realidad. Si es cierto que he salido con muchas chicas, pero ninguna puede decir que yo le haya dicho que las quería.
Estoy enamorado de ti en cuerpo y alma y esto es la primera vez que me ocurre, no imagino la vida, ahora, sin tu amor y te aseguro que me ganaré tu amor, con mi constancia, mi dedicación y mi pasión. ¡ Chiquilla me vas a querer tanto que tu misma te asustaras!. Siempre he sido sincero y leal contigo, todas mis palabras me las dictaba el corazón, cuando se da todo como yo he hecho contigo, al final el amor salta a la vista y te convencerá.
Hasta que nos veamos recibe el amor, junto con el de este terriblemente enamorado.
JUAN.

jueves, 3 de febrero de 2011

CARTA DE AMOR

Carta de amor
San Valentín 2011


Tengo que escribir una carta y tiene que ser de amor. Será la primera que escriba, porque nunca he tenido la ocasión.

Juan cariño son cuatro años que estoy sin tu compañía y tú ya sabes lo mucho que te hecho en falta. Hemos estado conviviendo juntos durante cuarenta y cuatro años y queriéndonos mucho. Es normal que no pueda olvidarte. Sigo pensando en ti y en lo felices que éramos. Cariño, puede ser que esta carta no te llegue, que nunca la puedas leer pero también se que mientras escribo tu estás junto a mi y sabes lo que pienso. Todo morirá con nosotros.
Sabes que más no he podido quererte, te quiero y te seguiré queriendo, mientras viva.
Un beso de la que te lleva en su corazón.

Ana.
Alumna del Casal de Bigues i Riells
3/02/2011

L'AMOR



CONCURS DE POESIA AL CASAL

CARTA D’AMOR
SANT VALENTI 2011

Vaig conèixer un noi molt tímid, del qual em vaig enamorar. Quan jo era joveneta ja el coneixia, perquè érem del mateix poble però mai vaig tenir el pensament que m’enamoraria.
A casa seva eren pagesos i ell moltes vegades anava amb el carro i quan passava pel carrer sempre cantava. Jo si que de vegades em creuava amb ell, però girava el cap perquè no veiés que em posava vermella. Va arribar la FESTA MAJOR i era costum de tocar el ball de rams, el qual consistia en regalar una flor o una figureta a la noia que el xicot triava per ballar en aquell moment.
Un dia vaig anar al CENTRE CATÒLIC per ballar sardanes, i vaig veure que el ram li donava a una altre noia, la qual li havia triat la seva mare. Quan ho vaig veure, vaig sortir de la pista i vaig marxar cap a casa meva.
Me’n vaig adonar que me’n havia enamorat.
Al cap d’uns anys, ell, li va dir a un cosí seu que volia sortir amb mi però no sabia com fer-ho, ja que jo era molt seriosa. Jo li vaig contestar que el galant no havia fet res per sortir amb mi, malgrat tot a mi també em seguia agradant.
Al final vam quedar d’acord un diumenge, era la festa de Sant Roc.
Vam quedar a la tarda sortint de missa de sis.
Vam passejar per tot el poble i vam parlar molt.
Em sentia molt feliç, em sentia bé. Bé és poc, em sentia que flotava.
Resumint, al cap de dos anys ens vam casar em tingut tres fills, cosa que ja havíem decidit quan festejàvem un dia que passejàvem per Montserrat.
Ara fa quaranta anys que som casats i estic no igual, sinó encara més enamorada, del meu estimat marit.

-Per ser feliç t’has d’estimar, has de saber estimar i t’han d’estimar.

Teresa Bosch, alumna del Casal de Bigues
Pseudònim: Maj
3 de febrer de 2011


domingo, 16 de enero de 2011

VALENTIN 2011

CARTA DE AMOR
PARA EL CONCURSO DE BLOGGERS
DIPUTACION DE BARCELONA

Querida Estela
Como siempre me dirijo a ti de la manera más sincera.
Últimamente estás iluminando mi vida, mis sueños y mis pensamientos. Me aportas una gran cantidad de cosas bonitas y sentimientos positivos, difíciles de explicar. ¿Por eso pienso en voz alta y me pregunto, es malo querer de esta manera? Es malo desear a alguien con todo el corazón, con tanta fuerza, para ofrecerle todo mi amor y mi ternura.
Yo creo que es bueno, es positivo, no puede ser malo.
Yo se lo que siento y no me da vergüenza. Estoy contento de haberte confesado mis sentimientos de manera sincera.
¿Quien sabe lo que mañana me puede pasar?
Ahora estoy tranquilo porqué ya puedo decir de una manera valiente y educada que te quiero, que te deseo con todo mi alma.
No te escandalices, no eres un amor platónico, eres mi amor real desde hace mucho tiempo. Me conformo con un pedacito de tu corazón ya se, que no puedo pedir más. A pesar de todo me tendrás siempre a tu lado.
Tuyo, Roberto


Marisa, monitora de informática del CASAL de Bigues
Carta verídica, verano 2010

CARTA D'AMOR SANT VALENTIN 2011

QUINA SOLETAT

SANT VALENTÍ 2011

Aprofito la diada de Sant Valentí malgrat que és festa castellana, per escriure una carta d’amor.
Els alumnes del Casal de Bigues també volem entrar a concurs.
Nosaltres a Catalunya celebrem aquesta festa per Sant Jordi, el 21 d’abril.

Carta d’Amor
Jo era molt jove i passejava per un parc molt bonic però una mica deixat, una mena de jardí sense vida.

Tot d’una vaig sentir veus i vaig veure una senyora i un jove parlant asseguts en uns pedrissos. Jo m’hi vaig acostar ja que em miraven somriguem.

Es veien unes persones de classe mitja alta per la manera de parlar.
Em preguntaren coses, així vam començar una conversa. El jove amb digué que no estava gaire bo i que estava prenen les aigües, en un Balneari del poble (com és feia llavors la gent que podia pagar-s’ho).
La senyora, la seva mare, li va proposar que féssim una passejada pel parc, plegats. Afegint, que ella ens esperava allí asseguda en el banc.
En Manel em deia unes coses molt boniques, jo tenia molta vergonya ja que no el coneixia de res i així li vaig dir.
Ens vam anar veien i escrivint. Eren unes cartes en les quals s’hi reflectia un amor sincer, pur.

Un dia em digué: M’apropo a tu perquè veig que ets sincera i m’agrades molt però te de dir una cosa molt trista. Agafant-me la mà em digué:
Jo t’estimo molt i veig que tu amb correspons. Jo sé que no viuré gaire temps i vull morir agafat a les teves mans, mentre tant siguem feliços. Jo li vaig dir que si, però que no perdés l’esperança i que segur viuria molt temps
Així vam passar els mesos. Ell cada vegada estava més malament ja no podíem sortir com abans, però a la vora del llit com si fossin cartes d’amor jo li anava dient coses boniques, les quals ell m’havia ensenyat. Quan tot va acabar, el meu consol va ser passejar pels llocs que havíem anat. Recordant....i mirant... agafats de les mans, les flors que tant admiràvem.

Marcel-la, 16/01/2011

Alumne del Casal de Bigues i Riell