OBITUARI

Obituari

Notifiquem la mort del nostre company

Esteve Cubota i Moreno.

Assistia cada dimarts i dijous al Casal per jugar la partida de escacs i els dimecres impartia la clase d’informàtica per la gent gran, desenvolupant el programa “I tu perquè no?” de la Diputació

Era un home amable i bon amic

Des d’aquest blog del Casal donem el pèsam a la seva senyora Manoli, fills i nets

Descansi en pau

(en aquesta foto, que va ser el dia que COMRadio en va entrevista, el veiem a la dreta en primer plà)

VIATGE D'ESTIU

VIATGE D’ESTIU

Sé que ja ha passat el dia de fer la feina d’estiu, manada per la nostra coordinadora Sra. Victoria. Tema: Vacances, unes 25 ratlles i posar-hi una foto autentica o vídeo.

Malgrat que és tard, els de Bigues i Riells farem la feina amb l’excusa de sempre i que és ben certa “ELS NÉTS”. Mireu que en ocupen d’hores aquesta canalla!!!!!
Allà on estiguis quan hi són ells, acabes tan esgotat que passes del Blog i de tot el que t’envolta.

Bé, el nostre tema és curt, si més no curiós:

Com cada any hem de partir les vacances en tres parts: França on hi ha la meva família, Andalusia on hi ha la família d’en Simeó i la resta com deia amb els néts.

Aquest any els dies de Andalusia vaig descobrir una cosa curiosa: Andalusia ja coneix el “Pa amb tomàquet”.

En molts llocs on vam anar ens el van oferir i per cert amb una personalitat exquisida doncs el serveixen així: el pa torrat per una banda i un petit bol d’autèntic tomàquet rallat el qual tu et tens que estendre per sobra del pa amb una cullereta. Ah, m’oblidava!!! També hi posen un altre bol petit amb autèntic “all i oli.

La foto adjunta és la estació de tren antiga de Serón. És el poble on hi resideix encara, part de la família.

Ara el tren ja no hi arriba, però això és una historia per un altre dia.

MARISA I SIMEÓ, 14/9/08

CLOENDA CURS D'INFORMÀTICA I CATALÀ 2008

Cloenda dels cursos d’Informàtica i Català a Bigues i Riells

Avui, dia 16 de Juny del 2008 hem acabat les classes del “I tu perquè no?” i de Català dirigides als alumnes del Casal. Hem fet una petita celebració esperant el setembre vinent per poder començar una altre tanda de lliçons.

Ens hem vist gratament sorpresos doncs ens han regalat varis obsequis, la qual cosa ens ha recompensat gratament doncs indica que la tasca que hem estat fent fins ara ha sigut positiva i interessant

Des d’aquest blog els hi donem les gràcies de tot cor

Marisa i Simeó

CONNEXIÓ

Per a tots els alumnes de Català i Informàtica del Casal de Bigues i Riells, moltes gràcies per haver fet possible la creació d’un grup de joves de més de 60 Anys. Per poder desenvolupar el Programa de “I tu per què no” que la Diputació de Barcelona va promoure per tots els Municipis de la Província de Barcelona.
Per a tots vosaltres estimats alumnes un gran agraïment per la vostra dedicació i entusiasme.

SIMEÓ ESTEVE i MARISA

!3/6/2008

CAMINS DE LA VIDA

MARE DE DEU DEL SANTUARI DE PUIGGRACIOS


NOCES D’OR

Fa 50 anys des de el dia que ens vàrem unir en matrimoni.

Quantes hores bones hem tingut!
Quants obstacles hem superat, al llarg d’aquests cinquanta anys!

Hem tingut dos fills que varen ser la il·lusió de la nostre vida.

Intentaré resumir la experiència com a parella que ha estat molt positiva: en el amor sempre ens hem respectat l’un a l’altre. Però no ens enganyem durant tots aquests anys hi ha hagut de tot, moments bons i d’altres no tant. Però sempre ens hem ajudat a superar-los, principalment en aquells moments que només veus foscor, no trobes la llum n’hi la força que necessites.

Des de la nostra jubilació, la nostra vida ha fet un pas molt important al introduir-nos en activitats que es fan al nostre poble; ara també tenim la possibilitat d’aprendre a escriure en Català, ja que no és el mateix parlar-lo que escriure’l.

