Les dues amigues també es fan fotografíes, per poder explicar als seus néts les aventures de tots els dijous.UN DIA DE VENT
Les dues amigues, anaven caminant per el camí de Can Noguera, tranquil·les i com sempre explicant-se coses.
Aquell dia van fer un camí nou, semblava ser més divertit i no tant rocós, havien violetes, algunes roses, basses d’aigua i hi començava haver força vegetació. La panoràmica era espectacular, veure la muntanya de Riells del Fai, poder entreveure La Vall Blanca i les muntanyes de Sant Miquel del Fai era un regal pels ulls.
Des de lluny totes les muntanyes enganxades semblaven tocar el cel i es podia sentir el cant del rossinyol.
- Quin racó tan preciós!!! – quanta bellesa.
Les dues amigues van seure a terra, es punxaven el culet, però elles felices i contentes de poder gaudir d’aquells moments, en mig de tanta verdor i tranquil·litat. El seu lema era riure i més riure.
Al cap d’una estona es va girar un vent inhòspit, amenaçador, els arbres tocaven quasi a terra, de cop es va fer de nit i les dues donzelles van començar a corre camí avall, els arbres seguien amb aquell fort vaivé . En pocs moments s’havia tornat un paisatge idoni per una pel·lícula de por.
Els camps de blat s’havien transformat i semblaven un mar embravit.
Llavors a mi, la Lola tot corrent i treient llenya del foc doncs teníem una por inimaginable em va venir al cap, poesies d’infantesa.
Hace olas y no es la mar
Lleva espinas y no es pescado
Es la casa más bonita que en la tierra se ha criado.
Més que poesia és una endevinalla. És el camp de blat.
Col·laboració de Lola Valls, Alumne del Casal
3/6/2008
No hay comentarios:
Publicar un comentario