Excursió a Santa Coloma de Farners

GRAN PRENADAL A PRATS DE LLUÇANÉS
SANTA COLOMA DE FARNERS
GALETES TRIAS

DATA: 19 DE DESEMBRE DE 2008 Sortida 08:00

Sortida del nostre lloc d’origen en direcció Vic. Arribarem a La Gleva per dur a terme un bon esmorzar en base a:

LLESQUES DE PA AMB TOMÀQUET I EMBOTITS CASOLANS, PA, AIGUA, CAFÈ O TALLAT

Després de tan esplèndid esmorzar, arribada a la localitat de Santa Coloma de Farners per visitar la fàbrica de galetes TRIAS. Les exclusives galetes Trias es basen en receptes úniques de 1908, que diferencia la marca. Galetes Trias obres les portes a tots els visitants que estiguin interessats en veure el Museu. Un espai històric de referència que permet veure l’evolució de l’empresa i conèixer les eines utilitzades en les diferents etapes. Aquest museu fundat l’any 1995, té una magnífica panoràmica de la cadena de producció. Per ell passen unes 20.000 persones cada any
Després de la visita anirem al restaurant CAL QUICO DE PRATS DE LLUÇANÉS per dinar:

CREMA DE MARISC, PINYA AMB PERNIL, BACALLÀ BONA CUINA, POLLASTRE AL FORN AMB GUARNICIÓ, LES POSTRES, AIGUA, PA, VI, CAVA I CAFÈ, TURRONS I NEULES

Gaudirem d’una animada festa de Prenadal, amb música i ball, que farà que passem una bona estona. Més tard retorn cap el nostre lloc d’origen

PREU: 38,00 € - 3 Bonificació Villatges, total = 35 €

Cançó "el Pirineu"

Cançó El Pirineu de l'opereta "Cançó d'amor i de guerra

TROBADA DE BLOGERS 25-11-2008

Estimats Bloggers:

A veure si us animeu perquè alguns teniu els blogs bastant adormits a més ahir vam tenir reunió a Sta Coloma de Gramanet
I veritablement és una pena, només érem tres representants dels Casals
(Mollet, Vilanova del Camí. nosaltres Bigues i Riells i naturalment Sta Coloma de Gramanet per el qual agraïm el acolliment i la atenció que va tenir el Sr. Joaquim que malgrat que ell no fa de monitor va aportar el seu granet de sorra amb el seu ordinador amenitzant molt cordialment la trobada dels bloggers. No tenim que oblidar la gentilesa de la Maria-Victoria sempre ella tan amable però aquesta vegada va ser una mica dura doncs en la crítica dels blogs va posar un llistó bastant alt. Tenim també que agrair-li l’obsequi final: diferents llibres (català-castellà) de diferents autors i que prometen ser interessants

ALUMNES DEL CASAL DE BIGUES I RIELLS

Hola amics.

Ens hem pres la llibertat de retratar (amb el permís de cada un d’ells) a tots els nostres alumnes. Aquí us els presentem amb molta il·lusió per part de tothom.

VISITA AL MUSEU DEL COURE DE LAFARGA

CASAL EL BON CALIU DE BIGUES
MUSEU DEL COURE
Lafarga Lacambra

21 de Novembre de 2008 Hora: 08:30

Sortida del nostre lloc d’origen a l’hora convinguda en direcció Vic, fins arribar a Tavernoles on pararem per fer un bon esmorzar a base de:

Amanida de tomàquet i ceba tendra (centre taula)
Llesques de pa amb tomàquet i embotits de la plana
Vi de la casa, aigües minerals, refresc o cervesa, cafè, tallat o infusió.

Després d’esmorzar baixarem cap a La Plana per dirigir-nos a Les Masies de Voltregà on visitarem el magnífic Museu de la Farga Lacambra
El museu es troba ubicat en una antiga torre de principis del segle XX just al costat de les instal·lacions de la Farga Group, l’empresa més important del sector al pais. Va iniciar la seva activitat l’any 1808 motiu pel qual ha decidit crear al Museu del Coure
Desprès de la visita tornarem de nou al Restaurant per dinar en base al següent menú

Amanida de tomàquet i ceba tendra (centre taula)
Sopa de fideus
Trinxat de la Cerdanya
Bacallà amb tomàquet,gratinat i all i oli
Gelat
Pa, vi de la casa, gasosa, aigua mineral, cervesa
Cava brut (1 ampolla per cada sis)
Cafè i gotes

Gaudirem d’una agradable sobretaula i ball i a una bona hora, iniciarem el viatge de retorn cap a casa

PREU: EXCURSIÓ 33,00 € + ENTRADA AL MUSEU= 36 €

OBITUARI

Obituari

Notifiquem la mort del nostre company

Esteve Cubota i Moreno.

