CASAL " EL BON CALIU " DE BIGUES

COMUNICACIÓ

2011-10-25T14:04:00.000-07:00

Aquest Bloc ha tancat les seves portes.

Fue bonito mientras duró.

REUNIÓ DE BLOGGERS A BIGUES

2011-08-15T04:59:00.000-07:00

ACTA DE LA REUNIÓ

Bé, com tots sabeu el divendres a la tarda, dia 12 d’agost 2011, es va fer una reunió d’amics a casa la Marisa monitora de Informàtica del Casal de Bigues i Riells.
Havíem de ser, més o menys, la gent que vam estudiar amb la Sra. Vara o altres monitores que vàrem tenir per la diferencia d’hores o dies on es feien els cursos.
Tot coordinat sempre, per la Sra. Victòria Maldonado ja jubilada en aquests moments de totes aquestes tasques, però que tot i això va assistir a la reunió. Victòria, rep un fort agraïment per part de tots.

L’amfitrió de la reunió va ser la Marisa, la qual ens va delectar amb un berenar, ampliat pels pastissos i altres coses que els convidats van aportar.

Abans de posar-nos a taula vam passar llista enyorant els que no hi havien pogut ser per causes diverses i sobre tot per ser temps de vacances.

La reunió es va començar a les 18h. ja que tothom va ser molt puntual i érem.
· Victòria Maldonado, coordinadora del grup
· Joan Joher, del Casal de Mollet
· Viqui Mulet, del Casal de Sant Feliu de Codines. Acompanyada pel seu espòs
· Marcel·la Rebordós, col·laboradora de Informàtica, Català i aviat Blogguista. El seu marit també la va acompanyar.
· Marisa Nicollet, del Casal de Bigues i Riells, la qual molt amablement ens va oferir la seva casa i d’aquesta manera poder tornar-nos a veure.

Feia temps que la Marisa es va oferir convidar els monitors dels altres Casals a que veiessin el Casal de Bigues. Tal com ho havien fet els altres Blogguistes amb el seus Casals en altres moments, però a Bigues no s’havia pogut fer per causa d’obres en el recinte. Llavors, la Sra. Carolina regidora de cultura en aquell moment va optar per esperar a que tot fos acabat.

Hem d’esmentar que vam trobar molt a faltar i vam anomenar a la gent de varis Casals entre ells: Salvador de Vilanova del Camí, Silbyna, en Ramon de Vilassar, en Domènech, Caballo...Bé la llista va ser més llarga.

Vam remarcar a la Sra. Victoria Maldonado que al no seguir els cursos què la Diputació de Barcelona ens regalava, havíem quedat tots una mica estancats.
Llavors ella ens va recordar una adreça, en la qual podríem seguir alguna altre formació què ens pogués ser eficaç per poder transmetre als nostres alumnes dels nostres respectius Casals.

Pel qui l’interessi és: “Cibernarium. com de Barcelona"

Suposo que la Victòria deurà posar més Wbs d’aquests temes al blog matriu. Si us interessa estigueu atents.

Vam també comentar diferents problemes que els presents teníem amb els nostres Blogg i la diferencia que hi ha entre els correus: Yahoo o Gmail etc.

Viqui Mulet ens va parlar d’una pàgina web però no ens va facilitar l’adreça.

Vam parlar de la feinada que hem tingut per personalitzar les nostres firmes, en el correu.

Una referència lloable va ser la d’en Joan Joher, va dir: que la firma personalitzada feta en el correu Hotmail costa menys de posar que en el gmail.

Seguint amb la conversa dels Blogs van anar a parar, a dissenydeBlog i com introduir-hi coses noves.

Entre totes aquestes opinions com en tota reunió, també van sorgir altres temes aliés a l’ordinador, els quals junt amb el berenar van acabar per treure aquell sentiment de “morrinya” que tots teníem.

Al que si va quedar clar i coincidint amb la jubilació de Victòria Maldonado que de moment la Diputació de Barcelona no té pensaments de fer-nos nous cursos.

Aquí es va tancar la sessió, l’hora de tancament no la podem precisar, ja que van entrar a veure la casa de la Marisa. Si és segur, que ningú va arribar a casa seva abans de les 22h.

Gràcies a tots els assistent i una abraçada pels que no van poder venir

Bon estiu, aquest blog romandrà tancat fins que tornem a començar les classes en el Casal.

MARISA, 15/08/2011

Reconec que vam fer una fallida monumental, NO vam fer cap foto i això que teniem entre nosaltres una persona experta amb el tema. La Viqui Mulet fa unes fotos fantàstiques. Bé la propera reunió sortirà millor.

GRACIAS SEÑOR

2011-05-24T13:25:00.000-07:00

LA PEDRERA DE BIGUES I RIELLS

QUIERO DARTE LAS GRACIAS “SEÑOR “

· Quiero darte las gracias “SEÑOR” por poder vivir en Bigues i Riells.
· Quiero darte las gracias “SEÑOR” por tener dos Llars d’Avis uno en Riells del Fai ( terminado ) y el otro centro en Bigues, sin terminar desde hace casi una década.
· Quiero darte las gracias “SEÑOR” por tener unas magníficas pistas de “ PADEL ”, situadas en lo más recóndito de nuestro municipio, más cercanas al municipio de “ CALDES DE MONTBUY” que al nuestro.
· Quiero darte la gracias “SEÑOR” por tener un magnífico local social, situado en “SAULONS D’EN DÉU”, también en el límite de nuestro Municipio y lindando con “SANT FELIU DE CODINES”.
· Quiero darte las gracias “SEÑOR” por obligarnos a re-urbanizar nuestras urbanizaciones, construidas hace más de tres décadas, en plena época de crisis, y así ayudarnos a que nos “Cueste la mitad”.
· Quiero darte las gracias “SEÑOR” por mantener todas nuestras calles y jardines, resplandecientes y perfectos.
· Quiero darte las gracias “SEÑOR” por todos tus desvelos a la hora de Pedir Subvenciones a la Generalitat.

Por todo ello:

“SEÑOR AYUNTAMIENTO DE BIGUES I RIELLLS”

Quiero darte las GRACIAS.

Bigues,23 de mayo de 2011

Publicado por JCB,

AÑORANZA

2011-03-06T04:03:00.000-08:00

NUESTRA ANDALICIA

Que bella es mi Andalucía su bandera ondea la blancura de sus nieves y el verdor de sus olivos.
Que corazón el de sus hombres que al dejar su tierra atrás, las lagrimas en sus caras y sus ojos y en sus labios hay un cantar La Petenera.
Le sigue el Fandango y La solear.
Cuanto más lejos se encuentren, más cariño les tendrá.
Que bella es mi Andalucía y que pena me da, que teniendo un suelo tan rico y que tengamos que emigrar.

3 de marzo 1966
Juan Martínez

AMOR INTENSO

2011-03-06T03:36:00.000-08:00

CARTA A VICTOR

Cuando nuestro olfato es incapaz de olvidar su perfume.
Cuando sólo vemos su rostro al cerrar los ojos a cualquier hora del día.
Cuando nuestros oídos reconocen su suspiro entre millones de personas gritando.
Cuando sus besos son el manjar más exquisito que nuestros labios han probado jamás.
Cuando acariciar su piel eriza nuestras huellas dactilares.
Cuando sentimos más cosquilleos de los que podemos reconocer.
Cuando la otra persona es el SOL y nosotros la Tierra cuyo mundo gira totalmente a su alrededor.
Cuando nuestro extenso vocabulario es incapaz de definir lo que sentimos.
Cuando en momentos de duda el corazón nos duele de quererle tanto.

Es aquí, cuando toda nuestra racionalidad e inteligencia se ríen de nosotros mismos por tener tan descontrolado nuestro YO, tenemos que dar gracias por haber encontrado este caos, este desorden, esta locura, este gran enredo, EL AMOR.

Cuando todo esto pasa, si cerramos los ojos por un instante, nuestra primera mirada, las primeras palabras, el primer beso, las primeras decisiones juntos, todo vuela a una velocidad vertiginosa, y nos lleva hoy aquí, no a decirnos el uno al otro TE QUIERO, sino a gritarlo a los cuatro vientos, para que todo el mundo se entere de lo que vosotros ya sabéis.

DE NURI A VICTOR

Núria Ferrandiz
6/03/2011

LAFRUTA

2011-03-06T02:26:00.000-08:00

ARBOLES FRUTALES

Poesía de Soraya Martínez

Soraya Martínez Munet es mi nieta tiene 8 años y me dedica unas poesías, las cuales yo voy escribiendo mientras ella recita.

Árboles frutales
Que linda es la rama que en ella la fruta se ve si lanzo una piedra.
La fruta tiene que caer, la recojo y la llevo a mi casa.
Me la tengo que comer es un alimento de la naturaleza que todos tenemos que comer. Niños y niñas yayas y yayos, mamás y papás, todos debemos comer.

Poesía: Soraya Martínez 8años - Abuelo: Juan Martínez
6/03/2011

No puc fer tancar la feina del Sr. Juan sense expressar unes paraules.
Contemplant tanta tendresa de néta i avi, el meu cos ha experimentat una sensació d’emoció inexplicable, fins i tot he sentit esborronar-se la meva pell.

Marisa Nicollet

Monitora del Casal

SANT VALENTIN 2011

2011-02-15T12:14:00.001-08:00

CON CARIÑO
Esta carta esta dedicada a mi esposo, tiene que ser una carta de amor no se si voy a ser capaz de expresarme y contar todo lo que siento por él.

Bien, cuando le conocí me enamoré perdidamente. Él se lo tomó más a la ligera, bueno se puede decir que era un rollito más, pero con el tiempo se dio cuenta que era algo más importante. Y mira! Aquí seguimos después de tantos años.
Formamos una familia llena de amor, fruto de este amor tuvimos dos hijos maravillosos y fuimos muy felices todos juntos.
Pero como todo no puede ser perfecto hace diez años nos ocurrió una desgracia muy grande, muy difícil de superar, pero gracias a nuestro amor esto nos unió mucho más y poder seguir luchando contra todo.
Así que amor mío espero envejecer a tu lado y cogidos de la mano podamos llegar hasta el último viaje

Te amare siempre
Oti
Alumna de Informática, del Casal de Bigues

15/02/2011

SANT VALENTIN 2011

2011-02-13T04:57:00.000-08:00

CARTA DE AMOR SINCERA

Málaga 14 de Febrero de 2011

Inolvidable chiquilla:Recibí tu carta, si te digo que me dio alegría mentiría, porque …, fue un sentimiento raro, mezcla de ansiedad, tristeza, alegría, algo muy difícil de explicar con palabras. Leer lo que me cuentas me embargo de tristeza. No deberías hacer caso de opiniones de gente envdiosa que sin conocerme expresan juicios de valor lejanos a la realidad. Si es cierto que he salido con muchas chicas, pero ninguna puede decir que yo le haya dicho que las quería.

Estoy enamorado de ti en cuerpo y alma y esto es la primera vez que me ocurre, no imagino la vida, ahora, sin tu amor y te aseguro que me ganaré tu amor, con mi constancia, mi dedicación y mi pasión. ¡ Chiquilla me vas a querer tanto que tu misma te asustaras!. Siempre he sido sincero y leal contigo, todas mis palabras me las dictaba el corazón, cuando se da todo como yo he hecho contigo, al final el amor salta a la vista y te convencerá.

Hasta que nos veamos recibe el amor, junto con el de este terriblemente enamorado.

JUAN.

CARTA DE AMOR

2011-02-03T11:37:00.000-08:00

Carta de amor
San Valentín 2011

Tengo que escribir una carta y tiene que ser de amor. Será la primera que escriba, porque nunca he tenido la ocasión.

Juan cariño son cuatro años que estoy sin tu compañía y tú ya sabes lo mucho que te hecho en falta. Hemos estado conviviendo juntos durante cuarenta y cuatro años y queriéndonos mucho. Es normal que no pueda olvidarte. Sigo pensando en ti y en lo felices que éramos. Cariño, puede ser que esta carta no te llegue, que nunca la puedas leer pero también se que mientras escribo tu estás junto a mi y sabes lo que pienso. Todo morirá con nosotros.
Sabes que más no he podido quererte, te quiero y te seguiré queriendo, mientras viva.
Un beso de la que te lleva en su corazón.

