miércoles, 1 de julio de 2009

Tornem al col·legi

LA NOSTRE ESGLÈSIA




VOLEM APRENDRE

Quan vam començar el curs de català estàvem molt il·lusionats, amb moltes ganes d’aprendre a escriure’l bé, cosa bastant difícil doncs ja som grans. Estàvem i estem contents doncs tenim dos professors amb molta paciència.
En Simeó amb l’Informàtica i la Marisa amb el català i l’Informàtica, ens expliquen les coses que no entenem les vegades que siguin necessàries.

Jo aprofito per donar les gràcies al programa "I tu per què no" però també per formular una queixa.

La queixa és per demanar a les autoritats del poble de Bigues, més recolzament, més confiança amb la tasca dels professors, la qual es van proposar fer desinteressadament, abocant- t’hi un munt d’hores.

Hem arribat a fi de curs molt contents per tot el que hem après i amb ganes de començar el setembre.

Demanem una mica més d’interès per la gent gran. A vegades sentim com si no ens escoltessin prou.

I jo per què no?
Dolors Vilaseca, alumne del casal
15/06/09

jueves, 28 de mayo de 2009

HORA DEL CONTE


LA CAMISA DE LA FELICITAT

Aprofitan els consells de les persones grans, es pot escriure un munt de coses

El meu avi m’explicava un fet verídic que bé prou podria ser un conte.

Durant la seva vida de joventut va conèixer un noi del qual es va fer molt amic. Aquest noi sempre estava trist i deia que li havien explicat que podria ser molt feliç si es posava la camisa d’un home que fos molt ric.
El meu avi escoltava les paraules del pobre il·lús i sempre el consolava.
Però l’amic, no va poder ésser consolat gaire temps més, doncs el meu avi es va casar i marxar a un altre poble.

Un dia, venia el meu avi carregat arrossegant el ruc que aquell dia no tirava probablement per el carregament, malgrat tot l’avi anava cantant.

Entre “sooo al ruc i arriii tira” va sentir una veu que li deia: - Amo! Fa dies que us veig passar i sempre aneu cantant, xiulant i esteu content; per tant veig que treballeu força, hauríeu d'estar cansat i trist, també veig que els diners no us sobren doncs aneu una mica espellofat.
Parlant, parlant, el meu avi va reconèixer aquell senyor que tenia l’aparença de ric però molt murri. Naturalment! Era el jove veí trist que li parlava.
El meu avi li va respondre: i jo estimat, encara veig que busques la camisa de la felicitat.

Doncs escolta, estic content perquè:... Veus aquella cabana petita que hi ha al mig de la vall, és meva, allí hi tinc la meva esposa i els meus dos fills que m’esperen per sopar. I estic doble content perquè avui i demà menjarem doncs la venda de verdures del meu hort ha estat molt bona.
- Si vols et puc convidar a sopar. Li va dir el meu avi. Però no puc donar-te la meva camisa, com pots veure sota aquesta samarra no hi porto res.
Al ser esmentada la camisa, l’amic va reconèixer al meu avi i tots dos van marxar en busca del frugal sopar.
El meu avi com sempre havia fet, el va consolar i aconsellar recolzant-lo amb la saviesa que personalitza a les persones grans dient-li: Mira estimat! Salut, diners encara que siguin pocs i bon sol, alegren a qualsevol, és a dir, si no és un mussol.

Pensa, que si no hi hagués un "si no fos" tots seríem més feliços.

MARISA I SIMEÓ, 28/05/09



ELS CONSELLS DELS AVIS

ELS NOSTRES AVIS
Els consells que ens han donat els nostres besavis i avis, que n’hem fet?
Ara, en aquests instants només els podria convèncer de que el nostre temps té raó, si de debò aconseguíssim viure en pau i unió.

Parlar dels consells dels nostres avis és una mica complex, doncs podríem tocar molts temes.
Un d’ells per exemple seria reflexionar sobre...

Els nostres avis no tenien tren elèctric, ni bicicleta, no hi havia nines sinó “pepes de cartró, tampoc hi havia “game boys”. Pot ser sí algun cavall de cartró.
Quan aprenien la lliçó de l’escola ho feien amb un llibre gruixut dels seu germà o cosí gran.
Hi havia una educació més refinada: Quan es tenia que respondre a un superior, es deia: “Què mana”? sí senyor i sí senyora.
Els nostres avis, no entendrien per què es deixen de racó aquestes pilotes i joguines que ja no fan il·lusió...
Com és que ara amb llibres tan esplèndids no s’aprengui la lliçó. I, què és això de? “ara vull i ara no vull”.

Recordo que el meu avi sempre m’explicava un relat el qual ara ens servirà d’exemple per lligar-ho tot.