Assistia cada dimarts i dijous al Casal per jugar la partida de escacs i els dimecres impartia la clase d’informàtica per la gent gran, desenvolupant el programa “I tu perquè no?” de la Diputació

Era un home amable i bon amic

Des d’aquest blog del Casal donem el pèsam a la seva senyora Manoli, fills i nets

Descansi en pau

(en aquesta foto, que va ser el dia que COMRadio en va entrevista, el veiem a la dreta en primer plà)

VIATGE D'ESTIU

VIATGE D’ESTIU

Sé que ja ha passat el dia de fer la feina d’estiu, manada per la nostra coordinadora Sra. Victoria. Tema: Vacances, unes 25 ratlles i posar-hi una foto autentica o vídeo.

Malgrat que és tard, els de Bigues i Riells farem la feina amb l’excusa de sempre i que és ben certa “ELS NÉTS”. Mireu que en ocupen d’hores aquesta canalla!!!!!
Allà on estiguis quan hi són ells, acabes tan esgotat que passes del Blog i de tot el que t’envolta.

Bé, el nostre tema és curt, si més no curiós:

Com cada any hem de partir les vacances en tres parts: França on hi ha la meva família, Andalusia on hi ha la família d’en Simeó i la resta com deia amb els néts.

Aquest any els dies de Andalusia vaig descobrir una cosa curiosa: Andalusia ja coneix el “Pa amb tomàquet”.

En molts llocs on vam anar ens el van oferir i per cert amb una personalitat exquisida doncs el serveixen així: el pa torrat per una banda i un petit bol d’autèntic tomàquet rallat el qual tu et tens que estendre per sobra del pa amb una cullereta. Ah, m’oblidava!!! També hi posen un altre bol petit amb autèntic “all i oli.

La foto adjunta és la estació de tren antiga de Serón. És el poble on hi resideix encara, part de la família.

Ara el tren ja no hi arriba, però això és una historia per un altre dia.

MARISA I SIMEÓ, 14/9/08

CLOENDA CURS D'INFORMÀTICA I CATALÀ 2008

Cloenda dels cursos d’Informàtica i Català a Bigues i Riells

Avui, dia 16 de Juny del 2008 hem acabat les classes del “I tu perquè no?” i de Català dirigides als alumnes del Casal. Hem fet una petita celebració esperant el setembre vinent per poder començar una altre tanda de lliçons.

Ens hem vist gratament sorpresos doncs ens han regalat varis obsequis, la qual cosa ens ha recompensat gratament doncs indica que la tasca que hem estat fent fins ara ha sigut positiva i interessant

Des d’aquest blog els hi donem les gràcies de tot cor

Marisa i Simeó

CONNEXIÓ

Per a tots els alumnes de Català i Informàtica del Casal de Bigues i Riells, moltes gràcies per haver fet possible la creació d’un grup de joves de més de 60 Anys. Per poder desenvolupar el Programa de “I tu per què no” que la Diputació de Barcelona va promoure per tots els Municipis de la Província de Barcelona.
Per a tots vosaltres estimats alumnes un gran agraïment per la vostra dedicació i entusiasme.

SIMEÓ ESTEVE i MARISA

!3/6/2008

CAMINS DE LA VIDA

MARE DE DEU DEL SANTUARI DE PUIGGRACIOS


NOCES D’OR

Fa 50 anys des de el dia que ens vàrem unir en matrimoni.

Quantes hores bones hem tingut!
Quants obstacles hem superat, al llarg d’aquests cinquanta anys!

Hem tingut dos fills que varen ser la il·lusió de la nostre vida.

Intentaré resumir la experiència com a parella que ha estat molt positiva: en el amor sempre ens hem respectat l’un a l’altre. Però no ens enganyem durant tots aquests anys hi ha hagut de tot, moments bons i d’altres no tant. Però sempre ens hem ajudat a superar-los, principalment en aquells moments que només veus foscor, no trobes la llum n’hi la força que necessites.

Des de la nostra jubilació, la nostra vida ha fet un pas molt important al introduir-nos en activitats que es fan al nostre poble; ara també tenim la possibilitat d’aprendre a escriure en Català, ja que no és el mateix parlar-lo que escriure’l.

Amb tots aquest afers que hem fet fins ara estem preparant un dia molt important en les nostres vides com són les nostres “Noces d’Or”.

Serà una festa molt bonica, hi haurà una celebració a l’Ermita de Piuggraciós, muntanya amb monestir molt emblemàtica que hi ha a prop del nostre poble.
Després familiars i amics que són molt importants en les nostres vides, ens acompanyaran a dinar en un Restaurant per gaudir tots plegats d’aquest gran dia.

