HORA DEL CONTE

LA CAMISA DE LA FELICITAT

Aprofitan els consells de les persones grans, es pot escriure un munt de coses

El meu avi m’explicava un fet verídic que bé prou podria ser un conte.

Durant la seva vida de joventut va conèixer un noi del qual es va fer molt amic. Aquest noi sempre estava trist i deia que li havien explicat que podria ser molt feliç si es posava la camisa d’un home que fos molt ric.
El meu avi escoltava les paraules del pobre il·lús i sempre el consolava.
Però l’amic, no va poder ésser consolat gaire temps més, doncs el meu avi es va casar i marxar a un altre poble.

Un dia, venia el meu avi carregat arrossegant el ruc que aquell dia no tirava probablement per el carregament, malgrat tot l’avi anava cantant.

Entre “sooo al ruc i arriii tira” va sentir una veu que li deia: - Amo! Fa dies que us veig passar i sempre aneu cantant, xiulant i esteu content; per tant veig que treballeu força, hauríeu d'estar cansat i trist, també veig que els diners no us sobren doncs aneu una mica espellofat.
Parlant, parlant, el meu avi va reconèixer aquell senyor que tenia l’aparença de ric però molt murri. Naturalment! Era el jove veí trist que li parlava.
El meu avi li va respondre: i jo estimat, encara veig que busques la camisa de la felicitat.

Doncs escolta, estic content perquè:... Veus aquella cabana petita que hi ha al mig de la vall, és meva, allí hi tinc la meva esposa i els meus dos fills que m’esperen per sopar. I estic doble content perquè avui i demà menjarem doncs la venda de verdures del meu hort ha estat molt bona.
- Si vols et puc convidar a sopar. Li va dir el meu avi. Però no puc donar-te la meva camisa, com pots veure sota aquesta samarra no hi porto res.
Al ser esmentada la camisa, l’amic va reconèixer al meu avi i tots dos van marxar en busca del frugal sopar.
El meu avi com sempre havia fet, el va consolar i aconsellar recolzant-lo amb la saviesa que personalitza a les persones grans dient-li: Mira estimat! Salut, diners encara que siguin pocs i bon sol, alegren a qualsevol, és a dir, si no és un mussol.

Pensa, que si no hi hagués un "si no fos" tots seríem més feliços.

MARISA I SIMEÓ, 28/05/09