Ana.
Alumna del Casal de Bigues i Riells
3/02/2011

L'AMOR

2011-02-03T10:31:00.000-08:00

CONCURS DE POESIA AL CASAL

CARTA D’AMOR
SANT VALENTI 2011

Vaig conèixer un noi molt tímid, del qual em vaig enamorar. Quan jo era joveneta ja el coneixia, perquè érem del mateix poble però mai vaig tenir el pensament que m’enamoraria.
A casa seva eren pagesos i ell moltes vegades anava amb el carro i quan passava pel carrer sempre cantava. Jo si que de vegades em creuava amb ell, però girava el cap perquè no veiés que em posava vermella. Va arribar la FESTA MAJOR i era costum de tocar el ball de rams, el qual consistia en regalar una flor o una figureta a la noia que el xicot triava per ballar en aquell moment.
Un dia vaig anar al CENTRE CATÒLIC per ballar sardanes, i vaig veure que el ram li donava a una altre noia, la qual li havia triat la seva mare. Quan ho vaig veure, vaig sortir de la pista i vaig marxar cap a casa meva.
Me’n vaig adonar que me’n havia enamorat.
Al cap d’uns anys, ell, li va dir a un cosí seu que volia sortir amb mi però no sabia com fer-ho, ja que jo era molt seriosa. Jo li vaig contestar que el galant no havia fet res per sortir amb mi, malgrat tot a mi també em seguia agradant.
Al final vam quedar d’acord un diumenge, era la festa de Sant Roc.
Vam quedar a la tarda sortint de missa de sis.
Vam passejar per tot el poble i vam parlar molt.
Em sentia molt feliç, em sentia bé. Bé és poc, em sentia que flotava.
Resumint, al cap de dos anys ens vam casar em tingut tres fills, cosa que ja havíem decidit quan festejàvem un dia que passejàvem per Montserrat.
Ara fa quaranta anys que som casats i estic no igual, sinó encara més enamorada, del meu estimat marit.

-Per ser feliç t’has d’estimar, has de saber estimar i t’han d’estimar.

Teresa Bosch, alumna del Casal de Bigues
Pseudònim: Maj
3 de febrer de 2011

VALENTIN 2011

2011-01-16T11:09:00.000-08:00

CARTA DE AMOR

PARA EL CONCURSO DE BLOGGERS

DIPUTACION DE BARCELONA

Querida Estela
Como siempre me dirijo a ti de la manera más sincera.
Últimamente estás iluminando mi vida, mis sueños y mis pensamientos. Me aportas una gran cantidad de cosas bonitas y sentimientos positivos, difíciles de explicar. ¿Por eso pienso en voz alta y me pregunto, es malo querer de esta manera? Es malo desear a alguien con todo el corazón, con tanta fuerza, para ofrecerle todo mi amor y mi ternura.
Yo creo que es bueno, es positivo, no puede ser malo.
Yo se lo que siento y no me da vergüenza. Estoy contento de haberte confesado mis sentimientos de manera sincera.
¿Quien sabe lo que mañana me puede pasar?
Ahora estoy tranquilo porqué ya puedo decir de una manera valiente y educada que te quiero, que te deseo con todo mi alma.
No te escandalices, no eres un amor platónico, eres mi amor real desde hace mucho tiempo. Me conformo con un pedacito de tu corazón ya se, que no puedo pedir más. A pesar de todo me tendrás siempre a tu lado.
Tuyo, Roberto

Marisa, monitora de informática del CASAL de Bigues
Carta verídica, verano 2010

CARTA D'AMOR SANT VALENTIN 2011

2011-01-16T10:58:00.000-08:00

QUINA SOLETAT

SANT VALENTÍ 2011

Aprofito la diada de Sant Valentí malgrat que és festa castellana, per escriure una carta d’amor.
Els alumnes del Casal de Bigues també volem entrar a concurs.
Nosaltres a Catalunya celebrem aquesta festa per Sant Jordi, el 21 d’abril.

Carta d’Amor
Jo era molt jove i passejava per un parc molt bonic però una mica deixat, una mena de jardí sense vida.

Tot d’una vaig sentir veus i vaig veure una senyora i un jove parlant asseguts en uns pedrissos. Jo m’hi vaig acostar ja que em miraven somriguem.

Es veien unes persones de classe mitja alta per la manera de parlar.
Em preguntaren coses, així vam començar una conversa. El jove amb digué que no estava gaire bo i que estava prenen les aigües, en un Balneari del poble (com és feia llavors la gent que podia pagar-s’ho).
La senyora, la seva mare, li va proposar que féssim una passejada pel parc, plegats. Afegint, que ella ens esperava allí asseguda en el banc.
En Manel em deia unes coses molt boniques, jo tenia molta vergonya ja que no el coneixia de res i així li vaig dir.
Ens vam anar veien i escrivint. Eren unes cartes en les quals s’hi reflectia un amor sincer, pur.

Un dia em digué: M’apropo a tu perquè veig que ets sincera i m’agrades molt però te de dir una cosa molt trista. Agafant-me la mà em digué:
Jo t’estimo molt i veig que tu amb correspons. Jo sé que no viuré gaire temps i vull morir agafat a les teves mans, mentre tant siguem feliços. Jo li vaig dir que si, però que no perdés l’esperança i que segur viuria molt temps
Així vam passar els mesos. Ell cada vegada estava més malament ja no podíem sortir com abans, però a la vora del llit com si fossin cartes d’amor jo li anava dient coses boniques, les quals ell m’havia ensenyat. Quan tot va acabar, el meu consol va ser passejar pels llocs que havíem anat. Recordant....i mirant... agafats de les mans, les flors que tant admiràvem.

Marcel-la, 16/01/2011

Alumne del Casal de Bigues i Riell

Que hem de fer?

2010-11-29T12:54:00.000-08:00

Ai, Mare de Déu Santissima.

Des de que l’Ajuntament a convocat als alumnes pel dia 10 de gener i els ha comunicat el nou emplaçament, a casa meva sembla “ el servei d’urgències”, el telefon no deixa de sonar. Moltes persones diuen que no vindran, perquè els hi cau molt lluny i...

Déu meu! Sempre plou sobre mullat.
Bromes a part hi estic d’acord, ja que hi ha una pujada molt forta i esta lluny del centre. Hem de pensar que molts avis ja no poden conduir o no tenen cotxe.
Bé, ja veurem que passa el dia 10 de gener.

Penseu que més avall he publicat l'anècdota de l’estiu 2010. Espero us agradi, ja que és una veritat com un temple

Si, no hi ha res més de nou us desitjo que passeu unes felices festes de Nadal i un millor Any Nou.

Marisa, 29/11/2010

INFORMÀTICA

2010-11-27T10:50:00.000-08:00

NOTÍCIA

Es comunica que les classes d'informàtica pels avis de Bigues i Riells tornaran a començar el dia 10 de gener de 2011.
L'Ajuntament ha habilitat un altre indret esperant que les obres del nou casal s'acabin.
Monitora
Marisa Nicollet

ANÈCDOTA ESTIU 2010

2010-11-27T10:02:00.000-08:00

VIBURNUM

LLIMONER

Tinc una amiga preciosa, bona noia, és un àngel, tot s’ha de dir una mica esbojarrada i bastant innocent. Tot plegat, potser en té la culpa els seus 50 infantils anys. I com tothom, la noia té defectes. És d’aquelles persones que tot ho saben.

La història va començar un dia que la vaig convidar a sopar a casa. Al moment d’entrar em va elogià el meu viburnum, un arbre del jardí el qual va confondre amb un llimoner, dient: Com és què no t’ha fet llimones aquest any? – Jo per no ridiculitzar-la no vaig saber que dir i em vaig quedar amb un absurd, -Mira!.

Veritablement a vegades no sabem com devem actuar. La vetllada va ser molt distesa i agradable en presència del meu fictici llimoner.

L’endemà no sabia que fer, l’havia de trucar i dir-li la veritat? Doncs no, no ho vaig fer, no la vaig trucar, em va sortir del cos aquella vanitat inexplicable, la qual em va portar a gaudir del meu arbust, el qual està tan ben adobat que sembla un llimoner.

MARISA, 27 -11- 2010

CLASSES EN RETARD

2010-10-14T14:24:00.000-07:00

CASAL DE BIGUES

És comunica que de moment aquest Blog seguirà tancat, ja que la unitat d’ordinadors, la qual represento encara no funciona arran de les obres de millora en el casal de Bigues. Victoria, quan em comuniquin l’entrada per començar les classes espero sereu els primers de saber-ho i podreu veure com ha quedat tot, llavors serà el moment de demanar, a la nostre Regidora de Cultura, dia per la propera reunió dels bloggers tal com havíem quedat.

Marisa, 15/10/2010

Les vacances d'estiu 2010

2010-06-23T00:20:00.000-07:00

VACANCES 2010

Aquest blog romandrà tancat fins el mes d’octubre per vacances.

Esperem començar amb molta alegria i ganes d’explicar coses.
La primera cosa que es publicarà serà la feina que ens va encarregar, per aquest estiu, la monitora de La Diputació de Barcelona, la nostra amiga Victòria.
En la última reunió es va acordar de fer una entrada, en la qual explicaríem alguna anècdota d’aquest estiu 2010.
Aquestes redaccions, les quals serveixen de record per tots nosaltres, també passen a concurs. En aquests concursos guanyem l’admiració i l’estimació de tots els altres casals, la qual cosa ens dóna una enorme satisfacció de companyonia.
Bé doncs, aprofito per desitjar-vos un bon estiu a tots i referent a la anècdota que hem d’explicar que guanyi el millor.

BON ESTIU 2010

MARISA, 23/06/2010

VIDA Y ROSAS

2010-03-17T03:16:00.000-07:00

Las rosas y nuestra vida

Brotan en la misma era,

Crecen libres, consentidas

Bajo un sol que las desea

Y cuando la primavera

Ante el otoño se inclina

Son ambas dos calaberas

Amortajadas de espinas

A Marisa con cariño

de

José Manrique

alumno del Casal de Bigues

15-3-2010

COLETILLA

Los labios de Luis son los de Simeón peró los mueve Marisa

CON TODO MI AFECTO

2010-03-08T00:28:00.000-08:00

ELEGÍA A SIMEÓ

Mi querido profesor.

Tu tesón y tu paciencia,

y tu abnegada labor

desarrolló en tí la flor del jardin de la docencia.

- Lloro por ti Simeó,

con el corazón rasgado

que late desde el dolor.

Hoy vengo a decirte Adiós, en nombre del alumnado.

- Del navegar virtuoso, esta es la última pàgina.

Donde la web ha llegado

el Google vaga sin rumbpor un Internet quebrado.

- La informática

al más allá partirá

para buscarte acogida

en una estrella encendida

que tu nombre ha de llevar.

Nosotros, junto al teclado,

tu huella nos guiará,

tu memoria y tu legado

tu noble perfil humano

siempre presente estará.

25-12 2009

José Manrique

Alumno de Informática en el Casal de Bigues

PENSAMIENTOS

2010-03-08T00:16:00.000-08:00

Hoy, 08/03/2010

DESPUÉS DE TRES MESES

Hace tres meses, por cosas de la vida nos quedamos todos, un poco fuera de control y muy perdidos porqué perdimos un profesor maravilloso. Lo conocía de poco tiempo, pero para mí, como persona, me llegó al alma. Su dulzura para con todos sus alumnos y personas que lo conocían, era admirable.
Jamás te olvidaremos Simeón, estarás en nuestros corazones por toda una vida.
Con cariño Remedios

Alumna de Informàtica en el Casal de Bigues

TRISTA NOTÍCIA

2009-12-30T00:15:00.000-08:00

Es fa saber a tots els amics i coneguts que en Simeó Cardona Piña, va morir el 25 de desembre d'un vessament cerebral.