Espero que entre tots els amics del programa “I tu per què no”? I hagi moltes persones que també com nosaltres puguin celebrar aquest dia, tan esperat en la època de la tercera edat,

DOLORS VILASECA, alumne del Casal.
13/6/2008

IRRESPONSABILITAT

CIVISME

Em dóna la impressió, que la paraula “reciclar” no la volem entendre. Amb tota la informació que l’Ajuntament en el seu moment va donar , inclòs el cubell orgànic per la casa, no ha servit de res.

Visc en el centre del poble i és molt lamentable veure les escombraries que la gent llença sense cap control. Tot hi val, és una llàstima que no s’aprofiti, perquè estic rodejada de contenidors: vidre, cartó, plàstic, orgànic i a més n’hi han dos per els estris. Hi no serveix per res.

No puc acabar d’entendre el per què?. Amb tots els mitjans que tinc al meu entorn, la gent no sigui conseqüent del mal que amb el nostre comportament ens estem fent a nosaltres mateixos.

Jo vaig tenir una mestre que sempre ens deia: “Els fills sou els miralls del pares” i és veritat, el que tu fas ells faran el dia de demà.
Per tant estic plenament convençuda que si ells no tenen el civisme necessari, que és del que es tracte “Ci-vis-me”, els fills no hi posaran cap atenció.
En una societat de consum com la que tenim actualment: comprar, estrenar i llençar, és necessari que siguem tots més responsables i posem més atenció a l’hora de relacionar residus. No és tan difícil com sembla, simplement posar-hi bona voluntat i d’aquesta manera deixaríem de veure diàriament com dins del contenidor de l’orgànic es llença capses de fusta, en el de cartró plàstics i llaunes i entre mig de tots ells, mobles.

Si això no s’arregla anem en camí de que els barris es converteixin en deixalleries.
És trist pensar en el mal que estem fent al medi ambient, amb el nostre mode de fer tan poc disciplinat.

Al final ens afecte a tots i les noves generacions tindran que carregar amb les conseqüències dels nostres errors.

ROSA SANTAMARTA. Alumne del curs “ I TU PER QUÈ NO” ?
12/6/2008

ELS ARTISTES

DEDICAT AL MEU ESPÒS

Quan jo vaig conèixer al meu marit, feia l’ofici de “tallista”. Tallista és la persona que fa obres d’escultura en fusta. És una feina pura artesana.

Agafava la fusta en brut i de mica en mica anava perfilant el que ell volia. Podia sortir alguna cosa floral, mitològica o qualsevol altre cosa.

Per el meu germà li va tallar “ Els quatre evangelistes” . Per els que no ho saben us diré que hi ha representat: Un àngel, un lleó, una àliga i un toro. Era una meravella, doncs les ales del àngel i les de l’àliga quan les miraves semblava que els relleus cobressin vida, donava la sensació que anaven a sortir volant.

Ara podria aprofitar per dir, que no és veritat la dita de: “En casa del herrero cuchara de palo” doncs tinc en el passadís de casa una consola tallada per el meu marit en la qual reflexa la puresa artesana perquè cap dels costats són iguals.

Quan el meu marit estava fent el servei militar, va guanyar un premi perquè li va fer una talla que reflectia un “Sancho Panza” (a un militar de alto mando).

És trist, i fa molta llàstima que es perdi aquest i altres oficis tan artístics.
Aprofito el blog del casal per reivindicar l’ofici doncs quan parlo amb alguna persona fent referència d’aquest tema, la gent posa una cara dient: “ De que parla aquesta”?

Tinc il·lusió que quan se jubili, si encara té bona vista, faci alguna coseta.

Dedicat al meu espòs, amb tot el meu amor.

MANOLI, 12/6/2008

EL MÓN

EL MÓN

Cada vegada el món està més embolicat i pensar què això ho fem els homes`de tot el món? Tan bé que podríem està si tothom fes la seva tasca sense egoismes
El món està preparat per que tothom pugui menjar i gaudir sense problemes però també sense luxes i així poder gaudir sense sofriments, les coses no van malament perquè sí sinó perquè son els egoismes i les males consciencies de les persones que estan al poder si no aprenem a compartí no anirem mai bé, cada vegada anirem pitjor
Vaig llegir al diari que teníem una visita important que era el president de Libia, va venir amb 300 persones, li van fer un campament als jardins de la Moncloa i ha passar-ho bé
Com potser que els governants facin aquest despilfarros tan parlar i parlar per res i espatllar-ho tot.

Voldria explicar el que està passant a Bolivia de la manera que jo ho veig semblava que aquest senyor ho faria mol bé però resulta que vol fer una llei per poder quedar –se sempre al poder com el Chaves això tampoc es just

Marcel·la Rebordós alumne de “i tu perquè no? “

DIA A DIA

DIA A DIA

Bé, passo a fer un relat sobre el canvi climàtic que tan ens preocupa i que tothom en parla sense saber ben bé que és el que passarà d’ara en endavant.