Estava el meu avi plantant i regant les seves cols i els seus enciams quan de bon mati un home es va parar i mirant-lo li va dir: - Quina verdura tan fresca i quins fruiter tan xamosos. Com ho fa per tenir aquest camp tan vigorós? - Jo, no aconsegueixo ni un trist tomàquet.

El meu avi li va respondre que sols hi posava: dedicació constant, molt amor i que tenia un costum, mentre regava els cantava i els parlava a totes les plantes.

Del relat podríem treure la moralitat de que: amb la constància, el respecte, i sobre tot la il·lusió podem aconseguir miracles.
Tot depèn l’interès que es posi en cada cosa.
I recordar sempre:
“Qui l’hort bé cultivarà, molt pa estalviarà”

MARISA i SIMEÓ, 28/5/09








lunes, 11 de mayo de 2009

INFLUENCIA PRIMAVERAL




Hoy estoy nostalgico y esta sensacion me ha llevado a una reflexión la cual quiero expresar y trasmitir a mis posibles lectores.

PERFUME DE PRIMAVERA

¿Puede ser que la primavera incida en las personas?
Y siendo así, esa influencia
tendrá tendrá su parte positiva y negativa,
con lo cual no siempre las primaveras florecen
dentro de nuestro ser; las hay que pasan de largo
y otras que se aferran en nuestro interior.
Algunas echan raíces y te dejan una profunda huella.
Yo quiero primavera disfrutar de tu perfume
y saborear tu esencia sin que te instales
dentro de mi, permanentemente.

Bigues, 11 de Mayo del año 2009
Anónimo del Casal

Les Fonts del Llobregat


Casal el bon caliu de bigues

Les Fonts del Llobregat
Castellar de N’hug

Data: 15 de març de 2009 hora: 08:00

Sortida del nostre lloc d’origen en direcció a Vic. Parada a les masies de Voltregà per esmorzar a la Gleva, en base a:

PA AMB TOMAQUET I EMBOTITS CASOLANS, AIGUA, VI o TALLT

Arribarem a Castellar de N’hug i al Parc Natural de Cadí-Moixeró, on neix el riu Llobregat. Diuen que l’aigua que brolla de les Fonts del Llobregat són les llàgrimes de les nenes assassinades per una bruixa que volia que la seva filla fos la més maca de la comarca. I que el color vermellós que de vegades tenyeix aquestes aigües és el polsim en què es va convertir aquesta bruixa quan les aigües van sorgir de les roques per engolir-la, donant lloc al naixement del riu Llobregat. Més enllà de la llegenda, l’indret té un cert aire de misteri. Si passeges per la vora del riu, fixa-t'hi bé. Potser vegis el reflex vermellós de la bruixa sota les seves aigües.
Les Fonts del Llobregat brollen a 1300 metres d’altitud. Deixant a una banda la llegenda i recorrent a dades científiques, l’aigua de les fonts prové d`un riu subterrani que s’alimenta de la neu acumulada, durant l’hivern, als cims més propers a Castellar de n’Hug com ara a Puigllançada i la Tossa d’Alp. Des d’aquí, el riu comença el seu recorregut fins arribar a la comarca del Baix Llobregat, on desemboca formant un delta
També podrem fer una visita a Castellar de N’hug, bonica vila del Bergadà, del que en destaquem Santa Maria de n’Hug, situada al centre del poble del segle XI, és d’estil romànic. Tot i que ha sofert algunes reformes al llarg dels anys. L’estructura actual de l’església és pot dir que és antiga. Excepte la porta, el campanar, i un tros de paret interior d’estil romànic, la resta és neoclàssica.
Més tard, ens acostarem al nostre restaurant per dinar a base.

XARRUP DE VERMUT CASOLÀ AMB APERITIU
AMANIDA AL CENTRE DE LA TAULA
FIDEUÀ, POLLASTRE AL FORN,
FLAM D’OU PA VI AIGUA I COPA DE CAVA

Desprès d’una animada sobretaula, iniciarem el viatge de retorn cap el nostre lloc d’origen
PREU: 38 €

martes, 24 de marzo de 2009

MICROCONTES







Dedicat al meu nét Adrià

Els peuets



Quan no puc mirar-te la cara et miro els teus petits peus.
Els teus peus són forts i fràgils al mateix temps.
Jo sé, que aquests peuets aguanten els teu petit pes.
Diminuts peus que et fan volar per els passadissos de la casa.

Les sabatetes noves, fan un soroll especial, elles t’ajuden a que els petits peuets puguin volar.

Però no estimo els teus peus perquè són preciosos, els estimo perquè et porten a mi.

--------------------------------------------------



Un conte per els vostres néts

EL PEREGRÍ

Hi havia una vegada un Home Sant que passejava pel bosc, va sentir un soroll i crits i es va aturar.