FESTES NADALENQUES 2009/2010

2009-12-20T10:21:00.000-08:00

PAISSATGE BUCÒLIC

Pastorets de la Muntanya que viviu amb gran recel.
Desperteu, veniu de pressa que n'és nat el rei de cel

BON NADAL

MILLOR ANY NOU

Sempre, en aquestes dades, moltes persones diuen: Any nou, vida nova.Ho trobo una mica absurd, ja que no es fa res, del que es promet.

- A partir del dia 1 de gener deixaré de fumar, quan acabin les festes faré dieta, aquest any no esperaré els Reis per fer ............ Però si quan s'acaben les festes tot segueix igual o fins i tot pitjor.

- Les targetes de l'autobús a partir de gener són més cares, els impostos també es mouen cap amunt, comencen les vagues, més sovint perquè les de l'any anterior no han tingut èxit. Molta gent comença l'any sense la persona estimada ... Així doncs que celebrem?

Bé, malgrat tot, desitjo: Pau, salut i molts € a la butxaca per fer front a tot el que ens espera quan estrenem aquest nou ANY 2010.

Jo, no crec amb aquell rodolí que abans es deia tant: " Contigo pan i cebolla" . Deixem de cantó les rucades. Hem de reconéixer, que amb la butxaca plena les penes són menys dures.

Salut amics.

Marisa, 20/12/2009

EXCURSIÓ A VIC

2009-11-30T00:38:00.001-08:00

CASAL EL BON CALIU DE BIGUES
GRAN PRENADAL ‘09

LA GLEVA-VIC-PRATS DE LLUÇANES

Dia: 18 de Desembre Hora de sortida: 08:00

Sortida del nostre lloc d’origen en direcció Vic i la Gleva on ens aturarem per fer un bon esmorzar a base de:

Pa amb tomàquet i embotits casolans, aigua, vi, i cafè.

Seguirem viatge en direcció nord fins arribar a Vic. La riquesa del seu patrimoni manifesta en la qualitat dels seus museus, arxius i edificis històrics, juntament amb la abundància d’associacions dedicades als camps més diversos són l’expressió d’una ciutat plena d’inquietuds cíviques culturals i artístiques.
Farem una interessant visita guiada a la catedral de la capital d’Osona, el campanar i la cripta romànica, el claustre gòtic, el retaule de Pere Oller i les pintures murals de Josep Mª Sert. Ens meravellaran. Entre els anys 1781 i 1803 va tenir lloc la transformació més important que ha sofert la catedral i que consistia en una ampliació de la nau que obliga al trasllat del claustre de la catedral actual, és obra de l’arquitecte Josep Morató i Codina
A una hora bona ens dirigirem a Prats de Lluçanés, al restaurant Cal Quico, on dinarem en base al següent menú:

Pica-pica (patates i olives), escudella barrejada, bacallà bona cuina, pollastre amb seva salsa i prunes, pastís de Nadal, assortit de torrons i neules, pa, vi, aigua, cava, cafè i gotes.

Després d’una animada sobretaula amb ball iniciarem el viatge de retorn cap al nostre lloc d’origen

PREU: 38,00 €

EXCURSIÓ A AGRAMUNT

2009-11-16T00:50:00.001-08:00

CASAL EL BON CALIU DE BIGUES
AGRAMUNT
TORRONS VICENS

Data: 27 de Novembre Hora sortida: 08:00

Sortida del nostre lloc d’origen, direcció Igualada. Arribarem a Castellolí, per fer un bon esmorzar en base a:

Baguette amb embotit, vi, aigua, cafè o cafè amb llet

Desprès pujarem de nou a l’autocar, per acostar-nos a Agramunt, on acompanyats pel guia local, visitarem els seus carrers i places més emblemàtiques del centre històric d’aquesta petita Vila. Durant la visita, ens comentaran els trets arquitectònics i històrics més notables.
Després, ens desplaçarem fins a la fàbrica de Torrons Vicens, que des de l’any 1775, es dedica a l’elaboració dels torrons més emblemàtics de Catalunya. Els seus torrons, elaborats artesanalment, mantenen la qualitat sense renunciar a la varietat.
Un cop acabades les visites, marxarem de nou cap a Castellolí, al Restaurant Els Ceps, per dinar en base al següent menú:

Amanida al centre de taula. Fideuà. Rodó de vadella. Les postres. Pa, vi, aigua, copa de cava i cafè.

Després, d’una animada sobretaula amb ball i música, iniciarem el viatge de retorn al nostre lloc d’origen

Preu: 36,50 €

FOTOS

2009-11-07T11:10:00.000-08:00

Tenim el goig de presentar-vos els nous alumnes d'aquest curs 2009-2010

Tenim el goig de presentar-vos els nous alumnes d'aquest curs 2009/2010

ARACELI LORENZO
ANTONIO CALA

CARMEN FERRER

DOLORS PASTOR

RAMON CAMPOS

ANNA SUECO
JUAN MARTÍNEZ

NÚRIA FORCADELL
JOAN RABELL

JUAN LOPEZ

J. ANT. MANRIQUE
REMEDIOS FERNANDEZ

Excursió al Monestir de Sant Cugat

2009-10-17T02:16:00.000-07:00

CASAL EL BON CALIU DE BIGUES

Sala de festes BOGART
Monestir de Sant Ramon Nonat

Data : 30 d’Octubre Sortida : 08 : 00

Sortida del nostre lloc d’origen, a l’hora convinguda, en direcció sud. Arribarem a la població de Calaf, i ens dirigirem a la sala de festes Bogart, per esmorzar en base a

Llesca de pa amb tomàquet, pernil dolç, mortadel·la i llonganissa, vi aigua, cafè o cafè amb llet

Tot seguit anirem a visitar el Monestir de Sant Ramon Nonat, anomenat per la seva bellesa, l’Escorial de la Segarra
Amb l’ajut d’un frare visitarem les dependències del monestir, alguna cel·la... i coneixerem la història de Sant Ramon.
A una bona hora ens dirigirem cap al municipi de Calaf per fer-hi un tomb. Fent un recorregut per la seva història ens hauríem d’aturar en episodis com la Guerra Civil catalana i la batalla de Calaf (1465) o la Guerra de Successió. Serà als segles XVII i XVIII quan la vila es convertirà en un important centre cerealístic, ramader i d’intercanvi.
Un cop finalitzada la visita, tornarem al Bogart per dinar i gaudir d’espectacle i festa
Dinarem a base de:

Crema de peix i marisc. Lluç i calamars a la romana. Jarret ibèric amb patates. Gelat de xarrup de llimona. Pa, aigua, vi blanc i negre, cava, cafè, tallat o infusions.

Gaudirem de la festa, el ball i l’espectacle i a una hora bona tornarem al nostre lloc d’origen

PREU: 35,50 €

VAL MÉS RIURE QUE PLORAR

2009-10-02T14:20:00.000-07:00

LA IL·LUSIÓ DE LA MEVA VIDA
Llàstima que llavors, ja era massa tard…………
És una frase que mai m’ha agradat massa. Crec que sempre es pot canviar el rumb de la vida.

Quan em vaig jubilar, els meus sentiments personals eren de fracàs total, per no haver pogut al llarg dels anys fer el que a mi, més m’agradava. Per exemple: fer Catequesis als infants, escriure, llegir, fer labors, i altres moltes activitats.
A les hores el meu pensament era negatiu. M’explico!

Als sis anys vaig començar a anar a l’escola, però ho vaig tenir molt difícil per poder anar-hi. La meva mare, estava delicada i jo tenia que tenir cura dels meus germans/es. N’érem sis i jo era la més gran per tant feia moltes faltes. Malgrat tot, com m’agradava anar en aquella escola encara que m’hi moria de fred.

La meva il•lusió des de petita era poder estudiar per ser infermera, però les circumstàncies de la vida, no va poder ser.

Als dotze anys ja em van fer anar a treballar i així poder ajudar a l’economia familiar, com a moltes cases era molt necessari.

Per què aquesta explicació de la meva vida? Doncs perquè reconec que em vaig equivocar al estar un temps negativa.
Ara he trobat el que no havia tingut mai dins l’entorn familiar.
Molt bons amics i persones que si t’ensorres t’ajuden a sortir del forat i a poder tirar endavant.

Per això en agraïment a aquestes persones, reivindico la paraula “que mai és tard” i que sempre es pot rectificar.
Jo desitjo de tot cor que puguem tenir molts anys entre nosaltres, totes aquestes persones que lluiten per el progrés.
Al final jo no he estat infermera, però gràcies a l’ensenyament i la l’Informàtica puc divulgar els meus pensaments per escrit, cosa impensable fa un temps.

Dolors Vilaseca i Llorens Vinyoles
Alumnes del Casal de Bigues i Riells
Juliol, 2009

EL MEU MAL NO VOL SOROLL

2009-10-02T13:43:00.000-07:00

Llàstima que llavors, ja era massa tard. Això és el que ella pensava quan es despertava durant la nit i sentia sobre ella el pes del braç del seu marit que l’estrenyia, que li acariciava el seu cos, i el seus llargs cabells.

Si, llavors ja era massa tard.....les urpes del càncer, l’havien tocat de ple i ell s’han havia adonat de que malgrat tot, encara estimava aquella dona.

La Júlia sempre havia estat al seu costat, criant els seus fills i a la vegada els avis, sempre solucionant els desgavells que podien succeir en un moment determinat.
La Júlia sempre li havia perdonat les culpes i les infidelitats. Déu meu! Aquella dona havia estat sempre al seu costat i ell no se’n havia adonat.

Va ser dos mesos abans de morir quan va percebre que l’estimava.

Quan la Júlia tenia algun moment de lucidesa encara sentia el seu marit que li prometia el cel i la lluna: recorrerien el món, ferien llargues vacances, cosa que no havien fet mai. I llavors ella pensava.... massa tard.........

Em dic Vicenta Sanz i sóc alumna del curs “I tu per què no?.
Estic molt contenta amb aquest curs doncs ni somniant esperava estar escrivint el que escric aquest moment.

Penso que aquests cursos s’haurien de promoure més, doncs ajuden a la gent gran a tenir altres inquietuds, com per exemple: No “poltronar-se” davant la televisió hores i hores. Gaudim de tot el que ens ofereix la vida.
Aprofitem al màxim moure les neurones, hem de pensar que cada dia en perdem unes quantes.
Tenir el cervell ocupat, ens farà oblidar aquella pastilla miraculosa per la depressió, la qual no deixa de ser una droga i com sabem, amb les pastilles curem una cosa i n’espatllem un altre.

Aquest any compliré 69 anys, faig gimnàs dos cops per setmana, vaig d’excursió sempre que puc i...........m’agrada viure!

Espero haver contagiat una mica del meu entusiasme perquè mai repetim la frase:” llàstima llavors ja......................

Vicenta Sanz, alumne del Casal de Bigues i Riells
Juliol, 2009

CULPA NO TÉ QUI FA EL QUE HA DE FER

2009-10-02T13:31:00.000-07:00

VEURE ESCOLTAR CALLAR

Llàstima que llavors ja era massa tard…Són paraules que trobem en boca de moltes persones.

Hem d’anar amb compte com parlem davant d’altres persones, hem de mesurar molt el que diem; procurant sempre que no siguin mal interpretades, doncs llavors passa el que passa.
Bé, de passar poden passar varies coses: una d’elles, aprofitar algun mot que pot tenir dues vessants i fer-ne un cabdell ben gros, poder embolicar la troca i aconseguir un mormol que va creixent més i més. Com més llarg millor, sense mirar el mal que s’està fent. En gaudeixen!.

Com queda el qui ha parlat? MALAMENT!

Per desgràcia, si passa alguna cosa contra la nostre persona, sempre som els últims en assabentar-nos de l’enrenou que s’ha format al voltant nostre.

Quan es vol reaccionar, la pedra ja rodola per la teulada. Com arreglar-ho?
Per què, hi ha gent així en ple segle XXI?

Malgrat em pesi, tinc d’acceptar que encara se’n troben, pocs però encara hi ha gent que sembla que no pugui tenir la llengua quieta, només la mou per fer el mal.

