AÑORANZA

NUESTRA ANDALICIA

Que bella es mi Andalucía su bandera ondea la blancura de sus nieves y el verdor de sus olivos.
Que corazón el de sus hombres que al dejar su tierra atrás, las lagrimas en sus caras y sus ojos y en sus labios hay un cantar La Petenera.
Le sigue el Fandango y La solear.
Cuanto más lejos se encuentren, más cariño les tendrá.
Que bella es mi Andalucía y que pena me da, que teniendo un suelo tan rico y que tengamos que emigrar.

3 de marzo 1966
Juan Martínez

AMOR INTENSO

CARTA A VICTOR

Cuando nuestro olfato es incapaz de olvidar su perfume.
Cuando sólo vemos su rostro al cerrar los ojos a cualquier hora del día.
Cuando nuestros oídos reconocen su suspiro entre millones de personas gritando.
Cuando sus besos son el manjar más exquisito que nuestros labios han probado jamás.
Cuando acariciar su piel eriza nuestras huellas dactilares.
Cuando sentimos más cosquilleos de los que podemos reconocer.
Cuando la otra persona es el SOL y nosotros la Tierra cuyo mundo gira totalmente a su alrededor.
Cuando nuestro extenso vocabulario es incapaz de definir lo que sentimos.
Cuando en momentos de duda el corazón nos duele de quererle tanto.

Es aquí, cuando toda nuestra racionalidad e inteligencia se ríen de nosotros mismos por tener tan descontrolado nuestro YO, tenemos que dar gracias por haber encontrado este caos, este desorden, esta locura, este gran enredo, EL AMOR.

Cuando todo esto pasa, si cerramos los ojos por un instante, nuestra primera mirada, las primeras palabras, el primer beso, las primeras decisiones juntos, todo vuela a una velocidad vertiginosa, y nos lleva hoy aquí, no a decirnos el uno al otro TE QUIERO, sino a gritarlo a los cuatro vientos, para que todo el mundo se entere de lo que vosotros ya sabéis.

DE NURI A VICTOR

Núria Ferrandiz
6/03/2011

LAFRUTA

ARBOLES FRUTALES

Poesía de Soraya Martínez

Soraya Martínez Munet es mi nieta tiene 8 años y me dedica unas poesías, las cuales yo voy escribiendo mientras ella recita.

Árboles frutales
Que linda es la rama que en ella la fruta se ve si lanzo una piedra.
La fruta tiene que caer, la recojo y la llevo a mi casa.
Me la tengo que comer es un alimento de la naturaleza que todos tenemos que comer. Niños y niñas yayas y yayos, mamás y papás, todos debemos comer.

Poesía: Soraya Martínez 8años - Abuelo: Juan Martínez
6/03/2011

No puc fer tancar la feina del Sr. Juan sense expressar unes paraules.
Contemplant tanta tendresa de néta i avi, el meu cos ha experimentat una sensació d’emoció inexplicable, fins i tot he sentit esborronar-se la meva pell.

Marisa Nicollet

Monitora del Casal

SANT VALENTIN 2011

CON CARIÑO
Esta carta esta dedicada a mi esposo, tiene que ser una carta de amor no se si voy a ser capaz de expresarme y contar todo lo que siento por él.

Bien, cuando le conocí me enamoré perdidamente. Él se lo tomó más a la ligera, bueno se puede decir que era un rollito más, pero con el tiempo se dio cuenta que era algo más importante. Y mira! Aquí seguimos después de tantos años.
Formamos una familia llena de amor, fruto de este amor tuvimos dos hijos maravillosos y fuimos muy felices todos juntos.
Pero como todo no puede ser perfecto hace diez años nos ocurrió una desgracia muy grande, muy difícil de superar, pero gracias a nuestro amor esto nos unió mucho más y poder seguir luchando contra todo.
Así que amor mío espero envejecer a tu lado y cogidos de la mano podamos llegar hasta el último viaje