Dins un forat profund hi havia: un corb, una serp, un ós, i un home molt espellofat.

L’Home Sant els va treure a tots del forat, salvant-los del fred i la fam.

El corb, la serp, el ós i l’home espellofat, estaven tant contents de veure altre vegada la llum del sol; que mentre anaven sortint del barranc anaven prometen un regal al Home Sant.
Quan l’Home Sant anava a treure l’home espellofat, la serp li va dir: sssssss no treguis aquest home sssss et portarà problemes sssss. Deixa’l dintre del forat.
Però l’Home Sant no va fer cas a la serp i va treure aquell pobre desgraciat, d’aquell forat humit i fosc.

Temps va passar, quan un dia l’Home Sant va veure l’Ós el qual li va fer el seu regal: era un buc ple de bresques.
Més tard va trobar el corb el qual li va donar el seu regal: era una diadema que la bèstia havia rampinyat del cap de la princesa.
Més enllà, va trobar aquell home desgraciat el qual tenia una paradeta de terrissa.
L’Home Sant s’hi va apropar i li va ensenyar la diadema, i, li va demanar un favor: - tu que ets del poble podries tornar aquesta diadema a Palau?
El terrissaire li va dir que sí, que ho faria.
Ja ho crec que ho va fer el terrissaire, i al mateix temps també va denunciar l’Home Sant com si ell, hagués robat la diadema.

El Rei va empresonar l’Home Sant.

Sis mesos més tard, la serp va decidir fer el regal a l’Home Sant.

La serp va mossegar a la Princesa la qual es va posar molt malalta.
El Rei va prometre fer ric al metge que guarís la princesa.

La serp va parlar amb el Rei i li va dir: dins de les teves presons hi tens un Home Sant que té unes herbes que guariran la teva filla.

El Rei així ho va fer: va lliurar l’Home Sant de la presó, la princesa es va guarir i el Rei va esbrinar que el dolent era el terrissaire.

MARISA i SIMEÓN

DESORDRE


No hi ha manera, que les coses vagin bé entre els éssers humans?
Tan difícil és arribar a construir converses coherents?
I sobre tot, com podreu veure dins el camp de la política, deu ser horrible.

Gran enrenou a Bigues i Riells


L'alcaldessa de Bigues i Riells deixa el càrrec criticant el paper de l'oposició
Argemí, en un moment del ple, amb Joan Moreno que es perfila com a substitut (Foto: ACN)La fins avui alcaldessa de Bigues i Riells, Elena Argemí (PSC), ha fet efectiva aquest dimarts la seva renúncia al càrrec al capdavant de l'equip del govern municipal. Tot i que no ha parlat dels ´´motius personals´´ que va esgrimir quan va anunciar la seva renúncia, Argemí ha carregat contra l'oposició municipal, a qui ha acusat ´´d'actuar de manera totalment diferent´´ a la que hi havia hagut fins que hi va haver el canvi de govern a la població, l'any 2007. Argemí cedirà el càrrec al número 2 de la llista dels socialistes i primer secretari local del PSC, Joan Moreno, que ha qualificat Argemí com a una ´´referent del canvi històric que s'ha produït a la població´´.En el seu darrer acte com a alcaldessa, una emocionada Argemí ha destacat que, amb la seva entrada al capdavant del govern municipal, es va trencar l'hegemonia que fins aquell moment havia tingut CiU: ´´Hem obert portes i finestres i hem fet accessible l'ajuntament als ciutadans´´, ha destacat.Tot i això, Argemí ha aprofitat l'últim acte com a alcaldessa per criticar el paper de l'oposició, formada per CiU i ERC: ´´Heu triat una manera de fer totalment diferent a la que hi havia hagut fins que vàreu perdre les eleccions´´. Ha puntualitzat que ´´un govern sense oposició no té sentit´´, però també ha criticat que ´´les persones que viuen al poble es mereixen una oposició lleial, respectuosa i constructiva´´.Finalment, i tot i que no ha volgut parlar dels ´´motius personals´´ que va esgrimir quan va anunciar la seva renúncia, ha posat per davant de tot la seva vida personal: ´´Actualment m'importen més les petites coses, aquelles que hi són però que no es veuen. Avui és el primer dia de la resta de la meva vida´´, ha ressaltat.Per la seva banda, el futur alcalde de la població, Joan Moreno, ha elogiat els dos anys de govern d'Argemí i l'ha definit com ´´un referent´´ i com ´´la dona que ha fet avançar la història al nostre municipi´´.La resta de l'equip de govern (ICV i PP) ha criticat molt durament el paper de l'oposició, a qui han acusat d'actuar de forma poc responsable. Des de l'oposició, però, s'ha demanat començar a treballar per arribar a acords. ACN