Els vull qualificar:

Són persones al meu parer: ignorants, amargades i, supèrbies.

Per què ignorants? La ignorància, és l’enemic més gran que té l’ésser humà. No et deixa créixer, ni tampoc formar-te com a persona. Anul•la! No ets res! ... Qui vol tenir amic així? ... Ningú!

Supèrbia! Orgull! ... No voler admetre que s’estan equivocant amb el camí escollit i sense voler acceptar la mà que se’ls brinda, ni es deixen treure la bena que porten al voltant dels ulls i els taps que duen a les orelles.
Si arribessin, a poder deslliurar-se d’aquests paranys, podrien veure, podrien escoltar, podrien gaudir de tots els beneficis que ens ofereix la vida. La vida a vegades pot ser molt beneficiosa, generosa i positiva i no arribar al final i lamentar-nos dient: llàstima que llavors..............

Rosa Santamarta, Juliol 2009

Sóc, alumne del casal de Bigues i Riells
I faig Català i Informàtica.

COR APASSIONAT NO VOL SER ACONSELLAT

2009-10-02T12:48:00.000-07:00

L’AMOR i EL PODER

Llàstima que llavors ja era massa tard...

Tot va començar un quatre d’Agost de 1936 en el cafè Daniels de Paris. Rue de la Paix nº 24, prop de la Tour Eiffel.
Eren quarts de vuit i quasi ja era fosc. Ja sabem que les tardes d’Agost són més curtes i comença la tristor més el plugim de tot el dia, hi va ajudar.

Estic parlant de tristor i per a mi era el dia més feliç de la meva vida, tenia una cita amb el meu estimat François de la Prairie.

En François no era mai puntual però jo ja hi estava acostumada i mentre l’esperava gaudia d’una “cigarrette mentolada”, és el que fumava aleshores.

Estàvem apassionadament enamorats i va ser aquella tarda, que portant un brillant com un cigró em va demanar que ens caséssim.
El meu afany de independència, de llibertat, de ser famosa amb la meva feina, va fer que el rebutges. Això el va deixar fred. Malgrat la negativa no va quedar gaire decebut doncs ell, ja em coneixia prou bé.
Unes setmanes desprès vam anar a viure junts, en la seva mansió prop d’Orleans.

Va passar el temps i els fracassos amb la meva feina perduraven. La pintura necessita inspiració i a mi no m'en venia. Jo volia triomfar, no volia els seus diners, volia ser jo, valer-me per a mi mateixa, ser algú en aquesta vida.

En François anava vivint com sempre: els seus cavalls, la caça, fent festes a casa o més ben dit, bacanals. Per cert, cada vegada més sovint, agafava unes borratxeres impressionants. Llavors venia la segona part: els maltractaments i tenir que aguantar, veure’l flirtejar amb les seves antigues promeses les quals encara em donaven consells maliciosos. "de quan elles ocupaven el meu lloc". Esmentant, que aquelles joies que jo lluïa, les havien portat elles primer.

L’encant d'enamorada em va desaparèixer i vaig caure en una llarga melangia.

Dos o tres cops l’any el meu company François rebia la visita del seu gran amic Tierry Jantjebeton. Era un noble cavaller amic de la infància el qual s’estava amb nosaltres llargues temporades gaudint de tot el que oferia aquell indret: la cacera amb els seus gossos igual que es veu en les pel•lícules, de les piscines fredes i calentes, de les sofisticades festes d’en François.
En Tierry, era un home atractiu, moreno, alt, aproximadament devia medir... quasi un metre noranta. Portava els cabells llargs i quan muntava a cavall se’ls lligava, perquè no li molestessin al cavalcar.

Mica en mica, en secret, Tierry es va enamorar de mi perdudament i naturalment, jo d’ell. Allò si que era un amor intens, pur, tendre, no hi ha paraules per descriure tot el que vaig rebre en aquella època.
Tan intens era l’amor que teníem Tierry i jo, que vam proposar a François que em deixes lliure, a la qual cosa es va negar rotundament; al•legant que jo era d’ell, que érem una parella i que les visites d’en Tierry començaven a ser inoportunes...

Tierry, va marxar per una llarga temporada doncs l’estança a casa era insuportable. Tots tres convivint amb aquell problema no podia ser, no hi havia festes ni caceres que fessin oblidar aquell malestar.

Ja havíem arribat a 1939, quan llavors va esclatar la guerra, els alemanys van envair França. Tots pensareu que només faltava la guerra en tota aquesta història, doncs no, per a mi va ser una alliberació.
En Daniels va marxar al front i jo vaig començar a pintar i a vendre quadres a dojo. Els alemanys tenien diners i els hi agradava les expressions que jo reflectia en aquell tros de tela.

La guerra porta desgràcies a mi em va portar la felicitat doncs en mig del meu èxit vaig retrobar l’amor de la meva vida en Tierry Jantjebeton.

El temps que vam estar junts... és inexplicable, la passió que hi havia entre nosaltres. Em va demanar per casar-nos, però el meu orgull per la meva feina va fer que tornés a rebutjar. Aquells moments de passió, podria estroncar la meva superació dins del món empresarial.

Vam seguir estimant-nos durant un any aproximadament, fins que els alemanys el van empresonar.
La guerra seguia i mentre “La France” es deteriorava, jo anava pujant. Els alemanys seguien sent fidels a les meves obres.

Per fi va acabar la guerra, era Setembre de 1945, però la noticia per a mi va ser una cosa indiferent. Jo ja tenia el que volia: fama, diners i era solvent . Ara ja no dependria de ningú i si m’anava bé podria tornar tots els diners que m’havia donat en François.

Era una altre tarda plujosa de tardor, jo seguia freqüentant el bar de La Rue de la Paix i com sempre fumant les meves cigarretes amb gust de menta. Els vidres estaven entelats però tot i això vaig reconèixer la silueta d’en Tierry el meu amor perdut des de feia temps. Aquí, sí, que maleïa la guerra.
Ens vam estar parlant una bona estona explicant coses passades i jo sabia que d’un moment a l'altre ell m’agafaria la mà i em tornaria a demanar que ens caséssim i naturalment li donaria un si com una catedral.

Doncs sí, em va agafar la mà, però va ser per dir-me que s’havia casat amb la Chantal. Una noia refinada molt coqueta que freqüentava les nostres festes i que portava els xicots com titelles per tot l’amor que els donava.

Com sempre em va pujar l’orgull i em vaig empassar tota la ràbia que m’havia donat la noticia. Freda com un glaço vaig encaixar la desgràcia de no tenir als meus braços l’amor de la meva vida. Havia fet tard perquè havia anat darrera de la fortuna i la fama. I ara de que em servia tot això? Bé, si servia, al menys podia pagar els deutes que tenia d'en François.

Comprenc que he estat molt equivocada i que he barrejat conceptes primordials de la vida.

Marisa i Simeó

Monitors d'Informàtica i Català

Setembre 2009

AMOR IMPOSSIBLE

2009-10-02T12:38:00.000-07:00

EL CAMÍ DE LA FELICITAT

Llàstima que llavors ja era massa tard ...

Jo et veia venir pel caminet amb el teu caminar pausat, et veia venir per la finestra de casa amb el cor accelerat. Jo sortia a rebre’t i en el jardí seiem llargues estones mentre tu parlaves molt, i jo no et creia de res.

Més tard, tu vas fer la teva vida i jo la meva.

Un dia vas venir a casa meva i aprofitant que la mare va marxar un moment, em vas dir: Quan jo et parlava, tu no em vas creure mai, de res del que et deia.
Jo li vaig contestar: No! No t’escoltava perquè pressentia la teva mentida, i jo et parlava seriosament.

Més tard et vas casar i no vas tenir gaire sort, car l'amor es una cosa que no coneix un llarg durar.

Va passar molt de temps, fins que un dia ens vam veure a l'estació de Barcelona.
Des d'un tros lluny ens vàrem mirar com un núvol oblidat .
Eres alt i elegant, tu vas agafar el tren, a mi, m'esperava la meva cosina que em digué? que feies mirant cap a l'estació? Jo li vaig respondre: Res, recordava temps passats. Ella em mirà i no contestà...

Fou màgic per uns moments . Ai!... records d’un temps passat.
Llàstima que....

M. Rebordós
Alumne del Casal de Bigues i Riells

ENDAVANT

2009-10-02T12:16:00.000-07:00

AIXÒ ES EL QUE EM DEIA MOLTA GENT

“Llàstima que llavors ja era massa tard”... això era la frase que em van dir quan vaig començar unes classes de Català i Informàtica. Però es van rotundament equivocar doncs cada dia m’ho agafo amb més il•lusió.
Totes les persones que tinc al meu costat sempre han estat un gran punt de recolzament sempre m’han donat molts ànims per seguir amb aquesta tasca.
Tinc que confessar, que em costa una mica doncs sóc una mica dura de cervell, em costa comprendre les coses; però vaig tirant endavant.
Massa tard, mai! Us heu parat a pensar la gent que es coneix fent totes aquestes activitats, personalment m’encanta, es molt gratificant i en una paraula: et sens jove.
Es com comunicar-te amb un altre món: coneixements varis, amistats, tornes a recordar coses que havies deixat en l’oblit, en un racó, fora de si mateix.

Així que la frase “llàstima que llavors ja era massa tard” per fer això o allò en aquest moment no hi te cabuda.

Si tenim salut, sempre hi ha temps per fer coses. En la nostre joventut vam fer les que ens pertocaven, ara fent les que bonament podem fer amb ajut d’uns i d’altres.
Per què renunciar al que tenim al davant? Hem d’aprofitar amb alegria.
Renunciar a l’amor per què som Grans? Mai! L’amor és bonic a totes les edats. Ens en podem fer un munt de preguntes com aquestes a les quals hi trobarem: Llàstima que.......... doncs no, em nego terminantment a repetir-la.

Eulàlia, alumne del casal de Bigues i Riells
Juliol, 2009

MAÑANA ESTIVAL

2009-07-10T10:35:00.000-07:00

Buenos dias mañana.

Me complace saludarte.

señal inequivoca

de que estoy vivo. y...

puedo apreciar esa clara luz

que nos proyectas.

Se podría comparar

a una inyección de ánimo, de vigor?

Quisiera disfrutar de ti, mañana

hoy puedo apreciar

la luz que me ofreces, y...

cuando llegue el claro oscuro de la tarde

quiero que mis ojos se bañen con tu luz.

Que no tenga nunca la sensación de no haber aprovechado

la claridad que me brindaste.

J.A.M. alumno del Casal de Bigues

10/07/09

CLOENDA DEL CURS 2008-09

2009-07-02T09:37:00.000-07:00

El passat dia 15 de juny en el Casal d’Avis de Bigues i Riells vam celebrar la cloenda del curs 2008-09 d’Informàrtica i Català amb l’assistència de la nostre Regidora de Cultura, Sra. Carolina.
Es van repartir diplomes acreditant el nivell assolit, tothom va quedar molt content i nosaltres també perquè el alumnes com cada any ens van fer uns esplèndids regals.
Tots esperem el Setembre amb molta il·lusió.
Bon estiu i una abraçada a tots el bloggers sense oblidar la nostra monitora Victoria Maldonado.

Marisa i Simeó

Bigues i Riells a 2 de juliol de 2009

LA GUERRA i L'ESCOLA

2009-07-01T13:05:00.000-07:00

DONO GRÀCIES PEL QUE ARA TINC

Sóc filla de la guerra i de la post guerra, vaig patí gana i por. Durant la guerra era obligatori que els nens/nes de cinc o sis anys anessin a l’escola.

M’agradava aquella olor de llapis i gomes que encara recordo amb tant de sentiment.Quan érem a classe i tocaven les sirenes, sense córrer, sortíem al carrer i ens amagàvem al soterrani d’una torre no gaire lluny.

Quan tot l’enrenou havia passat tornàvem un altre vegada a classe.

