FESTA DE SANT SEBASTIÀ

És la foto de la nostra Parròquia, Sant Pere de Bigues.

El 20 de Gener, és la festa local de Bigues, aquest dia pel matí és fa una Missa en honor a Sant Sebastià.
La Coral del poble hi canta algunes cançons del repertori. Desprès de la Missa és fan divertiments de tota mena: exposició de fotos, per ensenyar als visitants les nostres muntanyes. “Els cingles de Berti” (per exemple). Actuació de pallassos, xocolatada, gran sardinada.
Bé, si hi ha alguna persona que está interessada en assistir, aquest dia recordeu la data. Hi sou tots convidats.

pel·licules de Disney

habaneras

L'habanera El meu avi és la més famosa des de l'Escala que es canta cada any pel juliol per recordar els mariners que van marchar a Cuba

Problemes en el trànsit

Des de fa temps he notat uns quants vicis de conducció que estan presents a les nostres carreteres.

1. Sembla que hi hagi una epidèmia d’automòbils amb manca d’il·luminació. Uns tenen un far totalment apagat i altres només tenen encès el llum de posició cosa que confon als altres conductors. Fa anys no se’n veien tants perquè en aquella època la “benemèrita” tenia molta cura en parar-nos i fer-nos canviar la bombeta fosa in situ

2. Hi ha molts conductors que quan s’aturen a la vorera et donen un bon ensurt doncs obren la porta de bat en bat donant la sensació de que no s’han preocupat en mirar si altres vehicles circulen al seu costat.

3. Respecte al us dels intermitents (que serveixen per advertir que anem a fer una maniobra) hi ha dues actituds: Uns te’ls posen quan ja estan fent la maniobra i per tant no serveix de res avisar de que vas a girar si ja ho estàs fent i els altres ni es molesten en posar-los. Però l'especie més perillosa és la que es pensa que posant els intermitents ja tenen dret i prioritat per fer la maniobra, en especial aquests camions que en autovies canvien de carril sense miraments

4. En les rotondes també noto conduccions agressives i imprudents. Son aquells que s’introdueixen encara que no tinguin prioritat envaint el teu espai i obligant-te a frenar

5. Recordo que temps enrera parlar dels camioners era sinònim de bon conductor. Ara molts han perdut aquesta qualificació doncs fan servir el seu gran tamany per imposar la seva llei

ANEM TOTS A CANTAR

A Bigues també hi ha una coral, som un col·lectiu de unes vint- i cinc persones entre homes i dones. El Sr. Andreu n’és el president, però com que portar la Coral és bastant complicat perquè hi ha molta feina en organitzar coses: dinars, sortides, reunions, ho ha delegat a una pubilla del pobla, es diu Rosa.
La Rosa és jove i porta la Coral de meravella, és molt bona noia i té un sac de paciència, sobre tot quan vol parlar, doncs té que posar-se a cridar perquè tothom parlem plegats. Amb un col·lectiu és normal sempre hi hagi diverses opinions.
Tenim un repertori molt extens, es canten cançons Angleses, Franceses, Catalanes naturalment, havaneres etc.
L’any passat vam tenir un èxit formidable amb “La Cançó d’Amor i de Guerra”. Ens vam reunir les quatre Corals de les rodalies o sigui “Corals de la Vall del Tenes”
Sortim també a cantar fora del poble, perquè es fan intercanvis amb altres Corals.
Aquest any hem estat a Puigcerdà, Palau de Plegamans, Collbató i altres.
També cantem en les festes que es fan en el poble com per exemple: la trobada de acordionistes
Bé, estimats companys, si alguna persona li fa il·lusió cantar amb nosaltres, no dubti en posar-se en contacte amb la Sra. Rosa, sempre hi ha un reconet per el que vulgui adherir-se a la Coral de Bigues.