CARTA ACOMIADAMENT DE LA SRA. ALCALDESSA DE BIGUES I RIELLS



Presento davant de tots vostès, regidors i regidores, representants democràtics del municipi, la meva renúncia, davant del públic que ens acompanya, des de les diferents maneres de pensar i sentir. Ho faig amb emoció indescriptible convençuda que els fets valen més que mil paraules.
Després de molts anys de compromís amb el poble, els resultats electorals de l’any 2007 em van dur a l’alcaldia de Bigues i Riells. El canvi començava, doncs, amb mi com a alcaldessa. El repte era apassionant, i el meu objectiu va ser des del principi i ha estat en tot moment dur a la pràctica totes les propostes i projectes que formulàvem en el nostre programa electoral.
La il·lusió era aleshores –i continua essent ara- la màxima, quan es tracta de servir els interessos del poble on he nascut i hi estic ben arrelada. Fer d’alcaldessa ha estat per a mi un gran honor que he desenvolupat durant aquest temps amb tota la dedicació i dignitat de la que sóc capaç.
La feina s’ha concentrat durant aquests dos anys en esforços per normalitzar tot allò que a la major part dels municipis del país era ja part del funcionament habitual des de feia trenta anys.
Hem obert portes i finestres i hem fet accessible l’ajuntament als ciutadans. Tothom té dret a dir-hi la seva sense cap por ni censura. He rebut i escoltat tots els veïns i veïnes, i cadascuna de les seves queixes i propostes ha estat un motiu per avançar i no dubto que continuarà essent així d’ara en endavant. També donarem a conèixer la memòria històrica del nostre municipi per mitjà dels seus protagonistes i veurem aviat com es va recuperant.
El futur de Bigues i Riells, com sempre, és en mans de les persones de Bigues i Riells. Tal com vaig dir en el meu discurs d’investidura: El camí serà llarg i laboriós; com bé sabeu, el camí de la millora no té fi. El futur dirà millor algunes coses que ara no sabria exactament com s’han de dir.
Per mi és, abans de tot, Bigues i Riells, el meu poble, la gent que jo estimo i l’entorn que voldria veure florir amb brillantor, i no pas en un futur massa llunyà. El canvi continua.
Els que esteu a l’oposició heu triat una manera de fer totalment diferent a la que hi havia hagut fins que vareu perdre les eleccions. Les crítiques més punyents avui no em semblen importants. Agraeixo que es vegin les diferents maneres de fer. Us mostro el meu reconeixement, perquè un govern sense oposició no té sentit.
No obstant, les persones que viuen al poble es mereixen una oposició lleial, respectuosa i constructiva.
En Martin Luther King, premi Nobel de la Pau, deia: "Hem après a volar com els ocells, a nedar com els peixos, però no hem après l’art de viure junts com a germans". Encara hi som a temps.
Als regidors que ens heu donat suport, agrair-vos la vostra tasca, que no ha estat fàcil, i que sense el vostre esforç no hagués estat possible la feina feta. Hem iniciat un procés que no té marxa enrere per portar el municipi endavant i no dubto del vostre compromís de continuar donant suport per la millora del nostre municipi.
Als companys i companyes que continueu la tasca us passo el testimoni amb el convenciment que continuareu amb el compromís adquirit, deixo el projecte en bones mans. Sé que no ens defraudareu. Gràcies per la vostra comprensió i estimació.
El meu sincer agraïment a tots els que heu fet possible que els objectius polítics puguin veure la llum, com són els municipals, el jutge de pau, l’agent cívic, els tècnics i caps d’àrea, les administratives, les persones de la brigada, els de la neteja, les educadores, les assistentes socials, els de la Diputació, els de la Vall del Tenes. No em vull deixar a ningú. Gràcies pel vostre esforç d’adaptar-vos a una manera de fer diferent, inspirat sempre amb aconseguir la millor eficiència i transparència per la comunitat que servim.
No m’agraden els comiats, només agrair-vos les estones compartides tant d’alegria, com de tristesa, de complicitats i d’eficàcia, d’encerts i desencerts.
Agraeixo les mostres de suport dels veïns i veïnes que van confiar amb mi i que ara no voldria de cap de les maneres que se sentissin decebuts. Admiro el respecte i el suport que m’han fet arribar. Deixo molts projectes engegats que estic convençuda que tiraran endavant. No hi veieu cap senyal de poc amor, és una decisió molt meditada.
Aquesta curta però intensa experiència m’acompanyarà tota la vida, i és aquest enriquiment humà el que perdura. Actualment m’importen més les petites coses, aquelles que hi són però que no es veuen. El temps passa, les circumstàncies canvien. Avui és el primer dia de la resta de la meva vida. Deixo l’alcaldia, això és tot.
Rebeu la meva estima i la salutació més entranyable.


Extret del diari comarcal "El nou nou"