Avui dia en que em poso a fer aquesta redacció, de bon matí, quan encara no m`havia llevat, sento un rumor de màquina com si fos un tractor....Ondia! exclamo.. què esta passant?, i dic què esta passant? perquè on estem vivint no se sent absolutament res que no siguin els gossos del veí proper o algun que altre cotxe que passi per allò de que no sigui dit, o ben bé al vespre els pardals i ocells del bosc quan van a dormir amb al seu xivarri habitual
Surto tot d’una a la terrassa i veig una gran excavadora amb una pala enorme que esta aplanant el solar del costat de casa. Bé, jo ja sabia que havien de fer una casa, però no esperava que es posessin a treballar tan d`hora. Ho! Ho!.....Ara si que va de debò!

Una vegada hem esmorzat em dedico a fer les feines habituals de la llar, com fer el llit, eixugar els plats, etc etc....Tot d’una se m`ocorre mirar un altre cop per la finestra quan topo amb la mirada del tractorista. “Bon dia, senyora!” em diu. Jo avergonyida, perquè em sembla que s’adona que l’espio, li contesto com aquell que no vol la cosa “Bon dia”

Bé, no és cosa de estar amagada. Ja que el senyor sembla que vol parlar, surto a la terrassa i ell segueix- “Estan bé aquí! Oi!?” Jo li contesto- “Ja comença la casa?” li dic. Ell respon “No senyora, sols estic aplanant la parcel·la doncs els amos volen que la netegi perquè a vostès no els entri l’aigua. “Ai grácies!”..penso...”sí que s’està molt bé aquí, la vista és molt bonica i el lloc tranquil”. Li dic “és qüestió de seguir en las tasques de cada dia. Bon dia, senyor”. Ell repeteix “Si, bon dia”

Més tard surt a la terrassa el meu marit i la conversa continua
“Mira”- em diu el meu marit, quan entra de nou-“El senyor del tractor em diu que a ell li faria il·lusió tenir una casa, però que per aquí no li és possible poder-la adquirir-la doncs son molt cares i la seva senyora ha volgut comprar un pis, però ell somia poder tenir-la per estar al jardí i plantar en l’hort, tomàquets i verdures ara que les coses s’estan posant tan malament i els treballs no son segurs”. En fi, que estem de sort!. Doncs, pel que sembla, les coses s’estan posant malament, no plou quan és necessita. Hi ha sequera i el clima esta canviant. Els treballs trontollen i la gent no se sent segura enlloc.

Nosaltres, que estem en un món que sembla avançat, on la gent és civilitzada, crec que tenim l’obligació de tenir cura de les nostres terres i les nostres obligacions com a ciutadans que vetllen per les civilitzacions futures, cosa que sembla impossible per la quantitat de gent que pobla la nostra terra. Ja que no poden gaudir d’una llar digna com somien, a no ser que entre tots ens concienciesim de que la terra no ha sigut mai de l’home, si més no l’home és de la terra i a ella tornarà quan és mori. Per tant crec que és una obligació i un deure vetllat per ella.

Nuria Castañé alumna de “i tu perqué no? “

SALÓ AVANTE (Autonomia i calitat de vida)

REUNIÓ DELS BLOGGERS DELS CASALS A LA FIRA

Amb motiu de la celebració del 3º Saló per l’Autonomia Personal i la Calitat de Vida ens vam reunir el dia 6 de Juny un grup de “bloggers” dels Casals per participar en el Stand de la Diputació a fi de que en Rafa ens parlés del Google Earth.
Al mateix temps vam aprofitar l’ocasió per parlar dels nostres
projectes amb la Victoria Maldonado a la que l’hi agraïm des d’aquí la seva dedicació i paciència en escoltar-nos.
Mentre estaven fent anar els ordinadors ens va sorprendre la presència de la Princesa Doña Leticia. Més tard ens vam assabentar que era la Presidenta d’Honor del esdeveniment .