Ara estic molt contenta de fer tot el que faig, però penso amb una mica de tristesa que ja sóc gran i que ja no tinc temps per fer tot al que voldria. Jo tenia moltes ganes d’aprendre i vaig anar a una acadèmia però només vaig assistir-hi tres mesos doncs era massa car. Dono les gràcies al programa “I tu per què no” ? perquè mitjançant aquestes ajudes gratuïtes he pogut realitzar coses que ja pensava tenir perdudes.

Com per exemple navegar per Internet o perfeccionar el meu Català. Estem tots encantats amb la Sra. Marisa i el seu marit Simeó. Hem tingut molta sort en tenir persones amb tanta paciència.

I no parlem de l’energia que gasta la Marisa no sé d’on la treu, no es cansa mai.

Pensem, que no és igual ensenyar: nens petits, nois o noies que gent gran.

El país que te cultura hi millora tot: educació envers els altres, el comportament amb els infants, el respecte per les persones grans, col·laboració entre els pobles, en fi, l’educació ho millora tot en general.

Marcel·la Rebordós,

alumne del Casal de Bigues i Riells,

23/06/09

ENDAVANT

2009-07-01T12:56:00.000-07:00

AGRAÏMENTS

Hola! Sóc una “xicota” de seixanta cinc anys. Fa dos anys tot just quan havia fet els seixanta tres, vaig saber que a Bigues es feia un curs que es deia “I TU PER QUÈ NO”. M’ho va dir una veïna que és diu Isabel perquè no me’n havia assabentat per ningú doncs al pobla no s’havia posat cap cartell que anuncies que es fessin aquestes classes, naturalment per part de l’ajuntament.
Així que moltes gràcies Isabel.
Vaig estar indagant i vaig descobrir que conjuntament amb l’Informàtica es feien classes de Català i vaig trobar que això per a mi era més interessant.
A més la professora que feia les classes tenia un munt de paciència. Moltes gràcies Marisa per dir-me, i tu per què no?.
Dono gràcies també a les meves companyes de classe perquè m’han fet sentir molt bé. M’han fet tornar les ganes, la il·lusió, m’han fet sentir-me viva, m’han donat la oportunitat de bellugar les neurones. No sé si m’explico gaire bé, però m’agradaria dir-vos que fa dos cursets no m’hauria vist en cor ni d’agafar un llapis per escriure català ni res sense fer faltes. Ara ja ho veieu sincerament us dic que poques faltes m’ha corregit la Marisa.
L’any que bé si res no es torça, vull aprendre informàtica.

Com us he dit, gràcies a tots els que m’han ajudat i endavant que el món és nostre.
I vosaltres per què no?
EULÀLIA,
alumne del casal de Bigues
15/06/09

CLASSES DE CATALÀ i INFORMÀTICA

2009-07-01T12:49:00.000-07:00

Opinions

Un breu escrit per donar la nostra opinió referent al curs de català i Informàtica.

Quan vam començar el curs de català ja sabíem que això seria difícil i que ens costaria molt, però amb una mica de voluntat i la paciència de la Marisa hem aconseguit acabar el curs amb il·lusió i amb ganes de començar de nou el proper Setembre.
Encara que el nostre cap no assimili tanta informació estic content/a de saber quelcom més que abans de començar el curs.

Parlant del curs d’Informàtica, tenim que dir:
Que sí, que hem adquirit la coneixença del teclat, les icones, i altres més coses. Però no hem avançat el suficient, doncs amb tres quart d’hora no hi ha gaire temps, ja que quan comences a agafar-li el fil ja ha passat el temps i entren els altre alumnes.
Ens agradaria seguir el curs, l’any vinent si allarguessin una mica l’horari.
Això, s’ha de revisar.
"I tu per què no?" Em sembla fantàstic per qualsevol edat sempre hi ha coses per aprendre.

JOSEP i Mª TERESA
Matrimoni Rosell Pujol
15/06/09

LA SATISFACCIÓ D'APRENDRE

2009-07-01T12:37:00.000-07:00

FINS EL PROPER CURS

Avui, ens hem acomiadat tots els alumnes del Programa “ I TU, PER QUÈ NO ? Patrocinat per la Diputació amb col·laboració de l’Ajuntament.
També del Curs de Català organitzat per el nostre Ajuntament.
Doncs sí, s’han acabat les classes de Informàtica i Català i com els nens petits hem fet fi de Curs acompanyats dels nostres professors Marisa i Simeó, i gaudint de la presencia de la nostre Regidora de Cultura Sra. Carolina.

Recordant tot el que he fet durant tot el curs, em sembla un somni fet realitat. Mai, hagués imaginat que, JO! Arribes a entendre i utilitzar tot el que una petita pantalla podia ensenyar-me: visualment, culturalment... Al·lucino!
I que dir del Català? La meva llengua!Aquesta que tota la vida he parlat, però no he pogut escriure per no haver tingut l’escola que ara tinc i que tan a gust m’hi sento, aprenent cada dia més i més; em sento plena de gom a gom i amb una gran satisfacció.Penso utilitzar-ho tot al màxim rendiment de les meves possibilitats. Ànims! A totes aquestes persones que facin aquestes activitats. Aprofitem les facilitats que ens donen, naturalment poc a poc sense presses i amb molta paciència, sobre tot per els profes; aprendre a la nostre edat no és el mateix que de petits.
Mai és tard per aprendre i al final la satisfacció que tot això dóna és tan immensa...

Bones vacances d’Estiu per tothom i esperant amb il·lusió el Setembre.
Rosa Santamarta
Alumne del Casal de Bigues i Riells
15/06/09

Tornem al col·legi

2009-07-01T12:03:00.000-07:00

LA NOSTRE ESGLÈSIA

VOLEM APRENDRE

Quan vam començar el curs de català estàvem molt il·lusionats, amb moltes ganes d’aprendre a escriure’l bé, cosa bastant difícil doncs ja som grans. Estàvem i estem contents doncs tenim dos professors amb molta paciència.
En Simeó amb l’Informàtica i la Marisa amb el català i l’Informàtica, ens expliquen les coses que no entenem les vegades que siguin necessàries.

Jo aprofito per donar les gràcies al programa "I tu per què no" però també per formular una queixa.

La queixa és per demanar a les autoritats del poble de Bigues, més recolzament, més confiança amb la tasca dels professors, la qual es van proposar fer desinteressadament, abocant- t’hi un munt d’hores.

Hem arribat a fi de curs molt contents per tot el que hem après i amb ganes de començar el setembre.

Demanem una mica més d’interès per la gent gran. A vegades sentim com si no ens escoltessin prou.

I jo per què no?
Dolors Vilaseca, alumne del casal
15/06/09

HORA DEL CONTE

2009-05-28T12:25:00.001-07:00

LA CAMISA DE LA FELICITAT

Aprofitan els consells de les persones grans, es pot escriure un munt de coses

El meu avi m’explicava un fet verídic que bé prou podria ser un conte.

Durant la seva vida de joventut va conèixer un noi del qual es va fer molt amic. Aquest noi sempre estava trist i deia que li havien explicat que podria ser molt feliç si es posava la camisa d’un home que fos molt ric.
El meu avi escoltava les paraules del pobre il·lús i sempre el consolava.
Però l’amic, no va poder ésser consolat gaire temps més, doncs el meu avi es va casar i marxar a un altre poble.

Un dia, venia el meu avi carregat arrossegant el ruc que aquell dia no tirava probablement per el carregament, malgrat tot l’avi anava cantant.

Entre “sooo al ruc i arriii tira” va sentir una veu que li deia: - Amo! Fa dies que us veig passar i sempre aneu cantant, xiulant i esteu content; per tant veig que treballeu força, hauríeu d'estar cansat i trist, també veig que els diners no us sobren doncs aneu una mica espellofat.
Parlant, parlant, el meu avi va reconèixer aquell senyor que tenia l’aparença de ric però molt murri. Naturalment! Era el jove veí trist que li parlava.
El meu avi li va respondre: i jo estimat, encara veig que busques la camisa de la felicitat.

Doncs escolta, estic content perquè:... Veus aquella cabana petita que hi ha al mig de la vall, és meva, allí hi tinc la meva esposa i els meus dos fills que m’esperen per sopar. I estic doble content perquè avui i demà menjarem doncs la venda de verdures del meu hort ha estat molt bona.
- Si vols et puc convidar a sopar. Li va dir el meu avi. Però no puc donar-te la meva camisa, com pots veure sota aquesta samarra no hi porto res.
Al ser esmentada la camisa, l’amic va reconèixer al meu avi i tots dos van marxar en busca del frugal sopar.
El meu avi com sempre havia fet, el va consolar i aconsellar recolzant-lo amb la saviesa que personalitza a les persones grans dient-li: Mira estimat! Salut, diners encara que siguin pocs i bon sol, alegren a qualsevol, és a dir, si no és un mussol.

Pensa, que si no hi hagués un "si no fos" tots seríem més feliços.

MARISA I SIMEÓ, 28/05/09

ELS CONSELLS DELS AVIS

2009-05-28T05:01:00.000-07:00

ELS NOSTRES AVIS

Els consells que ens han donat els nostres besavis i avis, que n’hem fet?
Ara, en aquests instants només els podria convèncer de que el nostre temps té raó, si de debò aconseguíssim viure en pau i unió.

Parlar dels consells dels nostres avis és una mica complex, doncs podríem tocar molts temes.
Un d’ells per exemple seria reflexionar sobre...

Els nostres avis no tenien tren elèctric, ni bicicleta, no hi havia nines sinó “pepes de cartró, tampoc hi havia “game boys”. Pot ser sí algun cavall de cartró.
Quan aprenien la lliçó de l’escola ho feien amb un llibre gruixut dels seu germà o cosí gran.
Hi havia una educació més refinada: Quan es tenia que respondre a un superior, es deia: “Què mana”? sí senyor i sí senyora.
Els nostres avis, no entendrien per què es deixen de racó aquestes pilotes i joguines que ja no fan il·lusió...
Com és que ara amb llibres tan esplèndids no s’aprengui la lliçó. I, què és això de? “ara vull i ara no vull”.

Recordo que el meu avi sempre m’explicava un relat el qual ara ens servirà d’exemple per lligar-ho tot.

Estava el meu avi plantant i regant les seves cols i els seus enciams quan de bon mati un home es va parar i mirant-lo li va dir: - Quina verdura tan fresca i quins fruiter tan xamosos. Com ho fa per tenir aquest camp tan vigorós? - Jo, no aconsegueixo ni un trist tomàquet.

El meu avi li va respondre que sols hi posava: dedicació constant, molt amor i que tenia un costum, mentre regava els cantava i els parlava a totes les plantes.

Del relat podríem treure la moralitat de que: amb la constància, el respecte, i sobre tot la il·lusió podem aconseguir miracles.
Tot depèn l’interès que es posi en cada cosa.
I recordar sempre:

“Qui l’hort bé cultivarà, molt pa estalviarà”

MARISA i SIMEÓ, 28/5/09

INFLUENCIA PRIMAVERAL

2009-05-11T23:39:00.000-07:00

Hoy estoy nostalgico y esta sensacion me ha llevado a una reflexión la cual quiero expresar y trasmitir a mis posibles lectores.

PERFUME DE PRIMAVERA

¿Puede ser que la primavera incida en las personas?

Y siendo así, esa influencia

tendrá tendrá su parte positiva y negativa,

con lo cual no siempre las primaveras florecen

dentro de nuestro ser; las hay que pasan de largo

y otras que se aferran en nuestro interior.

Algunas echan raíces y te dejan una profunda huella.

Yo quiero primavera disfrutar de tu perfume

y saborear tu esencia sin que te instales

dentro de mi, permanentemente.