Te amare siempre
Oti
Alumna de Informática, del Casal de Bigues

15/02/2011

SANT VALENTIN 2011

CARTA DE AMOR SINCERA

Málaga 14 de Febrero de 2011

Inolvidable chiquilla:Recibí tu carta, si te digo que me dio alegría mentiría, porque …, fue un sentimiento raro, mezcla de ansiedad, tristeza, alegría, algo muy difícil de explicar con palabras. Leer lo que me cuentas me embargo de tristeza. No deberías hacer caso de opiniones de gente envdiosa que sin conocerme expresan juicios de valor lejanos a la realidad. Si es cierto que he salido con muchas chicas, pero ninguna puede decir que yo le haya dicho que las quería.

Estoy enamorado de ti en cuerpo y alma y esto es la primera vez que me ocurre, no imagino la vida, ahora, sin tu amor y te aseguro que me ganaré tu amor, con mi constancia, mi dedicación y mi pasión. ¡ Chiquilla me vas a querer tanto que tu misma te asustaras!. Siempre he sido sincero y leal contigo, todas mis palabras me las dictaba el corazón, cuando se da todo como yo he hecho contigo, al final el amor salta a la vista y te convencerá.

Hasta que nos veamos recibe el amor, junto con el de este terriblemente enamorado.

JUAN.

CARTA DE AMOR

Carta de amor
San Valentín 2011


Tengo que escribir una carta y tiene que ser de amor. Será la primera que escriba, porque nunca he tenido la ocasión.

Juan cariño son cuatro años que estoy sin tu compañía y tú ya sabes lo mucho que te hecho en falta. Hemos estado conviviendo juntos durante cuarenta y cuatro años y queriéndonos mucho. Es normal que no pueda olvidarte. Sigo pensando en ti y en lo felices que éramos. Cariño, puede ser que esta carta no te llegue, que nunca la puedas leer pero también se que mientras escribo tu estás junto a mi y sabes lo que pienso. Todo morirá con nosotros.
Sabes que más no he podido quererte, te quiero y te seguiré queriendo, mientras viva.
Un beso de la que te lleva en su corazón.

Ana.
Alumna del Casal de Bigues i Riells
3/02/2011

L'AMOR

CONCURS DE POESIA AL CASAL

CARTA D’AMOR
SANT VALENTI 2011

Vaig conèixer un noi molt tímid, del qual em vaig enamorar. Quan jo era joveneta ja el coneixia, perquè érem del mateix poble però mai vaig tenir el pensament que m’enamoraria.
A casa seva eren pagesos i ell moltes vegades anava amb el carro i quan passava pel carrer sempre cantava. Jo si que de vegades em creuava amb ell, però girava el cap perquè no veiés que em posava vermella. Va arribar la FESTA MAJOR i era costum de tocar el ball de rams, el qual consistia en regalar una flor o una figureta a la noia que el xicot triava per ballar en aquell moment.
Un dia vaig anar al CENTRE CATÒLIC per ballar sardanes, i vaig veure que el ram li donava a una altre noia, la qual li havia triat la seva mare. Quan ho vaig veure, vaig sortir de la pista i vaig marxar cap a casa meva.
Me’n vaig adonar que me’n havia enamorat.
Al cap d’uns anys, ell, li va dir a un cosí seu que volia sortir amb mi però no sabia com fer-ho, ja que jo era molt seriosa. Jo li vaig contestar que el galant no havia fet res per sortir amb mi, malgrat tot a mi també em seguia agradant.
Al final vam quedar d’acord un diumenge, era la festa de Sant Roc.
Vam quedar a la tarda sortint de missa de sis.
Vam passejar per tot el poble i vam parlar molt.
Em sentia molt feliç, em sentia bé. Bé és poc, em sentia que flotava.
Resumint, al cap de dos anys ens vam casar em tingut tres fills, cosa que ja havíem decidit quan festejàvem un dia que passejàvem per Montserrat.
Ara fa quaranta anys que som casats i estic no igual, sinó encara més enamorada, del meu estimat marit.

