CARTA DE AMOR

Carta de amor
San Valentín 2011


Tengo que escribir una carta y tiene que ser de amor. Será la primera que escriba, porque nunca he tenido la ocasión.

Juan cariño son cuatro años que estoy sin tu compañía y tú ya sabes lo mucho que te hecho en falta. Hemos estado conviviendo juntos durante cuarenta y cuatro años y queriéndonos mucho. Es normal que no pueda olvidarte. Sigo pensando en ti y en lo felices que éramos. Cariño, puede ser que esta carta no te llegue, que nunca la puedas leer pero también se que mientras escribo tu estás junto a mi y sabes lo que pienso. Todo morirá con nosotros.
Sabes que más no he podido quererte, te quiero y te seguiré queriendo, mientras viva.
Un beso de la que te lleva en su corazón.

Ana.
Alumna del Casal de Bigues i Riells
3/02/2011

L'AMOR

CONCURS DE POESIA AL CASAL

CARTA D’AMOR
SANT VALENTI 2011

Vaig conèixer un noi molt tímid, del qual em vaig enamorar. Quan jo era joveneta ja el coneixia, perquè érem del mateix poble però mai vaig tenir el pensament que m’enamoraria.
A casa seva eren pagesos i ell moltes vegades anava amb el carro i quan passava pel carrer sempre cantava. Jo si que de vegades em creuava amb ell, però girava el cap perquè no veiés que em posava vermella. Va arribar la FESTA MAJOR i era costum de tocar el ball de rams, el qual consistia en regalar una flor o una figureta a la noia que el xicot triava per ballar en aquell moment.
Un dia vaig anar al CENTRE CATÒLIC per ballar sardanes, i vaig veure que el ram li donava a una altre noia, la qual li havia triat la seva mare. Quan ho vaig veure, vaig sortir de la pista i vaig marxar cap a casa meva.
Me’n vaig adonar que me’n havia enamorat.
Al cap d’uns anys, ell, li va dir a un cosí seu que volia sortir amb mi però no sabia com fer-ho, ja que jo era molt seriosa. Jo li vaig contestar que el galant no havia fet res per sortir amb mi, malgrat tot a mi també em seguia agradant.
Al final vam quedar d’acord un diumenge, era la festa de Sant Roc.
Vam quedar a la tarda sortint de missa de sis.
Vam passejar per tot el poble i vam parlar molt.
Em sentia molt feliç, em sentia bé. Bé és poc, em sentia que flotava.
Resumint, al cap de dos anys ens vam casar em tingut tres fills, cosa que ja havíem decidit quan festejàvem un dia que passejàvem per Montserrat.
Ara fa quaranta anys que som casats i estic no igual, sinó encara més enamorada, del meu estimat marit.

-Per ser feliç t’has d’estimar, has de saber estimar i t’han d’estimar.

Teresa Bosch, alumna del Casal de Bigues
Pseudònim: Maj
3 de febrer de 2011

VALENTIN 2011

CARTA DE AMOR

PARA EL CONCURSO DE BLOGGERS

DIPUTACION DE BARCELONA

Querida Estela
Como siempre me dirijo a ti de la manera más sincera.
Últimamente estás iluminando mi vida, mis sueños y mis pensamientos. Me aportas una gran cantidad de cosas bonitas y sentimientos positivos, difíciles de explicar. ¿Por eso pienso en voz alta y me pregunto, es malo querer de esta manera? Es malo desear a alguien con todo el corazón, con tanta fuerza, para ofrecerle todo mi amor y mi ternura.
Yo creo que es bueno, es positivo, no puede ser malo.
Yo se lo que siento y no me da vergüenza. Estoy contento de haberte confesado mis sentimientos de manera sincera.
¿Quien sabe lo que mañana me puede pasar?
Ahora estoy tranquilo porqué ya puedo decir de una manera valiente y educada que te quiero, que te deseo con todo mi alma.
No te escandalices, no eres un amor platónico, eres mi amor real desde hace mucho tiempo. Me conformo con un pedacito de tu corazón ya se, que no puedo pedir más. A pesar de todo me tendrás siempre a tu lado.
Tuyo, Roberto

Marisa, monitora de informática del CASAL de Bigues
Carta verídica, verano 2010

CARTA D'AMOR SANT VALENTIN 2011

QUINA SOLETAT

SANT VALENTÍ 2011

Aprofito la diada de Sant Valentí malgrat que és festa castellana, per escriure una carta d’amor.
Els alumnes del Casal de Bigues també volem entrar a concurs.
Nosaltres a Catalunya celebrem aquesta festa per Sant Jordi, el 21 d’abril.