Simeó i Marisa

MEMORIES D'EN LLORENÇ

MEMÒRIES D'EN LLORENÇ

Des de la meva infància vaig ser un noi de poble
Envoltat de boscos i camps de conreo: En les hores que tenia lliures feia un passeig amunt i avall per escoltar el cant dels ocells i corre el darrere dels animalots del bosc com esquirols, papallones, la llebre
i moltes d’altres que ara no recordo. La meva infantessa va ser feliç fins que a mitjans del segle 20 va començar la guerra, tenia 6 anys; en els tres anys que va durà no vaig poder anar a l’escola per que no ni havia.
Quan es va haver acabat la guerra vaig anar 2 anys a aprendre d’escriure i llegir de vespres, perquè els meus pares en feien anar a treballar la terra, i cuidar el poc bestiar que teníem, per poder portar uns diners per sobreviure, acabada la guerra de lo poc que teníem, els meus pares varem quedà sense res.
Al fer-me adolescent i sempre lligat a la pagesia vaig fer treballs variats, com anar uns anys a la pedrera, i també vaig treballar per cases pairals amb bona situació em feien un contracte per fer la feina amb els animals, conreaven les terres; per després plantar lo que corresponia a cada estació de l’any. D’aquesta manera vaig arribar als meus 38 anys. ja havia format una família i la meva il·lusió era ampliar els meus coneixements dintre del que feia ens varen oferir anar de masovers a un mas que hi havia una granja amb 5.000 pollastres 150 verres 5 mascles amb producció i 500 porcs d’engreix.
Per mi va ser una fita molt important, em moltes mes responsabilitats. Fins i tot em varen proposar a l’hora de vendre el bestiar, fer els tractes amb el negociant que comprava el bestiar d’aquesta manera vaig arribar a l’edat de la jubilació, d’ales hores en sa la meva vida ha fet un pas molt important per el que havia fet fins aquell moment.
Vaig tenir la oportunitat d’introduir-me en moltes activitats que fan al poble, en el temps que tenia lliure em vaig apuntar per fer informàtica sense saber si me’n sortiria, gracies a un bon professor que m’ha ajudat molt; puc dir que mes o menys vaig fent algunes coses

Aquí s’acaba la meva historia.

Llorenç Viñolas Alumne de "i tu perquè no?"

COMO MEJORAR BIGUES I RIELLS

COMO MEJORAR BIGUES I RIELLS

Mi nombre es José Mª Martinez Martinez. El segundo apellido materno es Broset. Tinc 77 anys. Soc d’origen Aragonés, resident en Barcelona des del any 1956. Mi DNI es el nº 17776462 S. Actualment resido hace10 anys en Bigues i Riells, un poble del Vallés Occidental amable acogedor,sus campos verdes rodeados de muntanyes pero nos falten dues cosas molt importans sobre tot para la gent gran.
Terminació del Centre Civic Anyoro el Centro Civic de Barcelona`(yo partenecia a Rius i Taulet) .
Principalment terminació del Centro Civic en construcció amb espais suficients, sales de juegos de billar, ordenadors actualment de moda. UUn aula para perfeccionar el parlar catala així com escriure. Actualment nos dona clases la Sta.Marisa en el Casal de Avis molt incomode taules a un lado cadires a otro etc.
Tambè una sala de ball pues ens tenin que desplaçar a Sta.Eulalia, La Garriga o Granollers .El dissabte de vuit a deu ens fan en el Casal de Avis un equip de la edad mitja en un local donde los alumnos del col·legi fan dibuix i pintura algun dia sortiren intoxicats de les olors de la pintura
Tambè necessitem un equip de música per el ball

Perdon por mis faltas i mil gracias anticipades atentament

J. Mª Martinez alumne de Català i de "I tu perquè no?"

UNA EXCURSIÓ ACCIDENTADA

Les dues amigues també es fan fotografíes, per poder explicar als seus néts les aventures de tots els dijous.





UN DIA DE VENT

Les dues amigues, anaven caminant per el camí de Can Noguera, tranquil·les i com sempre explicant-se coses.
Aquell dia van fer un camí nou, semblava ser més divertit i no tant rocós, havien violetes, algunes roses, basses d’aigua i hi començava haver força vegetació. La panoràmica era espectacular, veure la muntanya de Riells del Fai, poder entreveure La Vall Blanca i les muntanyes de Sant Miquel del Fai era un regal pels ulls.
Des de lluny totes les muntanyes enganxades semblaven tocar el cel i es podia sentir el cant del rossinyol.
- Quin racó tan preciós!!! – quanta bellesa.

Les dues amigues van seure a terra, es punxaven el culet, però elles felices i contentes de poder gaudir d’aquells moments, en mig de tanta verdor i tranquil·litat. El seu lema era riure i més riure.
Al cap d’una estona es va girar un vent inhòspit, amenaçador, els arbres tocaven quasi a terra, de cop es va fer de nit i les dues donzelles van començar a corre camí avall, els arbres seguien amb aquell fort vaivé . En pocs moments s’havia tornat un paisatge idoni per una pel·lícula de por.
Els camps de blat s’havien transformat i semblaven un mar embravit.

Llavors a mi, la Lola tot corrent i treient llenya del foc doncs teníem una por inimaginable em va venir al cap, poesies d’infantesa.

Hace olas y no es la mar
Lleva espinas y no es pescado
Es la casa más bonita que en la tierra se ha criado.

Més que poesia és una endevinalla. És el camp de blat.