Amb tots aquest afers que hem fet fins ara estem preparant un dia molt important en les nostres vides com són les nostres “Noces d’Or”.

Serà una festa molt bonica, hi haurà una celebració a l’Ermita de Piuggraciós, muntanya amb monestir molt emblemàtica que hi ha a prop del nostre poble.
Després familiars i amics que són molt importants en les nostres vides, ens acompanyaran a dinar en un Restaurant per gaudir tots plegats d’aquest gran dia.

Espero que entre tots els amics del programa “I tu per què no”? I hagi moltes persones que també com nosaltres puguin celebrar aquest dia, tan esperat en la època de la tercera edat,

DOLORS VILASECA, alumne del Casal.
13/6/2008

IRRESPONSABILITAT

CIVISME

Em dóna la impressió, que la paraula “reciclar” no la volem entendre. Amb tota la informació que l’Ajuntament en el seu moment va donar , inclòs el cubell orgànic per la casa, no ha servit de res.

Visc en el centre del poble i és molt lamentable veure les escombraries que la gent llença sense cap control. Tot hi val, és una llàstima que no s’aprofiti, perquè estic rodejada de contenidors: vidre, cartó, plàstic, orgànic i a més n’hi han dos per els estris. Hi no serveix per res.

No puc acabar d’entendre el per què?. Amb tots els mitjans que tinc al meu entorn, la gent no sigui conseqüent del mal que amb el nostre comportament ens estem fent a nosaltres mateixos.

Jo vaig tenir una mestre que sempre ens deia: “Els fills sou els miralls del pares” i és veritat, el que tu fas ells faran el dia de demà.
Per tant estic plenament convençuda que si ells no tenen el civisme necessari, que és del que es tracte “Ci-vis-me”, els fills no hi posaran cap atenció.
En una societat de consum com la que tenim actualment: comprar, estrenar i llençar, és necessari que siguem tots més responsables i posem més atenció a l’hora de relacionar residus. No és tan difícil com sembla, simplement posar-hi bona voluntat i d’aquesta manera deixaríem de veure diàriament com dins del contenidor de l’orgànic es llença capses de fusta, en el de cartró plàstics i llaunes i entre mig de tots ells, mobles.

Si això no s’arregla anem en camí de que els barris es converteixin en deixalleries.
És trist pensar en el mal que estem fent al medi ambient, amb el nostre mode de fer tan poc disciplinat.

Al final ens afecte a tots i les noves generacions tindran que carregar amb les conseqüències dels nostres errors.

ROSA SANTAMARTA. Alumne del curs “ I TU PER QUÈ NO” ?
12/6/2008

ELS ARTISTES

DEDICAT AL MEU ESPÒS

Quan jo vaig conèixer al meu marit, feia l’ofici de “tallista”. Tallista és la persona que fa obres d’escultura en fusta. És una feina pura artesana.

Agafava la fusta en brut i de mica en mica anava perfilant el que ell volia. Podia sortir alguna cosa floral, mitològica o qualsevol altre cosa.

Per el meu germà li va tallar “ Els quatre evangelistes” . Per els que no ho saben us diré que hi ha representat: Un àngel, un lleó, una àliga i un toro. Era una meravella, doncs les ales del àngel i les de l’àliga quan les miraves semblava que els relleus cobressin vida, donava la sensació que anaven a sortir volant.

Ara podria aprofitar per dir, que no és veritat la dita de: “En casa del herrero cuchara de palo” doncs tinc en el passadís de casa una consola tallada per el meu marit en la qual reflexa la puresa artesana perquè cap dels costats són iguals.

Quan el meu marit estava fent el servei militar, va guanyar un premi perquè li va fer una talla que reflectia un “Sancho Panza” (a un militar de alto mando).

És trist, i fa molta llàstima que es perdi aquest i altres oficis tan artístics.
Aprofito el blog del casal per reivindicar l’ofici doncs quan parlo amb alguna persona fent referència d’aquest tema, la gent posa una cara dient: “ De que parla aquesta”?

Tinc il·lusió que quan se jubili, si encara té bona vista, faci alguna coseta.

Dedicat al meu espòs, amb tot el meu amor.

MANOLI, 12/6/2008