MEMÒRIES D'EN LLORENÇ
Des de la meva infància vaig ser un noi de poble
Envoltat de boscos i camps de conreo: En les hores que tenia lliures feia un passeig amunt i avall per escoltar el cant dels ocells i corre el darrere dels animalots del bosc com esquirols, papallones, la llebre
i moltes d’altres que ara no recordo. La meva infantessa va ser feliç fins que a mitjans del segle 20 va començar la guerra, tenia 6 anys; en els tres anys que va durà no vaig poder anar a l’escola per que no ni havia.
Quan es va haver acabat la guerra vaig anar 2 anys a aprendre d’escriure i llegir de vespres, perquè els meus pares en feien anar a treballar la terra, i cuidar el poc bestiar que teníem, per poder portar uns diners per sobreviure, acabada la guerra de lo poc que teníem, els meus pares varem quedà sense res.
Al fer-me adolescent i sempre lligat a la pagesia vaig fer treballs variats, com anar uns anys a la pedrera, i també vaig treballar per cases pairals amb bona situació em feien un contracte per fer la feina amb els animals, conreaven les terres; per després plantar lo que corresponia a cada estació de l’any. D’aquesta manera vaig arribar als meus 38 anys. ja havia format una família i la meva il·lusió era ampliar els meus coneixements dintre del que feia ens varen oferir anar de masovers a un mas que hi havia una granja amb 5.000 pollastres 150 verres 5 mascles amb producció i 500 porcs d’engreix.
Per mi va ser una fita molt important, em moltes mes responsabilitats. Fins i tot em varen proposar a l’hora de vendre el bestiar, fer els tractes amb el negociant que comprava el bestiar d’aquesta manera vaig arribar a l’edat de la jubilació, d’ales hores en sa la meva vida ha fet un pas molt important per el que havia fet fins aquell moment.
Vaig tenir la oportunitat d’introduir-me en moltes activitats que fan al poble, en el temps que tenia lliure em vaig apuntar per fer informàtica sense saber si me’n sortiria, gracies a un bon professor que m’ha ajudat molt; puc dir que mes o menys vaig fent algunes coses
Aquí s’acaba la meva historia.
Llorenç Viñolas Alumne de "i tu perquè no?"
Des de la meva infància vaig ser un noi de poble
Envoltat de boscos i camps de conreo: En les hores que tenia lliures feia un passeig amunt i avall per escoltar el cant dels ocells i corre el darrere dels animalots del bosc com esquirols, papallones, la llebre
i moltes d’altres que ara no recordo. La meva infantessa va ser feliç fins que a mitjans del segle 20 va començar la guerra, tenia 6 anys; en els tres anys que va durà no vaig poder anar a l’escola per que no ni havia.
Quan es va haver acabat la guerra vaig anar 2 anys a aprendre d’escriure i llegir de vespres, perquè els meus pares en feien anar a treballar la terra, i cuidar el poc bestiar que teníem, per poder portar uns diners per sobreviure, acabada la guerra de lo poc que teníem, els meus pares varem quedà sense res.
Al fer-me adolescent i sempre lligat a la pagesia vaig fer treballs variats, com anar uns anys a la pedrera, i també vaig treballar per cases pairals amb bona situació em feien un contracte per fer la feina amb els animals, conreaven les terres; per després plantar lo que corresponia a cada estació de l’any. D’aquesta manera vaig arribar als meus 38 anys. ja havia format una família i la meva il·lusió era ampliar els meus coneixements dintre del que feia ens varen oferir anar de masovers a un mas que hi havia una granja amb 5.000 pollastres 150 verres 5 mascles amb producció i 500 porcs d’engreix.
Per mi va ser una fita molt important, em moltes mes responsabilitats. Fins i tot em varen proposar a l’hora de vendre el bestiar, fer els tractes amb el negociant que comprava el bestiar d’aquesta manera vaig arribar a l’edat de la jubilació, d’ales hores en sa la meva vida ha fet un pas molt important per el que havia fet fins aquell moment.
Vaig tenir la oportunitat d’introduir-me en moltes activitats que fan al poble, en el temps que tenia lliure em vaig apuntar per fer informàtica sense saber si me’n sortiria, gracies a un bon professor que m’ha ajudat molt; puc dir que mes o menys vaig fent algunes coses
Aquí s’acaba la meva historia.
Llorenç Viñolas Alumne de "i tu perquè no?"
1 comentario:
Hola Llorenç; El teu escrit ma impressionat mol, dons es casi calcat amb al meu i se de bona ma, lo difícil que van ser aquells anys de la pros guerra, pro amb mol d’esforç i molta voluntat u vam superar, també tatx de dir que e tingut molta sort amb la meva esposa que ma donat dos fills i aquests quatre nets i soc mol feliç amb tots ells i res mes una forta encaixada d’amants d’un futur amic; Ramon de Vilassar de Dalt
Publicar un comentario