Carta d’Amor
Jo era molt jove i passejava per un parc molt bonic però una mica deixat, una mena de jardí sense vida.

Tot d’una vaig sentir veus i vaig veure una senyora i un jove parlant asseguts en uns pedrissos. Jo m’hi vaig acostar ja que em miraven somriguem.

Es veien unes persones de classe mitja alta per la manera de parlar.
Em preguntaren coses, així vam començar una conversa. El jove amb digué que no estava gaire bo i que estava prenen les aigües, en un Balneari del poble (com és feia llavors la gent que podia pagar-s’ho).
La senyora, la seva mare, li va proposar que féssim una passejada pel parc, plegats. Afegint, que ella ens esperava allí asseguda en el banc.
En Manel em deia unes coses molt boniques, jo tenia molta vergonya ja que no el coneixia de res i així li vaig dir.
Ens vam anar veien i escrivint. Eren unes cartes en les quals s’hi reflectia un amor sincer, pur.

Un dia em digué: M’apropo a tu perquè veig que ets sincera i m’agrades molt però te de dir una cosa molt trista. Agafant-me la mà em digué:
Jo t’estimo molt i veig que tu amb correspons. Jo sé que no viuré gaire temps i vull morir agafat a les teves mans, mentre tant siguem feliços. Jo li vaig dir que si, però que no perdés l’esperança i que segur viuria molt temps
Així vam passar els mesos. Ell cada vegada estava més malament ja no podíem sortir com abans, però a la vora del llit com si fossin cartes d’amor jo li anava dient coses boniques, les quals ell m’havia ensenyat. Quan tot va acabar, el meu consol va ser passejar pels llocs que havíem anat. Recordant....i mirant... agafats de les mans, les flors que tant admiràvem.

Marcel-la, 16/01/2011

Alumne del Casal de Bigues i Riell

Que hem de fer?

Ai, Mare de Déu Santissima.

Des de que l’Ajuntament a convocat als alumnes pel dia 10 de gener i els ha comunicat el nou emplaçament, a casa meva sembla “ el servei d’urgències”, el telefon no deixa de sonar. Moltes persones diuen que no vindran, perquè els hi cau molt lluny i...

Déu meu! Sempre plou sobre mullat.
Bromes a part hi estic d’acord, ja que hi ha una pujada molt forta i esta lluny del centre. Hem de pensar que molts avis ja no poden conduir o no tenen cotxe.
Bé, ja veurem que passa el dia 10 de gener.

Penseu que més avall he publicat l'anècdota de l’estiu 2010. Espero us agradi, ja que és una veritat com un temple


Si, no hi ha res més de nou us desitjo que passeu unes felices festes de Nadal i un millor Any Nou.

Marisa, 29/11/2010

INFORMÀTICA

NOTÍCIA

Es comunica que les classes d'informàtica pels avis de Bigues i Riells tornaran a començar el dia 10 de gener de 2011.
L'Ajuntament ha habilitat un altre indret esperant que les obres del nou casal s'acabin.
Monitora
Marisa Nicollet

ANÈCDOTA ESTIU 2010

VIBURNUM

LLIMONER

Tinc una amiga preciosa, bona noia, és un àngel, tot s’ha de dir una mica esbojarrada i bastant innocent. Tot plegat, potser en té la culpa els seus 50 infantils anys. I com tothom, la noia té defectes. És d’aquelles persones que tot ho saben.

La història va començar un dia que la vaig convidar a sopar a casa. Al moment d’entrar em va elogià el meu viburnum, un arbre del jardí el qual va confondre amb un llimoner, dient: Com és què no t’ha fet llimones aquest any? – Jo per no ridiculitzar-la no vaig saber que dir i em vaig quedar amb un absurd, -Mira!.

Veritablement a vegades no sabem com devem actuar. La vetllada va ser molt distesa i agradable en presència del meu fictici llimoner.

L’endemà no sabia que fer, l’havia de trucar i dir-li la veritat? Doncs no, no ho vaig fer, no la vaig trucar, em va sortir del cos aquella vanitat inexplicable, la qual em va portar a gaudir del meu arbust, el qual està tan ben adobat que sembla un llimoner.

MARISA, 27 -11- 2010