CARTA D'AMOR DE BIGUES

Estimat Julià

No voldria pensar que t’he perdut per sempre i per això t’escric aquestes quatre ratlles. De ben segur que ho trobaràs estrany doncs com bé tu saps, no estem fets per escriure’ns cartetes, però el que sí sabem, i que no es pot negar, és que som fets l’un per l’altre.
Quan puguis llegir aquesta carta ja farà dies que estàs lluny i el que no acabo d’assimilar és que sia per sempre.
Torna amor meu, torna, pensa que cada dia que passa sense tu, és un turment i estic quasi segura, que et passa el mateix.
No puc viure sense tu, necessito estar a prop teu “Adonis” meu. Tot em recorda a tu: sento la teva olor per tota la casa, somio amb tu, amb aquells càlids acomiadaments abans de maridar-nos, amb les passejades les nits de lluna plena, esperar que es fes fosc per fer-nos un petó, esperar que apaguessin les llums del cinema per donar-nos la mà, són tants els records bons i íntims. Estic segura que posant-los en una balança esborrarien tots els mals moments. Suposo que tu també deus tenir els teus, bons i dolents records.
Estimat, és hora de passar pagina, t’estimo, t’adoro i et venero .
No donis les culpes als trenta anys de casats, a la massa confiança o a la rutina. Pensa que tothom pot canviar i mirar de fer-ho més bé.
No pots alguna vegada deixar el teu senyor caràcter enrera?. No pots per una vegada, mirar de canviar?. Tant et costaria ser una mica més romàntic?. Sí demostressis més sensibilitat, jo et podria correspondre més fàcilment. Ja saps que no vull regals sumptuosos, ni res valuós però sí saps que sóc una dona molt pràctica i que només busco el teu amor i sinceritat.
Què no te’n recordes d’aquells moments nostres tan nostres, de nits càlides i apassionades escoltant música d’en Col Porter o dels Platters?.
Recordes la nit de Sant Joan de 1960? Aquesta sí que només és nostra. Allà em vas confessar amor etern.
- Què ha passat ara, què ha passat estimat?
Et tinc de confessar que encara estic bojament enamorada de tu, encara més, que el primer dia. Estic gelosa, perquè penso que ja pots estar acompanyat. Tinc por que passi més el temps i que aquest ens pugui separar per sempre. És tant el amor que tinc per tu, que estic disposada i preparada per fer el que vulguis i seguir-te on tu tinguis ganes d’anar.

Espero noticies teves amb molta impaciència. T’estimo infinittttt!.
La teva Consol de sempre i per sempre.

MARISA I SIMEÓ