-Per ser feliç t’has d’estimar, has de saber estimar i t’han d’estimar.

Teresa Bosch, alumna del Casal de Bigues
Pseudònim: Maj
3 de febrer de 2011

CON TODO MI AFECTO

ELEGÍA A SIMEÓ

Mi querido profesor.

Tu tesón y tu paciencia,

y tu abnegada labor

desarrolló en tí la flor del jardin de la docencia.

- Lloro por ti Simeó,

con el corazón rasgado

que late desde el dolor.

Hoy vengo a decirte Adiós, en nombre del alumnado.

- Del navegar virtuoso, esta es la última pàgina.

Donde la web ha llegado

el Google vaga sin rumbpor un Internet quebrado.

- La informática

al más allá partirá

para buscarte acogida

en una estrella encendida

que tu nombre ha de llevar.

Nosotros, junto al teclado,

tu huella nos guiará,

tu memoria y tu legado

tu noble perfil humano

siempre presente estará.

25-12 2009

José Manrique

Alumno de Informática en el Casal de Bigues

PENSAMIENTOS

Hoy, 08/03/2010

DESPUÉS DE TRES MESES

Hace tres meses, por cosas de la vida nos quedamos todos, un poco fuera de control y muy perdidos porqué perdimos un profesor maravilloso. Lo conocía de poco tiempo, pero para mí, como persona, me llegó al alma. Su dulzura para con todos sus alumnos y personas que lo conocían, era admirable.
Jamás te olvidaremos Simeón, estarás en nuestros corazones por toda una vida.
Con cariño Remedios

Alumna de Informàtica en el Casal de Bigues

EXCURSIÓ A VIC

CASAL EL BON CALIU DE BIGUES
GRAN PRENADAL ‘09

LA GLEVA-VIC-PRATS DE LLUÇANES

Dia: 18 de Desembre Hora de sortida: 08:00

Sortida del nostre lloc d’origen en direcció Vic i la Gleva on ens aturarem per fer un bon esmorzar a base de:

Pa amb tomàquet i embotits casolans, aigua, vi, i cafè.

Seguirem viatge en direcció nord fins arribar a Vic. La riquesa del seu patrimoni manifesta en la qualitat dels seus museus, arxius i edificis històrics, juntament amb la abundància d’associacions dedicades als camps més diversos són l’expressió d’una ciutat plena d’inquietuds cíviques culturals i artístiques.
Farem una interessant visita guiada a la catedral de la capital d’Osona, el campanar i la cripta romànica, el claustre gòtic, el retaule de Pere Oller i les pintures murals de Josep Mª Sert. Ens meravellaran. Entre els anys 1781 i 1803 va tenir lloc la transformació més important que ha sofert la catedral i que consistia en una ampliació de la nau que obliga al trasllat del claustre de la catedral actual, és obra de l’arquitecte Josep Morató i Codina
A una hora bona ens dirigirem a Prats de Lluçanés, al restaurant Cal Quico, on dinarem en base al següent menú:

Pica-pica (patates i olives), escudella barrejada, bacallà bona cuina, pollastre amb seva salsa i prunes, pastís de Nadal, assortit de torrons i neules, pa, vi, aigua, cava, cafè i gotes.

