VIBURNUM
Tinc una amiga preciosa, bona noia, és un àngel, tot s’ha de dir una mica esbojarrada i bastant innocent. Tot plegat, potser en té la culpa els seus 50 infantils anys. I com tothom, la noia té defectes. És d’aquelles persones que tot ho saben.
La història va començar un dia que la vaig convidar a sopar a casa. Al moment d’entrar em va elogià el meu viburnum, un arbre del jardí el qual va confondre amb un llimoner, dient: Com és què no t’ha fet llimones aquest any? – Jo per no ridiculitzar-la no vaig saber que dir i em vaig quedar amb un absurd, -Mira!.
Veritablement a vegades no sabem com devem actuar. La vetllada va ser molt distesa i agradable en presència del meu fictici llimoner.
L’endemà no sabia que fer, l’havia de trucar i dir-li la veritat? Doncs no, no ho vaig fer, no la vaig trucar, em va sortir del cos aquella vanitat inexplicable, la qual em va portar a gaudir del meu arbust, el qual està tan ben adobat que sembla un llimoner.
MARISA, 27 -11- 2010
No hay comentarios:
Publicar un comentario