HORA DEL CONTE

LA CAMISA DE LA FELICITAT

Aprofitan els consells de les persones grans, es pot escriure un munt de coses

El meu avi m’explicava un fet verídic que bé prou podria ser un conte.

Durant la seva vida de joventut va conèixer un noi del qual es va fer molt amic. Aquest noi sempre estava trist i deia que li havien explicat que podria ser molt feliç si es posava la camisa d’un home que fos molt ric.
El meu avi escoltava les paraules del pobre il·lús i sempre el consolava.
Però l’amic, no va poder ésser consolat gaire temps més, doncs el meu avi es va casar i marxar a un altre poble.

Un dia, venia el meu avi carregat arrossegant el ruc que aquell dia no tirava probablement per el carregament, malgrat tot l’avi anava cantant.

Entre “sooo al ruc i arriii tira” va sentir una veu que li deia: - Amo! Fa dies que us veig passar i sempre aneu cantant, xiulant i esteu content; per tant veig que treballeu força, hauríeu d'estar cansat i trist, també veig que els diners no us sobren doncs aneu una mica espellofat.
Parlant, parlant, el meu avi va reconèixer aquell senyor que tenia l’aparença de ric però molt murri. Naturalment! Era el jove veí trist que li parlava.
El meu avi li va respondre: i jo estimat, encara veig que busques la camisa de la felicitat.

Doncs escolta, estic content perquè:... Veus aquella cabana petita que hi ha al mig de la vall, és meva, allí hi tinc la meva esposa i els meus dos fills que m’esperen per sopar. I estic doble content perquè avui i demà menjarem doncs la venda de verdures del meu hort ha estat molt bona.
- Si vols et puc convidar a sopar. Li va dir el meu avi. Però no puc donar-te la meva camisa, com pots veure sota aquesta samarra no hi porto res.
Al ser esmentada la camisa, l’amic va reconèixer al meu avi i tots dos van marxar en busca del frugal sopar.
El meu avi com sempre havia fet, el va consolar i aconsellar recolzant-lo amb la saviesa que personalitza a les persones grans dient-li: Mira estimat! Salut, diners encara que siguin pocs i bon sol, alegren a qualsevol, és a dir, si no és un mussol.

Pensa, que si no hi hagués un "si no fos" tots seríem més feliços.

MARISA I SIMEÓ, 28/05/09

ELS CONSELLS DELS AVIS

ELS NOSTRES AVIS

Els consells que ens han donat els nostres besavis i avis, que n’hem fet?
Ara, en aquests instants només els podria convèncer de que el nostre temps té raó, si de debò aconseguíssim viure en pau i unió.

Parlar dels consells dels nostres avis és una mica complex, doncs podríem tocar molts temes.
Un d’ells per exemple seria reflexionar sobre...

Els nostres avis no tenien tren elèctric, ni bicicleta, no hi havia nines sinó “pepes de cartró, tampoc hi havia “game boys”. Pot ser sí algun cavall de cartró.
Quan aprenien la lliçó de l’escola ho feien amb un llibre gruixut dels seu germà o cosí gran.
Hi havia una educació més refinada: Quan es tenia que respondre a un superior, es deia: “Què mana”? sí senyor i sí senyora.
Els nostres avis, no entendrien per què es deixen de racó aquestes pilotes i joguines que ja no fan il·lusió...
Com és que ara amb llibres tan esplèndids no s’aprengui la lliçó. I, què és això de? “ara vull i ara no vull”.

Recordo que el meu avi sempre m’explicava un relat el qual ara ens servirà d’exemple per lligar-ho tot.

Estava el meu avi plantant i regant les seves cols i els seus enciams quan de bon mati un home es va parar i mirant-lo li va dir: - Quina verdura tan fresca i quins fruiter tan xamosos. Com ho fa per tenir aquest camp tan vigorós? - Jo, no aconsegueixo ni un trist tomàquet.

El meu avi li va respondre que sols hi posava: dedicació constant, molt amor i que tenia un costum, mentre regava els cantava i els parlava a totes les plantes.

Del relat podríem treure la moralitat de que: amb la constància, el respecte, i sobre tot la il·lusió podem aconseguir miracles.
Tot depèn l’interès que es posi en cada cosa.
I recordar sempre:

“Qui l’hort bé cultivarà, molt pa estalviarà”

MARISA i SIMEÓ, 28/5/09

INFLUENCIA PRIMAVERAL

Hoy estoy nostalgico y esta sensacion me ha llevado a una reflexión la cual quiero expresar y trasmitir a mis posibles lectores.

PERFUME DE PRIMAVERA

¿Puede ser que la primavera incida en las personas?

Y siendo así, esa influencia

tendrá tendrá su parte positiva y negativa,

con lo cual no siempre las primaveras florecen

dentro de nuestro ser; las hay que pasan de largo

y otras que se aferran en nuestro interior.

Algunas echan raíces y te dejan una profunda huella.

Yo quiero primavera disfrutar de tu perfume

y saborear tu esencia sin que te instales

dentro de mi, permanentemente.

Bigues, 11 de Mayo del año 2009
Anónimo del Casal

Les Fonts del Llobregat

Casal el bon caliu de bigues

Les Fonts del Llobregat
Castellar de N’hug

Data: 15 de març de 2009 hora: 08:00

Sortida del nostre lloc d’origen en direcció a Vic. Parada a les masies de Voltregà per esmorzar a la Gleva, en base a:

PA AMB TOMAQUET I EMBOTITS CASOLANS, AIGUA, VI o TALLT

Arribarem a Castellar de N’hug i al Parc Natural de Cadí-Moixeró, on neix el riu Llobregat. Diuen que l’aigua que brolla de les Fonts del Llobregat són les llàgrimes de les nenes assassinades per una bruixa que volia que la seva filla fos la més maca de la comarca. I que el color vermellós que de vegades tenyeix aquestes aigües és el polsim en què es va convertir aquesta bruixa quan les aigües van sorgir de les roques per engolir-la, donant lloc al naixement del riu Llobregat. Més enllà de la llegenda, l’indret té un cert aire de misteri. Si passeges per la vora del riu, fixa-t'hi bé. Potser vegis el reflex vermellós de la bruixa sota les seves aigües.
Les Fonts del Llobregat brollen a 1300 metres d’altitud. Deixant a una banda la llegenda i recorrent a dades científiques, l’aigua de les fonts prové d`un riu subterrani que s’alimenta de la neu acumulada, durant l’hivern, als cims més propers a Castellar de n’Hug com ara a Puigllançada i la Tossa d’Alp. Des d’aquí, el riu comença el seu recorregut fins arribar a la comarca del Baix Llobregat, on desemboca formant un delta
També podrem fer una visita a Castellar de N’hug, bonica vila del Bergadà, del que en destaquem Santa Maria de n’Hug, situada al centre del poble del segle XI, és d’estil romànic. Tot i que ha sofert algunes reformes al llarg dels anys. L’estructura actual de l’església és pot dir que és antiga. Excepte la porta, el campanar, i un tros de paret interior d’estil romànic, la resta és neoclàssica.
Més tard, ens acostarem al nostre restaurant per dinar a base.

XARRUP DE VERMUT CASOLÀ AMB APERITIU
AMANIDA AL CENTRE DE LA TAULA
FIDEUÀ, POLLASTRE AL FORN,
FLAM D’OU PA VI AIGUA I COPA DE CAVA

Desprès d’una animada sobretaula, iniciarem el viatge de retorn cap el nostre lloc d’origen
PREU: 38 €