Col·laboradora del blog

FOTOS DE LA MATANÇA 2007

Botifarres

2007

Com es pot apreciar estem molt enfeinats

LA MATANÇA DEL PORC

Aquestes paraules de “Matança del porc”, encara que les he sentit des de molt petita no m’hi arribo a habituar.
Però bé, deixarem les opinions particulars i anirem per explicar aquesta festa celebrada a tants pobles des de fa tants i tants anys.
Naturalment, el que és pròpiament dit matança, ja no és així, doncs ara anem a buscar la carn amb una carnisseria.
Bé, d’aquesta compra se’n encarrega el nostre director Sr. Andreu. L’estimat Sr. Andreu fa moltes coses per el Poble de Bigues, però això ja ho explicaré un altre dia . Ara em limitaré a parlar de la Matança
Com he dit, la carn la anem a buscar igual que les tripes. Les tripes és una cosa que s’han de netejar molt bé, d’això també se’n encarrega el Sr. Andreu.
Tots treballem molt aquell dia barrejant les carns i posant-t’hi els ingredients que pertoquen, que per cert, no us ho diré doncs considero que és un secret. Un secret, perquè és el gust personal que hi donem nosaltres.
Heu sentit mai que en Ferran Adrià doni el seu secret?. De tot el que pugui dir aquest senyor segur que es guarda un as dins de la manega.
Tornant a la nostra matança us dire que els homes es lleven molt d’hora. Les dones hi van més tard, per omplir les tripes i fer les amanides. Si, si, les amanides perquè desprès de la feinada fem un gran dinar i convidem a moltes persones.
En el nostre blog ja anirem posant les dates de les celebracions.
Ara que les nostres noticies arribaran fins a La Diputació de Barcelona, val la pena que tothom pugui saber el que es fa en el Poble de Bigues i Riells.

Una col·laboradora de blog

Sant Miquel del Fai

Sant Miquel del Fai és un espai natural on l'aigua en el transcurs dels segles ha anat esculpin i llaurant uns camins i grutes que han convertit aquest paratge en un centre de atracció per els amants de la natura atrets per la fama de la seva bellesa. Des de d'alt de les montanyes s'ajunten les corrents dels rius Tenes i Rossinyol caient en casacada i donant a cada estació del any diverses fisonomies que ho fan més encisador.
Els estadants de Bigues i Riells ho tenim ben aprop tant és així que ja hi hem pujat a peu. L'excursió val al pena doncs es gaudeix d'un magnífic espectacle on et retroves amb la natura admirant els arbres, el salt d'aigua, l'aire fresc i net i sents els cants del ocells amb fruició doncs allà dalt no hi han arribat encara els sorolls de la ciutat.
Sempre que hi anem ens rep l'estatua d'en Josep Plà assentat en un banc i amb el cigarret a la boina al cap.

L'Automobil

El cotxe és un instrument molt valuos. Serveix per transportar-nos d'un lloc a un altre i poder traslladar a les persones malaltes, nens, vellets i paquets pesats. És un element de representació social doncs al ser un objecte situat al carrer fa que constitueixi com un aparador que reflecteix el que som o el que tenim.
Ens fa més lliures al donar-nos la facultat d'escollir el dia, l'hora o el itinerari que volem seguir a diferència del tren o el bus als que estem supeditats pels horaris en especial de nit quan aquests transports quasi desapareixen del tot.

REFLEXIONS SOBRE LES ULLERES

Quan vas a fer-te unes ulleres noves és perquè, potser ja no hi veus bé,perquè les has perdut, se t'han trencat o te les han aixafat els néts. Per una part tens una sensació de frustació al tenir-te que desembolsar uns diners que poden fer falta per altres coses però també tens il·lusió ja que estrenaràs ulleres noves que com a mínim estaran brillants, modernes, intactes i saps també que hi veuràs millor. Les ulleres per mí, que les porto de de fa molts anys, ja forman part de mi mateix. Tant és així, que no sóc conscient de que les porto

VIATGES EN TREN

M'agraden els trens des de petit. Formen part de la meva memoria d'infant doncs vivia molt a prop d'una línia i els sorolls de les màquines de foc al treure fum s'acompanyaven amb el troi-troi de les rodes quand en aquell temps els troços de vies estaven separats una mica entre ells. Avui tot està canviat. Els trens ara ja no fan quasi soroll, son més ràpids i nets. També en el interior s'han produit millores. Els passatgers d'avans es coneixien entre ells, es saludaven al pujar i fins i tot es formaven tertulies animades que ajudaven a fer el trajecte més amé. Cada dia es parlava d'un tema diferent. Els dilluns, de futbol, els dimarts de cine, el dimecres de la feina, el dijous de malalties i el divendres del que es faria el cap de setmana

EL POBLE ON VISC

Es un poble amb no gaires estadants però gran en extensió doncs les cases, la majoria viviendas individuals amb jardí, estan diseminades per tot el territori. Les urbanitzacions tenen caràcter propi i només estan lligades pel centre del poble on hi estan ubicats els comerços i serveis. A les afores com es obligatori avui en dia no hi falta el polígon industrial que dona feina a la gent que hi resideix

EL BON CALIU 4

Vista general del Casal

EL BON CALIU 3

El racó dels ordinadors

EL BON CALIU 2

L'entrada del Casal

EL BON CALIU 1

Interior del Casal on es nota la bona harmonia que hi ha entre els socis