Després d’una animada sobretaula amb ball iniciarem el viatge de retorn cap al nostre lloc d’origen

PREU: 38,00 €

EXCURSIÓ A AGRAMUNT

CASAL EL BON CALIU DE BIGUES
AGRAMUNT
TORRONS VICENS

Data: 27 de Novembre Hora sortida: 08:00

Sortida del nostre lloc d’origen, direcció Igualada. Arribarem a Castellolí, per fer un bon esmorzar en base a:

Baguette amb embotit, vi, aigua, cafè o cafè amb llet

Desprès pujarem de nou a l’autocar, per acostar-nos a Agramunt, on acompanyats pel guia local, visitarem els seus carrers i places més emblemàtiques del centre històric d’aquesta petita Vila. Durant la visita, ens comentaran els trets arquitectònics i històrics més notables.
Després, ens desplaçarem fins a la fàbrica de Torrons Vicens, que des de l’any 1775, es dedica a l’elaboració dels torrons més emblemàtics de Catalunya. Els seus torrons, elaborats artesanalment, mantenen la qualitat sense renunciar a la varietat.
Un cop acabades les visites, marxarem de nou cap a Castellolí, al Restaurant Els Ceps, per dinar en base al següent menú:

Amanida al centre de taula. Fideuà. Rodó de vadella. Les postres. Pa, vi, aigua, copa de cava i cafè.

Després, d’una animada sobretaula amb ball i música, iniciarem el viatge de retorn al nostre lloc d’origen

Preu: 36,50 €

FOTOS

Tenim el goig de presentar-vos els nous alumnes d'aquest curs 2009-2010

Tenim el goig de presentar-vos els nous alumnes d'aquest curs 2009/2010


ARACELI LORENZO
ANTONIO CALA














CARMEN FERRER













DOLORS PASTOR














RAMON CAMPOS













ANNA SUECO
JUAN MARTÍNEZ













NÚRIA FORCADELL
JOAN RABELL













JUAN LOPEZ












J. ANT. MANRIQUE
REMEDIOS FERNANDEZ

Excursió al Monestir de Sant Cugat

CASAL EL BON CALIU DE BIGUES

Sala de festes BOGART
Monestir de Sant Ramon Nonat

Data : 30 d’Octubre Sortida : 08 : 00

Sortida del nostre lloc d’origen, a l’hora convinguda, en direcció sud. Arribarem a la població de Calaf, i ens dirigirem a la sala de festes Bogart, per esmorzar en base a

Llesca de pa amb tomàquet, pernil dolç, mortadel·la i llonganissa, vi aigua, cafè o cafè amb llet

Tot seguit anirem a visitar el Monestir de Sant Ramon Nonat, anomenat per la seva bellesa, l’Escorial de la Segarra
Amb l’ajut d’un frare visitarem les dependències del monestir, alguna cel·la... i coneixerem la història de Sant Ramon.
A una bona hora ens dirigirem cap al municipi de Calaf per fer-hi un tomb. Fent un recorregut per la seva història ens hauríem d’aturar en episodis com la Guerra Civil catalana i la batalla de Calaf (1465) o la Guerra de Successió. Serà als segles XVII i XVIII quan la vila es convertirà en un important centre cerealístic, ramader i d’intercanvi.
Un cop finalitzada la visita, tornarem al Bogart per dinar i gaudir d’espectacle i festa
Dinarem a base de:

Crema de peix i marisc. Lluç i calamars a la romana. Jarret ibèric amb patates. Gelat de xarrup de llimona. Pa, aigua, vi blanc i negre, cava, cafè, tallat o infusions.

Gaudirem de la festa, el ball i l’espectacle i a una hora bona tornarem al nostre lloc d’origen

PREU: 35,50 €

MAÑANA ESTIVAL

Buenos dias mañana.

Me complace saludarte.

señal inequivoca

de que estoy vivo. y...

puedo apreciar esa clara luz

que nos proyectas.

Se podría comparar

a una inyección de ánimo, de vigor?

Quisiera disfrutar de ti, mañana

hoy puedo apreciar

la luz que me ofreces, y...

cuando llegue el claro oscuro de la tarde

quiero que mis ojos se bañen con tu luz.

Que no tenga nunca la sensación de no haber aprovechado

la claridad que me brindaste.