Col·laboració de Lola Valls, Alumne del Casal

3/6/2008

RECORDS

FOTO cedida per el Sr. Simeó Cardona

Entrada principal del Bon Caliu. Casal de Bigues i Riells




LA VELLESA

És molt trist la vellesa!. Sí, és el que sempre es diu.

És molt trist la vellesa sobre tot quan veus en un Geriàtric, per exemple: Aquelles persones que no poden valer-se per si mateixes, asseguts en aquelles cadires de rodes, aquelles ànimes que han sigut fortes, amb empenta i que arriba un moment de la vida que no tenen esma ni tan sols per menjar.
Sí, és molt trist.

Però, els que encara tenim la sort de poder caminar, menjar, parlar, fins i tot ajudar una mica als que tenim al nostre costat, hem d’estar contents i donar les gràcies per tot el que tenim.

És bo donar les gràcies per tot i a tots els que ens donen una ajuda, perquè la vida se’ns faci més amena: família, amics, professors i entitats que ens ajuden a reviure una mica la nostra infantesa.

El Curs de Català i Informàtica per gent gran per a mi ha sigut això reviure una infantesa pobre, que no ens va permetre arribar més lluny en la ensenyança .
Desitjo continuar l’any que ve, espero els dilluns amb impaciència i trobar-me amb totes les persones que hi he conegut.

Col·laboració de na Vicenta Sanz, alumne del Casal
3/6/2008

TRADICIONS

FOTO CEDIDA POR MARISA.

Pueblecito de Almeria, cercano al pueblo nombrado en el siguiente relato.



EL MEU NOM

Marisa, el dia que vaig arribar a classe et vaig dir que em deia Eulàlia.
La setmana següent tu em vas sorprendre dient-me: - Hola Lali!
Amb gran sorpresa per a mi doncs des de ben petita ningú, fora de la meva família no m’ho havia dit ningú.

De la forma que et vaig contestar, potser et va sorprendre una mica, doncs jo sóc una mica impulsiva, en les formes de expressió. (Sóc així).

Mira! No sé si et sabré descriure, la manera en que penso les coses. M’has fet reviure coses, que ja no hi pensava des de la meva infantesa.

El meu nom m’arriba per part de la meva àvia Eulàlia ( Olaya, la de Juan de Dios el espartero) de Totana provincia de Murcia.

A Totana la Patrona és Santa Eulàlia de Mérida. (No sé el perquè. Però és així).
Com tu sabràs per l’edat que tinc, en els anys que vaig néixer, la tradició era posar els noms dels pares als fills i en la meva família hi havia una Eulàlia, al final en vam ser cinc d’Eulàlies.
Però a mi em va tocar “Lali” per ser la més petita i això em treia de polleguera.
Tota aquesta historia m’ha fet venir al cap un munt de records molt agradables que més endavant seguiré explicant.

Col·laboració de na Eulàlia alumne del Casal.
3/6/08

UNA VIDA FRUGAL

VERDURES I FRUITES
O
FRUITES I VERDURES


Cinc per dia ens recomana la publicitat de la televisió.

Hi ha un “slogan” televisiu que ens mostren els cinc dits de la mà, i ens diuen que tenim que consumir cinc varietats de fruites i verdures. D’aquesta manera aconseguirem benestar, un “cos deu” ple de salut i energia. Diversos estudis han posat en evidència les propietats que aporten les fruites i les verdures en el nostre organisme i diuen, que poden prevenir certes patologies com: les malalties cardio-vasculars, fins i tot alguns càncers.

El que sí, no es pot negar, és que aporten grans quantitats de nutrients sempre molt necessaris perquè el nostre cos funcioni correctament: Vitamina C, Vitamina E, Vitamina B9, Carotens, Potassi, Magnesi, Calci i també els anomenats fenols.
Un altre cosa que podem assegurar, és que portant una dieta de fruites i verdures lluitem contra la nostra no estimada i perjudicial obesitat.

Però, el més important és comprendre com tenim que organitzar les cinc peces. Com és això: dos fruites i tres racions de verdures? Quatre fruites i una col? Una sopa de verdures, un suc de llimona, un plàtan i una pera............

Estic feta un embolic. En alguns règims només deixen menjar una peça de fruita per àpat. Per allò de les calories.
Personalment m’agraden molt les cireres. Malgrat les calories d’aquesta fruita en puc arribar a menjar mig quilo desprès de qualsevol menjada, només això representa 300 calories. Potser, només podem menjar sis cireretes? Ho dic per el punt, de que ens diuen que cada àpat té que tenir 400 calories.
Francament us diré que el tema de pesar els aliments, no és sant de la meva devoció i pot arribar a ser motiu d’estrès i mal humor.

