lunes, 29 de noviembre de 2010

Que hem de fer?


Ai, Mare de Déu Santissima.


Des de que l’Ajuntament a convocat als alumnes pel dia 10 de gener i els ha comunicat el nou emplaçament, a casa meva sembla “ el servei d’urgències”, el telefon no deixa de sonar. Moltes persones diuen que no vindran, perquè els hi cau molt lluny i...

Déu meu! Sempre plou sobre mullat.
Bromes a part hi estic d’acord, ja que hi ha una pujada molt forta i esta lluny del centre. Hem de pensar que molts avis ja no poden conduir o no tenen cotxe.
Bé, ja veurem que passa el dia 10 de gener.

Penseu que més avall he publicat l'anècdota de l’estiu 2010. Espero us agradi, ja que és una veritat com un temple


Si, no hi ha res més de nou us desitjo que passeu unes felices festes de Nadal i un millor Any Nou.

Marisa, 29/11/2010

sábado, 27 de noviembre de 2010

INFORMÀTICA

NOTÍCIA

Es comunica que les classes d'informàtica pels avis de Bigues i Riells tornaran a començar el dia 10 de gener de 2011.
L'Ajuntament ha habilitat un altre indret esperant que les obres del nou casal s'acabin.
Monitora
Marisa Nicollet

ANÈCDOTA ESTIU 2010

VIBURNUM


LLIMONER


Tinc una amiga preciosa, bona noia, és un àngel, tot s’ha de dir una mica esbojarrada i bastant innocent. Tot plegat, potser en té la culpa els seus 50 infantils anys. I com tothom, la noia té defectes. És d’aquelles persones que tot ho saben.

La història va començar un dia que la vaig convidar a sopar a casa. Al moment d’entrar em va elogià el meu viburnum, un arbre del jardí el qual va confondre amb un llimoner, dient: Com és què no t’ha fet llimones aquest any? – Jo per no ridiculitzar-la no vaig saber que dir i em vaig quedar amb un absurd, -Mira!.

Veritablement a vegades no sabem com devem actuar. La vetllada va ser molt distesa i agradable en presència del meu fictici llimoner.

L’endemà no sabia que fer, l’havia de trucar i dir-li la veritat? Doncs no, no ho vaig fer, no la vaig trucar, em va sortir del cos aquella vanitat inexplicable, la qual em va portar a gaudir del meu arbust, el qual està tan ben adobat que sembla un llimoner.

MARISA, 27 -11- 2010






jueves, 14 de octubre de 2010

CLASSES EN RETARD

CASAL DE BIGUES

És comunica que de moment aquest Blog seguirà tancat, ja que la unitat d’ordinadors, la qual represento encara no funciona arran de les obres de millora en el casal de Bigues. Victoria, quan em comuniquin l’entrada per començar les classes espero sereu els primers de saber-ho i podreu veure com ha quedat tot, llavors serà el moment de demanar, a la nostre Regidora de Cultura, dia per la propera reunió dels bloggers tal com havíem quedat.


Marisa, 15/10/2010

miércoles, 23 de junio de 2010

Les vacances d'estiu 2010


VACANCES 2010




Aquest blog romandrà tancat fins el mes d’octubre per vacances.

Esperem començar amb molta alegria i ganes d’explicar coses.
La primera cosa que es publicarà serà la feina que ens va encarregar, per aquest estiu, la monitora de La Diputació de Barcelona, la nostra amiga Victòria.
En la última reunió es va acordar de fer una entrada, en la qual explicaríem alguna anècdota d’aquest estiu 2010.
Aquestes redaccions, les quals serveixen de record per tots nosaltres, també passen a concurs. En aquests concursos guanyem l’admiració i l’estimació de tots els altres casals, la qual cosa ens dóna una enorme satisfacció de companyonia.
Bé doncs, aprofito per desitjar-vos un bon estiu a tots i referent a la anècdota que hem d’explicar que guanyi el millor.

BON ESTIU 2010

MARISA, 23/06/2010

miércoles, 17 de marzo de 2010

VIDA Y ROSAS


Las rosas y nuestra vida

Brotan en la misma era,

Crecen libres, consentidas

Bajo un sol que las desea

Y cuando la primavera

Ante el otoño se inclina

Son ambas dos calaberas

Amortajadas de espinas



A Marisa con cariño

de

José Manrique

alumno del Casal de Bigues

15-3-2010



COLETILLA



Los labios de Luis son los de Simeón peró los mueve Marisa

lunes, 8 de marzo de 2010

CON TODO MI AFECTO


ELEGÍA A SIMEÓ


Mi querido profesor.

Tu tesón y tu paciencia,

y tu abnegada labor

desarrolló en tí la flor del jardin de la docencia.

- Lloro por ti Simeó,

con el corazón rasgado

que late desde el dolor.

Hoy vengo a decirte Adiós, en nombre del alumnado.

- Del navegar virtuoso, esta es la última pàgina.

Donde la web ha llegado

el Google vaga sin rumbpor un Internet quebrado.

- La informática

al más allá partirá

para buscarte acogida

en una estrella encendida

que tu nombre ha de llevar.

Nosotros, junto al teclado,

tu huella nos guiará,

tu memoria y tu legado

tu noble perfil humano

siempre presente estará.


25-12 2009

José Manrique

Alumno de Informática en el Casal de Bigues

PENSAMIENTOS





Hoy, 08/03/2010

DESPUÉS DE TRES MESES

Hace tres meses, por cosas de la vida nos quedamos todos, un poco fuera de control y muy perdidos porqué perdimos un profesor maravilloso. Lo conocía de poco tiempo, pero para mí, como persona, me llegó al alma. Su dulzura para con todos sus alumnos y personas que lo conocían, era admirable.
Jamás te olvidaremos Simeón, estarás en nuestros corazones por toda una vida.
Con cariño Remedios

Alumna de Informàtica en el Casal de Bigues