J.A.M. alumno del Casal de Bigues

10/07/09

CLOENDA DEL CURS 2008-09

El passat dia 15 de juny en el Casal d’Avis de Bigues i Riells vam celebrar la cloenda del curs 2008-09 d’Informàrtica i Català amb l’assistència de la nostre Regidora de Cultura, Sra. Carolina.
Es van repartir diplomes acreditant el nivell assolit, tothom va quedar molt content i nosaltres també perquè el alumnes com cada any ens van fer uns esplèndids regals.
Tots esperem el Setembre amb molta il·lusió.
Bon estiu i una abraçada a tots el bloggers sense oblidar la nostra monitora Victoria Maldonado.

Marisa i Simeó

Bigues i Riells a 2 de juliol de 2009

LA GUERRA i L'ESCOLA

DONO GRÀCIES PEL QUE ARA TINC

Sóc filla de la guerra i de la post guerra, vaig patí gana i por. Durant la guerra era obligatori que els nens/nes de cinc o sis anys anessin a l’escola.

M’agradava aquella olor de llapis i gomes que encara recordo amb tant de sentiment.Quan érem a classe i tocaven les sirenes, sense córrer, sortíem al carrer i ens amagàvem al soterrani d’una torre no gaire lluny.

Quan tot l’enrenou havia passat tornàvem un altre vegada a classe.

Ara estic molt contenta de fer tot el que faig, però penso amb una mica de tristesa que ja sóc gran i que ja no tinc temps per fer tot al que voldria. Jo tenia moltes ganes d’aprendre i vaig anar a una acadèmia però només vaig assistir-hi tres mesos doncs era massa car. Dono les gràcies al programa “I tu per què no” ? perquè mitjançant aquestes ajudes gratuïtes he pogut realitzar coses que ja pensava tenir perdudes.

Com per exemple navegar per Internet o perfeccionar el meu Català. Estem tots encantats amb la Sra. Marisa i el seu marit Simeó. Hem tingut molta sort en tenir persones amb tanta paciència.

I no parlem de l’energia que gasta la Marisa no sé d’on la treu, no es cansa mai.

Pensem, que no és igual ensenyar: nens petits, nois o noies que gent gran.

El país que te cultura hi millora tot: educació envers els altres, el comportament amb els infants, el respecte per les persones grans, col·laboració entre els pobles, en fi, l’educació ho millora tot en general.

Marcel·la Rebordós,

alumne del Casal de Bigues i Riells,

23/06/09

ENDAVANT

AGRAÏMENTS

Hola! Sóc una “xicota” de seixanta cinc anys. Fa dos anys tot just quan havia fet els seixanta tres, vaig saber que a Bigues es feia un curs que es deia “I TU PER QUÈ NO”. M’ho va dir una veïna que és diu Isabel perquè no me’n havia assabentat per ningú doncs al pobla no s’havia posat cap cartell que anuncies que es fessin aquestes classes, naturalment per part de l’ajuntament.
Així que moltes gràcies Isabel.
Vaig estar indagant i vaig descobrir que conjuntament amb l’Informàtica es feien classes de Català i vaig trobar que això per a mi era més interessant.
A més la professora que feia les classes tenia un munt de paciència. Moltes gràcies Marisa per dir-me, i tu per què no?.
Dono gràcies també a les meves companyes de classe perquè m’han fet sentir molt bé. M’han fet tornar les ganes, la il·lusió, m’han fet sentir-me viva, m’han donat la oportunitat de bellugar les neurones. No sé si m’explico gaire bé, però m’agradaria dir-vos que fa dos cursets no m’hauria vist en cor ni d’agafar un llapis per escriure català ni res sense fer faltes. Ara ja ho veieu sincerament us dic que poques faltes m’ha corregit la Marisa.
L’any que bé si res no es torça, vull aprendre informàtica.

Com us he dit, gràcies a tots els que m’han ajudat i endavant que el món és nostre.
I vosaltres per què no?
EULÀLIA,
alumne del casal de Bigues
15/06/09

CLASSES DE CATALÀ i INFORMÀTICA

Opinions

Un breu escrit per donar la nostra opinió referent al curs de català i Informàtica.