Bigues, 11 de Mayo del año 2009
Anónimo del Casal

Les Fonts del Llobregat

2009-05-11T03:32:00.001-07:00

Casal el bon caliu de bigues

Les Fonts del Llobregat
Castellar de N’hug

Data: 15 de març de 2009 hora: 08:00

Sortida del nostre lloc d’origen en direcció a Vic. Parada a les masies de Voltregà per esmorzar a la Gleva, en base a:

PA AMB TOMAQUET I EMBOTITS CASOLANS, AIGUA, VI o TALLT

Arribarem a Castellar de N’hug i al Parc Natural de Cadí-Moixeró, on neix el riu Llobregat. Diuen que l’aigua que brolla de les Fonts del Llobregat són les llàgrimes de les nenes assassinades per una bruixa que volia que la seva filla fos la més maca de la comarca. I que el color vermellós que de vegades tenyeix aquestes aigües és el polsim en què es va convertir aquesta bruixa quan les aigües van sorgir de les roques per engolir-la, donant lloc al naixement del riu Llobregat. Més enllà de la llegenda, l’indret té un cert aire de misteri. Si passeges per la vora del riu, fixa-t'hi bé. Potser vegis el reflex vermellós de la bruixa sota les seves aigües.
Les Fonts del Llobregat brollen a 1300 metres d’altitud. Deixant a una banda la llegenda i recorrent a dades científiques, l’aigua de les fonts prové d`un riu subterrani que s’alimenta de la neu acumulada, durant l’hivern, als cims més propers a Castellar de n’Hug com ara a Puigllançada i la Tossa d’Alp. Des d’aquí, el riu comença el seu recorregut fins arribar a la comarca del Baix Llobregat, on desemboca formant un delta
També podrem fer una visita a Castellar de N’hug, bonica vila del Bergadà, del que en destaquem Santa Maria de n’Hug, situada al centre del poble del segle XI, és d’estil romànic. Tot i que ha sofert algunes reformes al llarg dels anys. L’estructura actual de l’església és pot dir que és antiga. Excepte la porta, el campanar, i un tros de paret interior d’estil romànic, la resta és neoclàssica.
Més tard, ens acostarem al nostre restaurant per dinar a base.

XARRUP DE VERMUT CASOLÀ AMB APERITIU
AMANIDA AL CENTRE DE LA TAULA
FIDEUÀ, POLLASTRE AL FORN,
FLAM D’OU PA VI AIGUA I COPA DE CAVA

Desprès d’una animada sobretaula, iniciarem el viatge de retorn cap el nostre lloc d’origen
PREU: 38 €

MICROCONTES

2009-03-24T12:21:00.002-07:00

Dedicat al meu nét Adrià

Els peuets

Quan no puc mirar-te la cara et miro els teus petits peus.
Els teus peus són forts i fràgils al mateix temps.
Jo sé, que aquests peuets aguanten els teu petit pes.
Diminuts peus que et fan volar per els passadissos de la casa.

Les sabatetes noves, fan un soroll especial, elles t’ajuden a que els petits peuets puguin volar.

Però no estimo els teus peus perquè són preciosos, els estimo perquè et porten a mi.

--------------------------------------------------

Un conte per els vostres néts

EL PEREGRÍ

Hi havia una vegada un Home Sant que passejava pel bosc, va sentir un soroll i crits i es va aturar.

Dins un forat profund hi havia: un corb, una serp, un ós, i un home molt espellofat.

L’Home Sant els va treure a tots del forat, salvant-los del fred i la fam.

El corb, la serp, el ós i l’home espellofat, estaven tant contents de veure altre vegada la llum del sol; que mentre anaven sortint del barranc anaven prometen un regal al Home Sant.
Quan l’Home Sant anava a treure l’home espellofat, la serp li va dir: sssssss no treguis aquest home sssss et portarà problemes sssss. Deixa’l dintre del forat.
Però l’Home Sant no va fer cas a la serp i va treure aquell pobre desgraciat, d’aquell forat humit i fosc.

Temps va passar, quan un dia l’Home Sant va veure l’Ós el qual li va fer el seu regal: era un buc ple de bresques.
Més tard va trobar el corb el qual li va donar el seu regal: era una diadema que la bèstia havia rampinyat del cap de la princesa.
Més enllà, va trobar aquell home desgraciat el qual tenia una paradeta de terrissa.
L’Home Sant s’hi va apropar i li va ensenyar la diadema, i, li va demanar un favor: - tu que ets del poble podries tornar aquesta diadema a Palau?
El terrissaire li va dir que sí, que ho faria.
Ja ho crec que ho va fer el terrissaire, i al mateix temps també va denunciar l’Home Sant com si ell, hagués robat la diadema.

El Rei va empresonar l’Home Sant.

Sis mesos més tard, la serp va decidir fer el regal a l’Home Sant.

La serp va mossegar a la Princesa la qual es va posar molt malalta.
El Rei va prometre fer ric al metge que guarís la princesa.

La serp va parlar amb el Rei i li va dir: dins de les teves presons hi tens un Home Sant que té unes herbes que guariran la teva filla.

El Rei així ho va fer: va lliurar l’Home Sant de la presó, la princesa es va guarir i el Rei va esbrinar que el dolent era el terrissaire.

MARISA i SIMEÓN

DESORDRE

2009-03-24T07:12:00.000-07:00

No hi ha manera, que les coses vagin bé entre els éssers humans?
Tan difícil és arribar a construir converses coherents?
I sobre tot, com podreu veure dins el camp de la política, deu ser horrible.

Gran enrenou a Bigues i Riells

L'alcaldessa de Bigues i Riells deixa el càrrec criticant el paper de l'oposició
Argemí, en un moment del ple, amb Joan Moreno que es perfila com a substitut (Foto: ACN)La fins avui alcaldessa de Bigues i Riells, Elena Argemí (PSC), ha fet efectiva aquest dimarts la seva renúncia al càrrec al capdavant de l'equip del govern municipal. Tot i que no ha parlat dels ´´motius personals´´ que va esgrimir quan va anunciar la seva renúncia, Argemí ha carregat contra l'oposició municipal, a qui ha acusat ´´d'actuar de manera totalment diferent´´ a la que hi havia hagut fins que hi va haver el canvi de govern a la població, l'any 2007. Argemí cedirà el càrrec al número 2 de la llista dels socialistes i primer secretari local del PSC, Joan Moreno, que ha qualificat Argemí com a una ´´referent del canvi històric que s'ha produït a la població´´.En el seu darrer acte com a alcaldessa, una emocionada Argemí ha destacat que, amb la seva entrada al capdavant del govern municipal, es va trencar l'hegemonia que fins aquell moment havia tingut CiU: ´´Hem obert portes i finestres i hem fet accessible l'ajuntament als ciutadans´´, ha destacat.Tot i això, Argemí ha aprofitat l'últim acte com a alcaldessa per criticar el paper de l'oposició, formada per CiU i ERC: ´´Heu triat una manera de fer totalment diferent a la que hi havia hagut fins que vàreu perdre les eleccions´´. Ha puntualitzat que ´´un govern sense oposició no té sentit´´, però també ha criticat que ´´les persones que viuen al poble es mereixen una oposició lleial, respectuosa i constructiva´´.Finalment, i tot i que no ha volgut parlar dels ´´motius personals´´ que va esgrimir quan va anunciar la seva renúncia, ha posat per davant de tot la seva vida personal: ´´Actualment m'importen més les petites coses, aquelles que hi són però que no es veuen. Avui és el primer dia de la resta de la meva vida´´, ha ressaltat.Per la seva banda, el futur alcalde de la població, Joan Moreno, ha elogiat els dos anys de govern d'Argemí i l'ha definit com ´´un referent´´ i com ´´la dona que ha fet avançar la història al nostre municipi´´.La resta de l'equip de govern (ICV i PP) ha criticat molt durament el paper de l'oposició, a qui han acusat d'actuar de forma poc responsable. Des de l'oposició, però, s'ha demanat començar a treballar per arribar a acords. ACN

CARTA ACOMIADAMENT DE LA SRA. ALCALDESSA DE BIGUES I RIELLS

Presento davant de tots vostès, regidors i regidores, representants democràtics del municipi, la meva renúncia, davant del públic que ens acompanya, des de les diferents maneres de pensar i sentir. Ho faig amb emoció indescriptible convençuda que els fets valen més que mil paraules.
Després de molts anys de compromís amb el poble, els resultats electorals de l’any 2007 em van dur a l’alcaldia de Bigues i Riells. El canvi començava, doncs, amb mi com a alcaldessa. El repte era apassionant, i el meu objectiu va ser des del principi i ha estat en tot moment dur a la pràctica totes les propostes i projectes que formulàvem en el nostre programa electoral.
La il·lusió era aleshores –i continua essent ara- la màxima, quan es tracta de servir els interessos del poble on he nascut i hi estic ben arrelada. Fer d’alcaldessa ha estat per a mi un gran honor que he desenvolupat durant aquest temps amb tota la dedicació i dignitat de la que sóc capaç.
La feina s’ha concentrat durant aquests dos anys en esforços per normalitzar tot allò que a la major part dels municipis del país era ja part del funcionament habitual des de feia trenta anys.
Hem obert portes i finestres i hem fet accessible l’ajuntament als ciutadans. Tothom té dret a dir-hi la seva sense cap por ni censura. He rebut i escoltat tots els veïns i veïnes, i cadascuna de les seves queixes i propostes ha estat un motiu per avançar i no dubto que continuarà essent així d’ara en endavant. També donarem a conèixer la memòria històrica del nostre municipi per mitjà dels seus protagonistes i veurem aviat com es va recuperant.
El futur de Bigues i Riells, com sempre, és en mans de les persones de Bigues i Riells. Tal com vaig dir en el meu discurs d’investidura: El camí serà llarg i laboriós; com bé sabeu, el camí de la millora no té fi. El futur dirà millor algunes coses que ara no sabria exactament com s’han de dir.
Per mi és, abans de tot, Bigues i Riells, el meu poble, la gent que jo estimo i l’entorn que voldria veure florir amb brillantor, i no pas en un futur massa llunyà. El canvi continua.
Els que esteu a l’oposició heu triat una manera de fer totalment diferent a la que hi havia hagut fins que vareu perdre les eleccions. Les crítiques més punyents avui no em semblen importants. Agraeixo que es vegin les diferents maneres de fer. Us mostro el meu reconeixement, perquè un govern sense oposició no té sentit.
No obstant, les persones que viuen al poble es mereixen una oposició lleial, respectuosa i constructiva.
En Martin Luther King, premi Nobel de la Pau, deia: "Hem après a volar com els ocells, a nedar com els peixos, però no hem après l’art de viure junts com a germans". Encara hi som a temps.
Als regidors que ens heu donat suport, agrair-vos la vostra tasca, que no ha estat fàcil, i que sense el vostre esforç no hagués estat possible la feina feta. Hem iniciat un procés que no té marxa enrere per portar el municipi endavant i no dubto del vostre compromís de continuar donant suport per la millora del nostre municipi.
Als companys i companyes que continueu la tasca us passo el testimoni amb el convenciment que continuareu amb el compromís adquirit, deixo el projecte en bones mans. Sé que no ens defraudareu. Gràcies per la vostra comprensió i estimació.
El meu sincer agraïment a tots els que heu fet possible que els objectius polítics puguin veure la llum, com són els municipals, el jutge de pau, l’agent cívic, els tècnics i caps d’àrea, les administratives, les persones de la brigada, els de la neteja, les educadores, les assistentes socials, els de la Diputació, els de la Vall del Tenes. No em vull deixar a ningú. Gràcies pel vostre esforç d’adaptar-vos a una manera de fer diferent, inspirat sempre amb aconseguir la millor eficiència i transparència per la comunitat que servim.
No m’agraden els comiats, només agrair-vos les estones compartides tant d’alegria, com de tristesa, de complicitats i d’eficàcia, d’encerts i desencerts.
Agraeixo les mostres de suport dels veïns i veïnes que van confiar amb mi i que ara no voldria de cap de les maneres que se sentissin decebuts. Admiro el respecte i el suport que m’han fet arribar. Deixo molts projectes engegats que estic convençuda que tiraran endavant. No hi veieu cap senyal de poc amor, és una decisió molt meditada.
Aquesta curta però intensa experiència m’acompanyarà tota la vida, i és aquest enriquiment humà el que perdura. Actualment m’importen més les petites coses, aquelles que hi són però que no es veuen. El temps passa, les circumstàncies canvien. Avui és el primer dia de la resta de la meva vida. Deixo l’alcaldia, això és tot.
Rebeu la meva estima i la salutació més entranyable.