Confidencialment us dic, que puc arribar a menjar-me les cinc peces de fruita establerta, en un sol àpat. Però sincerament, no sempre tinc la sort de trobar aquella fruita sucosa i madura a la que no pararies de mossegar.

La pràctica diària de prendre fruites i verdures varies, des de fa deu anys, arran d’unes al·lèrgies, m’ha donat un resultat espectacular al meu organisme doncs m’ha fet viure tots aquests temps sense cap medicament.
L’experiència de no haver trepitjat farmàcia en tot aquest temps m’ha donat una raó de menjar i seguint menjant fruites i verdures.

Marisa i Simeó
Per el concurs de fi de Curs de LA DIBA

CON CARIÑO A MI PERRITA LASSIE

HISTORIA DE UN NIÑO FELIZ Y SU PERRITO LASSIE

Hace unos años, cuando Juan Carlos era pequeño tenía un perro llamado Laki. Era un perro grande, parecía un poney de grande y hermoso que era. Venia de Italia y fuimos cerca de Francia para buscarle una perrita como novia para que tuviera cachorros pero no se dejaba querer porque él no estaba en su casa. Entonces el señor François, que era el dueño de la hembra francesa nos dejó la perrita para traerla a Barcelona, concretamente a Bigues i Riells donde encontraron su nidito de amor y pasado un tiempo Laki y la hembrita francesa tuvieron cachorros. El señor François nos regaló un macho y una hembra. Al macho le pusimos de nombre Sultán y a la hembra le pusimos Lassie
Aunque su raza es “Coolie” y son pastores belgas, cuando Lassie tuvo sus cachorros estaban dando una película sobre un perro que también se llamaba Lassie. Le robaban sus cachorros y Juan Carlos fue llorando a donde estaba su perrita pensando que se lo habían hecho a Lassie. Cuando le enseñamos toda la camada con su mama el niño lloró, pero de alegría, al ver que estaban en su canasta con todos su cachorros.
Lassie era de color dorado y llevaba un collar blanco alrededor del cuello
Nos quedamos con otro cachorro llamado Jau. Era tan bonito como el león de la metro de las películas. Esta raza de perros son muy protectores con los niños y con sus amos muy cariñosos y protegen mucho la casa cuando están solos en la vivienda. Fuimos muy felices mientras los tuvimos.
Lastima que apenas hay de esta raza. Los había tricolor, también negros con el collar blanco y los de color canela también con su collar blanco
El niño siempre se acuerda de sus perros pero sobretodo de Lassie

ISABEL SEDANO alumna de “ I tu perquè no?” de Bigues i Riells

FI DE CURS D'INFORMÀTICA I CATALÀ

EL PROPER DIA 16 DE JUNY A LES 12 DEL MIGDIA ENS REUNIREM AL CASAL PER DONAR PER FINALITZATS ELS CURSOS D'ENGUANY.

Tindrem la col·laboració del Ajuntament amb la presència de les representants de Benestar Social (la Mercè i la Lidia ) que probablement (si el presupost ho ha fet posible) vindran acompanyades d'una mica de aperitiu, cosa que sempre dona més sensació de festa i solemnitat.

NOCES D'OR DEL MATRIMONI VIÑOLAS-VILASECA

El proper mes de Juny celebren les Noces d'Or en Llorenç Viñolas i na Dolors Vilaseca que com sabeu son uns bons amics del Casal

Des de el nostre blog els hi desitgem que gaudeixin aquest dia i moltíssims més de pau, salut i harmonia

14º ANIVERSARI DEL CASAL

CASAL EL BON CALIU

14º ANIVERSARI DEL CASAL

EL DIA 20 DE JUNY ANIREM A DINAR AL RESTAURANT CAN BARRI

MENÚ

APERITIU

LLENGUADO A LA PLANXA
LLAGOSTINS
CALAMARS A LA ROMANA
VI BLANC I SORBET DE LLIMONA

FILET DE VEDELLA

PASTIS CROCANTI
CAVA BRUT PERELADA
CAFÉS LICORS I AIGUA

PREU SOCIS 25,00 € I NO SOCIS 39,00 €

VISITA A FLUIVES PER VEURE ELS GUARÀS

CASAL EL BON CALIU DE BIGUES

-EL GUARÀ-


Data: 09 de Maig Hora de sortida: 08:00

Sortida del nostre lloc d’origen en direcció Berga. Aturada per esmorzar per compte de cadascú.
Continuarem la ruta fins arribar a Fuives, al Centre Mundial de Ruc Català. Joan Gassó i fill tenen molt clar el seu objectiu: donar a conèixer el ruc català
Després de la benvinguda del Sr. Joan, podrem passejar pels camins de Fuives per veure ben a prop més d’un centenar de guarans. Aquests estan separats per mascles i femelles. Els mascles, a més, estan separats entre si, doncs tenen un fort tarannà que no els permet una convivència segura. Per altre banda, les femelles formen un únic grup que pastura lliurement per la zona, acompanyades pels seus pollins
És una visita molt completa, coneixerem a fons aquests animals. La seva historia, les seves característiques, alimentació i reproducció