Quan vam començar el curs de català ja sabíem que això seria difícil i que ens costaria molt, però amb una mica de voluntat i la paciència de la Marisa hem aconseguit acabar el curs amb il·lusió i amb ganes de començar de nou el proper Setembre.
Encara que el nostre cap no assimili tanta informació estic content/a de saber quelcom més que abans de començar el curs.

Parlant del curs d’Informàtica, tenim que dir:
Que sí, que hem adquirit la coneixença del teclat, les icones, i altres més coses. Però no hem avançat el suficient, doncs amb tres quart d’hora no hi ha gaire temps, ja que quan comences a agafar-li el fil ja ha passat el temps i entren els altre alumnes.
Ens agradaria seguir el curs, l’any vinent si allarguessin una mica l’horari.
Això, s’ha de revisar.
"I tu per què no?" Em sembla fantàstic per qualsevol edat sempre hi ha coses per aprendre.

JOSEP i Mª TERESA
Matrimoni Rosell Pujol
15/06/09

LA SATISFACCIÓ D'APRENDRE

FINS EL PROPER CURS

Avui, ens hem acomiadat tots els alumnes del Programa “ I TU, PER QUÈ NO ? Patrocinat per la Diputació amb col·laboració de l’Ajuntament.
També del Curs de Català organitzat per el nostre Ajuntament.
Doncs sí, s’han acabat les classes de Informàtica i Català i com els nens petits hem fet fi de Curs acompanyats dels nostres professors Marisa i Simeó, i gaudint de la presencia de la nostre Regidora de Cultura Sra. Carolina.

Recordant tot el que he fet durant tot el curs, em sembla un somni fet realitat. Mai, hagués imaginat que, JO! Arribes a entendre i utilitzar tot el que una petita pantalla podia ensenyar-me: visualment, culturalment... Al·lucino!
I que dir del Català? La meva llengua!Aquesta que tota la vida he parlat, però no he pogut escriure per no haver tingut l’escola que ara tinc i que tan a gust m’hi sento, aprenent cada dia més i més; em sento plena de gom a gom i amb una gran satisfacció.Penso utilitzar-ho tot al màxim rendiment de les meves possibilitats. Ànims! A totes aquestes persones que facin aquestes activitats. Aprofitem les facilitats que ens donen, naturalment poc a poc sense presses i amb molta paciència, sobre tot per els profes; aprendre a la nostre edat no és el mateix que de petits.
Mai és tard per aprendre i al final la satisfacció que tot això dóna és tan immensa...

Bones vacances d’Estiu per tothom i esperant amb il·lusió el Setembre.
Rosa Santamarta
Alumne del Casal de Bigues i Riells
15/06/09

Tornem al col·legi

LA NOSTRE ESGLÈSIA

VOLEM APRENDRE

Quan vam començar el curs de català estàvem molt il·lusionats, amb moltes ganes d’aprendre a escriure’l bé, cosa bastant difícil doncs ja som grans. Estàvem i estem contents doncs tenim dos professors amb molta paciència.
En Simeó amb l’Informàtica i la Marisa amb el català i l’Informàtica, ens expliquen les coses que no entenem les vegades que siguin necessàries.

Jo aprofito per donar les gràcies al programa "I tu per què no" però també per formular una queixa.

La queixa és per demanar a les autoritats del poble de Bigues, més recolzament, més confiança amb la tasca dels professors, la qual es van proposar fer desinteressadament, abocant- t’hi un munt d’hores.

Hem arribat a fi de curs molt contents per tot el que hem après i amb ganes de començar el setembre.

Demanem una mica més d’interès per la gent gran. A vegades sentim com si no ens escoltessin prou.

I jo per què no?
Dolors Vilaseca, alumne del casal
15/06/09