Extret del diari comarcal "El nou nou"

GRAN CALÇOTADA A LA MINA VELLA

2009-02-16T00:28:00.000-08:00

CASAL EL BON CALIU DE BIGUES

GRAN CALÇOTADA AL BLAU-VERD

MUSEU DE LA MINA VELLA

DATA : 20 de FEBRER HORA DE SORTIDA : 09,00

Sortida del nostre lloc d’origen en direcció MATARÓ on ens aturarem per esmorzar per compte de cadascú
El 15 d’Octubre de 1847 es creà una societat per a la construcció d’una mina d’aigua, coneguda pocs anys després com la mina vella, nom que ha conservat fins a l’actualitat. Situat a la masia ca l’Eudald, a Vilassar de Dalt, antic molí hidràulic de principis del segle XIX, restaurat per allotjar-hi les col·leccions d’objectes i l’arxiu.
Hi ha col·leccions de comptadors de diferents mides i époques, sistemes d’aforament, repartidors d’aigua, patrons oficials de plomes d’aigua, eines per construir pous i mines, plànols de xarxes de distribució, i molt d’altre material relacionat. En el jardí del museu veureu el pou número 1, que amb tres metres de diàmetre és un del més grossos de la comarca.
Després de la visita i abans d’anar al restaurant per dinar, farem una ruta panoràmica amb el nostre autocar. Seguirem rutaper anar a dinar en base al següent menú de Nadal.

CALÇOTS AMB SALSA I CARXOFA
ESCUDELLA DE PAGÈS
GRAELLADA DE CARN I ALL I OLI
LES POSTRES, PA, VI, AIGUA, CAVA, CAFÈ I GOTES

Després de dinar, tindrem gran ball, amb una elaborada selecció musical que farà que passem una bona estona. Més tard retorn al nostre lloc d’origen

PREU : 34 €

PER QUÈ

2009-02-04T06:44:00.001-08:00

Una queixa com tantes altres

Començaré explicant que vinc d'una família de pescadors de Carboneres “ Almeria”. Ara, estan vivint a Palamós.
Un cunyat i un nebot pesquen en una barca d’arrossegament: La gamba, el lluç i el peix blanc.
També, tinc dos nebots més que tenen una barca anomenada “ L’avi Pigat”. (Fotografia)
Pesquen a la Teranyina: el seitó, la sardina, i el peix blau.

La qüestió de explicar tot això, és perquè suposo que sabeu, que de Novembre a Gener fan “la parada biològica” del peix blau.
Doncs bé, estic farta d’anar al mercat en aquestes dades i sempre trobo: seitó petit i més car que en plena temporada.
Per què?

La raó d’aquest escrit és per dir: que si entre tots, no posem la força de voluntat i les ganes d’acabar amb aquestes coses, com volem arreglar el món.

Llegim i escoltem en els mitjans de comunicació, que aviat ens quedarem sense aigua, sense vegetació i naturalment, aquest ritme sense peix.

Tètric, oi? O No.

LAIA, alumne del CASAL "EL BON CALIU"
2-2-2009

POEMA

2009-02-03T01:16:00.001-08:00

AMOR PATRIO

En tierra gala al nacer,

la República Francesa,

en torno a la Torre Eífel,

Honó con "La Marseillese a

Marisa Nicollet

Alumno del Casal "El Bon Caliu

J.A. M. 1/02/2009

CALIDAD HUMANA

2009-01-27T03:59:00.001-08:00

En mi humilde opinión y no quiero pecar de vanidoso, tengo que expresar un sentimiento negativo sobre la conducta de la sociedad.

El primer defecto que tenemos, es la falta de solidaridad con las personas que la necesitan. Transmitimos: indiferencia, egoísmo, soberbia y un sin fin de adjetivos negativos.
Tendríamos que pensar, que si el trato que estamos dando a los demás, es el que nos gustaría recibir a nosotros.

Alumno de "El Bon Caliu
J.A.M.
27 de Enero del 2009

Excursió a Santa Coloma de Farners

2008-12-15T02:06:00.000-08:00

GRAN PRENADAL A PRATS DE LLUÇANÉS
SANTA COLOMA DE FARNERS
GALETES TRIAS

DATA: 19 DE DESEMBRE DE 2008 Sortida 08:00

Sortida del nostre lloc d’origen en direcció Vic. Arribarem a La Gleva per dur a terme un bon esmorzar en base a:

LLESQUES DE PA AMB TOMÀQUET I EMBOTITS CASOLANS, PA, AIGUA, CAFÈ O TALLAT

Després de tan esplèndid esmorzar, arribada a la localitat de Santa Coloma de Farners per visitar la fàbrica de galetes TRIAS. Les exclusives galetes Trias es basen en receptes úniques de 1908, que diferencia la marca. Galetes Trias obres les portes a tots els visitants que estiguin interessats en veure el Museu. Un espai històric de referència que permet veure l’evolució de l’empresa i conèixer les eines utilitzades en les diferents etapes. Aquest museu fundat l’any 1995, té una magnífica panoràmica de la cadena de producció. Per ell passen unes 20.000 persones cada any
Després de la visita anirem al restaurant CAL QUICO DE PRATS DE LLUÇANÉS per dinar:

CREMA DE MARISC, PINYA AMB PERNIL, BACALLÀ BONA CUINA, POLLASTRE AL FORN AMB GUARNICIÓ, LES POSTRES, AIGUA, PA, VI, CAVA I CAFÈ, TURRONS I NEULES

Gaudirem d’una animada festa de Prenadal, amb música i ball, que farà que passem una bona estona. Més tard retorn cap el nostre lloc d’origen

PREU: 38,00 € - 3 Bonificació Villatges, total = 35 €

Cançó "el Pirineu"

2008-11-30T05:51:00.000-08:00

Cançó El Pirineu de l'opereta "Cançó d'amor i de guerra

TROBADA DE BLOGERS 25-11-2008

2008-11-26T10:40:00.000-08:00

Estimats Bloggers:

A veure si us animeu perquè alguns teniu els blogs bastant adormits a més ahir vam tenir reunió a Sta Coloma de Gramanet
I veritablement és una pena, només érem tres representants dels Casals
(Mollet, Vilanova del Camí. nosaltres Bigues i Riells i naturalment Sta Coloma de Gramanet per el qual agraïm el acolliment i la atenció que va tenir el Sr. Joaquim que malgrat que ell no fa de monitor va aportar el seu granet de sorra amb el seu ordinador amenitzant molt cordialment la trobada dels bloggers. No tenim que oblidar la gentilesa de la Maria-Victoria sempre ella tan amable però aquesta vegada va ser una mica dura doncs en la crítica dels blogs va posar un llistó bastant alt. Tenim també que agrair-li l’obsequi final: diferents llibres (català-castellà) de diferents autors i que prometen ser interessants

ALUMNES DEL CASAL DE BIGUES I RIELLS

2008-11-16T02:12:00.000-08:00

Hola amics.

Ens hem pres la llibertat de retratar (amb el permís de cada un d’ells) a tots els nostres alumnes. Aquí us els presentem amb molta il·lusió per part de tothom.

VISITA AL MUSEU DEL COURE DE LAFARGA

2008-11-10T00:30:00.000-08:00

CASAL EL BON CALIU DE BIGUES
MUSEU DEL COURE
Lafarga Lacambra

21 de Novembre de 2008 Hora: 08:30

Sortida del nostre lloc d’origen a l’hora convinguda en direcció Vic, fins arribar a Tavernoles on pararem per fer un bon esmorzar a base de:

Amanida de tomàquet i ceba tendra (centre taula)
Llesques de pa amb tomàquet i embotits de la plana
Vi de la casa, aigües minerals, refresc o cervesa, cafè, tallat o infusió.

Després d’esmorzar baixarem cap a La Plana per dirigir-nos a Les Masies de Voltregà on visitarem el magnífic Museu de la Farga Lacambra
El museu es troba ubicat en una antiga torre de principis del segle XX just al costat de les instal·lacions de la Farga Group, l’empresa més important del sector al pais. Va iniciar la seva activitat l’any 1808 motiu pel qual ha decidit crear al Museu del Coure
Desprès de la visita tornarem de nou al Restaurant per dinar en base al següent menú

Amanida de tomàquet i ceba tendra (centre taula)
Sopa de fideus
Trinxat de la Cerdanya
Bacallà amb tomàquet,gratinat i all i oli
Gelat
Pa, vi de la casa, gasosa, aigua mineral, cervesa
Cava brut (1 ampolla per cada sis)
Cafè i gotes

Gaudirem d’una agradable sobretaula i ball i a una bona hora, iniciarem el viatge de retorn cap a casa

PREU: EXCURSIÓ 33,00 € + ENTRADA AL MUSEU= 36 €

OBITUARI

2008-10-11T08:53:00.000-07:00

Obituari

Notifiquem la mort del nostre company

Esteve Cubota i Moreno.

Assistia cada dimarts i dijous al Casal per jugar la partida de escacs i els dimecres impartia la clase d’informàtica per la gent gran, desenvolupant el programa “I tu perquè no?” de la Diputació

Era un home amable i bon amic

Des d’aquest blog del Casal donem el pèsam a la seva senyora Manoli, fills i nets

Descansi en pau

(en aquesta foto, que va ser el dia que COMRadio en va entrevista, el veiem a la dreta en primer plà)

VIATGE D'ESTIU

2008-09-14T04:58:00.000-07:00

VIATGE D’ESTIU

Sé que ja ha passat el dia de fer la feina d’estiu, manada per la nostra coordinadora Sra. Victoria. Tema: Vacances, unes 25 ratlles i posar-hi una foto autentica o vídeo.

Malgrat que és tard, els de Bigues i Riells farem la feina amb l’excusa de sempre i que és ben certa “ELS NÉTS”. Mireu que en ocupen d’hores aquesta canalla!!!!!
Allà on estiguis quan hi són ells, acabes tan esgotat que passes del Blog i de tot el que t’envolta.

Bé, el nostre tema és curt, si més no curiós:

Com cada any hem de partir les vacances en tres parts: França on hi ha la meva família, Andalusia on hi ha la família d’en Simeó i la resta com deia amb els néts.

Aquest any els dies de Andalusia vaig descobrir una cosa curiosa: Andalusia ja coneix el “Pa amb tomàquet”.

En molts llocs on vam anar ens el van oferir i per cert amb una personalitat exquisida doncs el serveixen així: el pa torrat per una banda i un petit bol d’autèntic tomàquet rallat el qual tu et tens que estendre per sobra del pa amb una cullereta. Ah, m’oblidava!!! També hi posen un altre bol petit amb autèntic “all i oli.

La foto adjunta és la estació de tren antiga de Serón. És el poble on hi resideix encara, part de la família.

Ara el tren ja no hi arriba, però això és una historia per un altre dia.

MARISA I SIMEÓ, 14/9/08

CLOENDA CURS D'INFORMÀTICA I CATALÀ 2008

2008-06-18T02:24:00.000-07:00

Cloenda dels cursos d’Informàtica i Català a Bigues i Riells

Avui, dia 16 de Juny del 2008 hem acabat les classes del “I tu perquè no?” i de Català dirigides als alumnes del Casal. Hem fet una petita celebració esperant el setembre vinent per poder començar una altre tanda de lliçons.

Ens hem vist gratament sorpresos doncs ens han regalat varis obsequis, la qual cosa ens ha recompensat gratament doncs indica que la tasca que hem estat fent fins ara ha sigut positiva i interessant

Des d’aquest blog els hi donem les gràcies de tot cor

Marisa i Simeó

CONNEXIÓ

2008-06-13T13:37:00.001-07:00

Per a tots els alumnes de Català i Informàtica del Casal de Bigues i Riells, moltes gràcies per haver fet possible la creació d’un grup de joves de més de 60 Anys. Per poder desenvolupar el Programa de “I tu per què no” que la Diputació de Barcelona va promoure per tots els Municipis de la Província de Barcelona.
Per a tots vosaltres estimats alumnes un gran agraïment per la vostra dedicació i entusiasme.