Finalitzada la visita anirem a dinar al restaurant Santa Bàrbara de Sant Corneli, a base del següent menú:

Safates amb amanida, escalivada, pernil i fusta d’embotits
Paella mixta
Safates amb peus de porc, vedella amb bolets i conill amb all i ol
Pa, vi, aigua i copa de cava
Bunyols de la casa i moscatell
Cafè i raig

Desprès de dinar gaudirem d’una agradable sobretaula amb ball i a una bona hora iniciarem el viatge de retorn cap a casa


Preu: 29,50 € + 4,00 € visita = 33,50 €

Viatge a la Rioja

CASAL EL BON CALIU DE BIGUES

LA RIOJA

Dies: del 19 al 24 de maig Hora: 07:00

Dia 19: Lloc d’origen-Saragossa-Navarrete
Dia 20: Navarrete-Olite-Calahorra-Navarrete
Dia 21: Navarrete-San Millán de la Cogolla-
Nájera-Cañas-Navarrete.
Dia 22: Navarrete-Logroño-Sto. Domingo de la
Calzada-Navarrete
Dia 23: Navarrete-Enciso-Navarrete-tarda lliure
Dia 24: Navarrete-Saragossa-Lloc d`origen.

Preu: 495,00 – 35,00 subvenció casal = 460,00 € supl. Indiv. 16.00 € nit

Inclou:
Autocar de luxe
Hotel San Camilo 3*** a Navarrete
Pensió completa amb begudes incloses
Guia acompanyant de S.T. Villatges
Entrades a museus i altres
Assegurança especial de viatge (Europea de Seguros)

No inclou:
Esmorzar del primer dia
Extres del Hotel
Tot allò fora del programa


INSCRIPCIONS AL CASAL
DIES 8,10 i 15 d’abril de 17,00 a 19,00
Dipòsit 100,00 €
Pagament total : 22 d’abril de 17,00 a 19,00 al Casal

GRUP MÀXIM: 50 persones

CASAL DEL BON CALIU DE BIGUES

BESALÚ

Museu de miniatures i microminiatures

Data: 18 d’abril Hora sortida: 8:00

Sortida del nostre lloc d’origen en direcció Vic i La Gleva on ens aturarem per fer un bon esmorzar a base de:

Pa amb tomàquet i embotits casolans
Aigua, vi, cafès, tallats, .....

Seguirem ruta per Olot fins arribar a Besalú, la Vial Comtal. És una població de la comarca de la Garrotxa, situada a 150 mts d’altitud. Com el seu origen indica, Bisuldunum era una fortalesa entre dos rius: el Fluvià al sud i el Capellades al nord. Besalú va començar a adquirir importància com a capital de comtat independent després de la mort de Guifré el Pilós (902), condició que va perdre en morir Bernat III (gendre de Ramon Berenguer III) sense fills, com a conseqüència el comtat de Besalú passà a la casa de Barcelona. El 1966 fou declarat “Conjunt Històric-Artístic Nacional” pel seu gran valor arquitectònic. Disposarem de temps per passejar pel poble i visitar el Museu de miniatures i microminiatures que ens fascinarà. Podrem observar més de 200 peces, des de una perruqueria dels anys 20 a una casa del s- XIX, passant per una caravana de camells en el trau d’una agulla. – ENTRADA INCLOSA.

A una bona hora ens dirigirem a un reconegut restaurant de la zona per dinar en base al següent menú:

Entremesos
Ous a la caputxina (plat típic de la Garrotxa)
Pollastre rostit amb guarnició
Crema catalana
Pa, vi, aigües minerals.
Copa de cava brut i cafè

Després d’una animada sobretaula amb ball, iniciarem el viatge de retorn al nostre lloc d’origen

PREU: 35,00 € + 2,00 € - 3,00 € bonificació casal = total 34,00 €

NOU HORARI DEL AJUNTAMENT

Ens ha arrivat una nota del ajuntament de Bigues i Riells que informa del nou horari de les oficines a partir del 31 de març.

dilluns, dimarts, dimecres i divendres de 08:00 a 15:00

dijous de 08:00 a 19:00

dissabtes de 08:00 a 14:00

CALÇOTADA AL NOSTRE CASAL

CASAL EL BON CALIU DE BIGUES


El dia 5 de MARÇ a les 14 hores


CALÇOTADA


AMB BOTIFARRA , POSTRES
VI, CAVA i CAFÈ


Preu 7 euros



BON PROFIT