TRADICIONS

FOTO CEDIDA POR MARISA.

Pueblecito de Almeria, cercano al pueblo nombrado en el siguiente relato.



EL MEU NOM

Marisa, el dia que vaig arribar a classe et vaig dir que em deia Eulàlia.
La setmana següent tu em vas sorprendre dient-me: - Hola Lali!
Amb gran sorpresa per a mi doncs des de ben petita ningú, fora de la meva família no m’ho havia dit ningú.

De la forma que et vaig contestar, potser et va sorprendre una mica, doncs jo sóc una mica impulsiva, en les formes de expressió. (Sóc així).

Mira! No sé si et sabré descriure, la manera en que penso les coses. M’has fet reviure coses, que ja no hi pensava des de la meva infantesa.

El meu nom m’arriba per part de la meva àvia Eulàlia ( Olaya, la de Juan de Dios el espartero) de Totana provincia de Murcia.

A Totana la Patrona és Santa Eulàlia de Mérida. (No sé el perquè. Però és així).
Com tu sabràs per l’edat que tinc, en els anys que vaig néixer, la tradició era posar els noms dels pares als fills i en la meva família hi havia una Eulàlia, al final en vam ser cinc d’Eulàlies.
Però a mi em va tocar “Lali” per ser la més petita i això em treia de polleguera.
Tota aquesta historia m’ha fet venir al cap un munt de records molt agradables que més endavant seguiré explicant.

Col·laboració de na Eulàlia alumne del Casal.
3/6/08