SIMEÓ ESTEVE i MARISA

!3/6/2008

CAMINS DE LA VIDA

2008-06-13T13:01:00.001-07:00

MARE DE DEU DEL SANTUARI DE PUIGGRACIOS

NOCES D’OR

Fa 50 anys des de el dia que ens vàrem unir en matrimoni.

Quantes hores bones hem tingut!
Quants obstacles hem superat, al llarg d’aquests cinquanta anys!

Hem tingut dos fills que varen ser la il·lusió de la nostre vida.

Intentaré resumir la experiència com a parella que ha estat molt positiva: en el amor sempre ens hem respectat l’un a l’altre. Però no ens enganyem durant tots aquests anys hi ha hagut de tot, moments bons i d’altres no tant. Però sempre ens hem ajudat a superar-los, principalment en aquells moments que només veus foscor, no trobes la llum n’hi la força que necessites.

Des de la nostra jubilació, la nostra vida ha fet un pas molt important al introduir-nos en activitats que es fan al nostre poble; ara també tenim la possibilitat d’aprendre a escriure en Català, ja que no és el mateix parlar-lo que escriure’l.

Amb tots aquest afers que hem fet fins ara estem preparant un dia molt important en les nostres vides com són les nostres “Noces d’Or”.

Serà una festa molt bonica, hi haurà una celebració a l’Ermita de Piuggraciós, muntanya amb monestir molt emblemàtica que hi ha a prop del nostre poble.
Després familiars i amics que són molt importants en les nostres vides, ens acompanyaran a dinar en un Restaurant per gaudir tots plegats d’aquest gran dia.

Espero que entre tots els amics del programa “I tu per què no”? I hagi moltes persones que també com nosaltres puguin celebrar aquest dia, tan esperat en la època de la tercera edat,

DOLORS VILASECA, alumne del Casal.
13/6/2008

IRRESPONSABILITAT

2008-06-12T14:06:00.001-07:00

CIVISME

Em dóna la impressió, que la paraula “reciclar” no la volem entendre. Amb tota la informació que l’Ajuntament en el seu moment va donar , inclòs el cubell orgànic per la casa, no ha servit de res.

Visc en el centre del poble i és molt lamentable veure les escombraries que la gent llença sense cap control. Tot hi val, és una llàstima que no s’aprofiti, perquè estic rodejada de contenidors: vidre, cartó, plàstic, orgànic i a més n’hi han dos per els estris. Hi no serveix per res.

No puc acabar d’entendre el per què?. Amb tots els mitjans que tinc al meu entorn, la gent no sigui conseqüent del mal que amb el nostre comportament ens estem fent a nosaltres mateixos.

Jo vaig tenir una mestre que sempre ens deia: “Els fills sou els miralls del pares” i és veritat, el que tu fas ells faran el dia de demà.
Per tant estic plenament convençuda que si ells no tenen el civisme necessari, que és del que es tracte “Ci-vis-me”, els fills no hi posaran cap atenció.
En una societat de consum com la que tenim actualment: comprar, estrenar i llençar, és necessari que siguem tots més responsables i posem més atenció a l’hora de relacionar residus. No és tan difícil com sembla, simplement posar-hi bona voluntat i d’aquesta manera deixaríem de veure diàriament com dins del contenidor de l’orgànic es llença capses de fusta, en el de cartró plàstics i llaunes i entre mig de tots ells, mobles.

Si això no s’arregla anem en camí de que els barris es converteixin en deixalleries.
És trist pensar en el mal que estem fent al medi ambient, amb el nostre mode de fer tan poc disciplinat.

Al final ens afecte a tots i les noves generacions tindran que carregar amb les conseqüències dels nostres errors.

ROSA SANTAMARTA. Alumne del curs “ I TU PER QUÈ NO” ?
12/6/2008

ELS ARTISTES

2008-06-12T12:05:00.000-07:00

DEDICAT AL MEU ESPÒS

Quan jo vaig conèixer al meu marit, feia l’ofici de “tallista”. Tallista és la persona que fa obres d’escultura en fusta. És una feina pura artesana.

Agafava la fusta en brut i de mica en mica anava perfilant el que ell volia. Podia sortir alguna cosa floral, mitològica o qualsevol altre cosa.

Per el meu germà li va tallar “ Els quatre evangelistes” . Per els que no ho saben us diré que hi ha representat: Un àngel, un lleó, una àliga i un toro. Era una meravella, doncs les ales del àngel i les de l’àliga quan les miraves semblava que els relleus cobressin vida, donava la sensació que anaven a sortir volant.

Ara podria aprofitar per dir, que no és veritat la dita de: “En casa del herrero cuchara de palo” doncs tinc en el passadís de casa una consola tallada per el meu marit en la qual reflexa la puresa artesana perquè cap dels costats són iguals.

Quan el meu marit estava fent el servei militar, va guanyar un premi perquè li va fer una talla que reflectia un “Sancho Panza” (a un militar de alto mando).

És trist, i fa molta llàstima que es perdi aquest i altres oficis tan artístics.
Aprofito el blog del casal per reivindicar l’ofici doncs quan parlo amb alguna persona fent referència d’aquest tema, la gent posa una cara dient: “ De que parla aquesta”?

Tinc il·lusió que quan se jubili, si encara té bona vista, faci alguna coseta.

Dedicat al meu espòs, amb tot el meu amor.

MANOLI, 12/6/2008

EL MÓN

2008-06-12T02:12:00.000-07:00

EL MÓN

Cada vegada el món està més embolicat i pensar què això ho fem els homes`de tot el món? Tan bé que podríem està si tothom fes la seva tasca sense egoismes
El món està preparat per que tothom pugui menjar i gaudir sense problemes però també sense luxes i així poder gaudir sense sofriments, les coses no van malament perquè sí sinó perquè son els egoismes i les males consciencies de les persones que estan al poder si no aprenem a compartí no anirem mai bé, cada vegada anirem pitjor
Vaig llegir al diari que teníem una visita important que era el president de Libia, va venir amb 300 persones, li van fer un campament als jardins de la Moncloa i ha passar-ho bé
Com potser que els governants facin aquest despilfarros tan parlar i parlar per res i espatllar-ho tot.

Voldria explicar el que està passant a Bolivia de la manera que jo ho veig semblava que aquest senyor ho faria mol bé però resulta que vol fer una llei per poder quedar –se sempre al poder com el Chaves això tampoc es just

Marcel·la Rebordós alumne de “i tu perquè no? “

DIA A DIA

2008-06-09T01:51:00.000-07:00

DIA A DIA

Bé, passo a fer un relat sobre el canvi climàtic que tan ens preocupa i que tothom en parla sense saber ben bé que és el que passarà d’ara en endavant.

Avui dia en que em poso a fer aquesta redacció, de bon matí, quan encara no m`havia llevat, sento un rumor de màquina com si fos un tractor....Ondia! exclamo.. què esta passant?, i dic què esta passant? perquè on estem vivint no se sent absolutament res que no siguin els gossos del veí proper o algun que altre cotxe que passi per allò de que no sigui dit, o ben bé al vespre els pardals i ocells del bosc quan van a dormir amb al seu xivarri habitual
Surto tot d’una a la terrassa i veig una gran excavadora amb una pala enorme que esta aplanant el solar del costat de casa. Bé, jo ja sabia que havien de fer una casa, però no esperava que es posessin a treballar tan d`hora. Ho! Ho!.....Ara si que va de debò!

Una vegada hem esmorzat em dedico a fer les feines habituals de la llar, com fer el llit, eixugar els plats, etc etc....Tot d’una se m`ocorre mirar un altre cop per la finestra quan topo amb la mirada del tractorista. “Bon dia, senyora!” em diu. Jo avergonyida, perquè em sembla que s’adona que l’espio, li contesto com aquell que no vol la cosa “Bon dia”

Bé, no és cosa de estar amagada. Ja que el senyor sembla que vol parlar, surto a la terrassa i ell segueix- “Estan bé aquí! Oi!?” Jo li contesto- “Ja comença la casa?” li dic. Ell respon “No senyora, sols estic aplanant la parcel·la doncs els amos volen que la netegi perquè a vostès no els entri l’aigua. “Ai grácies!”..penso...”sí que s’està molt bé aquí, la vista és molt bonica i el lloc tranquil”. Li dic “és qüestió de seguir en las tasques de cada dia. Bon dia, senyor”. Ell repeteix “Si, bon dia”

Més tard surt a la terrassa el meu marit i la conversa continua
“Mira”- em diu el meu marit, quan entra de nou-“El senyor del tractor em diu que a ell li faria il·lusió tenir una casa, però que per aquí no li és possible poder-la adquirir-la doncs son molt cares i la seva senyora ha volgut comprar un pis, però ell somia poder tenir-la per estar al jardí i plantar en l’hort, tomàquets i verdures ara que les coses s’estan posant tan malament i els treballs no son segurs”. En fi, que estem de sort!. Doncs, pel que sembla, les coses s’estan posant malament, no plou quan és necessita. Hi ha sequera i el clima esta canviant. Els treballs trontollen i la gent no se sent segura enlloc.

Nosaltres, que estem en un món que sembla avançat, on la gent és civilitzada, crec que tenim l’obligació de tenir cura de les nostres terres i les nostres obligacions com a ciutadans que vetllen per les civilitzacions futures, cosa que sembla impossible per la quantitat de gent que pobla la nostra terra. Ja que no poden gaudir d’una llar digna com somien, a no ser que entre tots ens concienciesim de que la terra no ha sigut mai de l’home, si més no l’home és de la terra i a ella tornarà quan és mori. Per tant crec que és una obligació i un deure vetllat per ella.

Nuria Castañé alumna de “i tu perqué no? “

SALÓ AVANTE (Autonomia i calitat de vida)

2008-06-08T11:27:00.000-07:00

REUNIÓ DELS BLOGGERS DELS CASALS A LA FIRA

Amb motiu de la celebració del 3º Saló per l’Autonomia Personal i la Calitat de Vida ens vam reunir el dia 6 de Juny un grup de “bloggers” dels Casals per participar en el Stand de la Diputació a fi de que en Rafa ens parlés del Google Earth.
Al mateix temps vam aprofitar l’ocasió per parlar dels nostres
projectes amb la Victoria Maldonado a la que l’hi agraïm des d’aquí la seva dedicació i paciència en escoltar-nos.
Mentre estaven fent anar els ordinadors ens va sorprendre la presència de la Princesa Doña Leticia. Més tard ens vam assabentar que era la Presidenta d’Honor del esdeveniment .

Simeó i Marisa

MEMORIES D'EN LLORENÇ

2008-06-05T03:11:00.000-07:00

MEMÒRIES D'EN LLORENÇ

Des de la meva infància vaig ser un noi de poble
Envoltat de boscos i camps de conreo: En les hores que tenia lliures feia un passeig amunt i avall per escoltar el cant dels ocells i corre el darrere dels animalots del bosc com esquirols, papallones, la llebre
i moltes d’altres que ara no recordo. La meva infantessa va ser feliç fins que a mitjans del segle 20 va començar la guerra, tenia 6 anys; en els tres anys que va durà no vaig poder anar a l’escola per que no ni havia.
Quan es va haver acabat la guerra vaig anar 2 anys a aprendre d’escriure i llegir de vespres, perquè els meus pares en feien anar a treballar la terra, i cuidar el poc bestiar que teníem, per poder portar uns diners per sobreviure, acabada la guerra de lo poc que teníem, els meus pares varem quedà sense res.
Al fer-me adolescent i sempre lligat a la pagesia vaig fer treballs variats, com anar uns anys a la pedrera, i també vaig treballar per cases pairals amb bona situació em feien un contracte per fer la feina amb els animals, conreaven les terres; per després plantar lo que corresponia a cada estació de l’any. D’aquesta manera vaig arribar als meus 38 anys. ja havia format una família i la meva il·lusió era ampliar els meus coneixements dintre del que feia ens varen oferir anar de masovers a un mas que hi havia una granja amb 5.000 pollastres 150 verres 5 mascles amb producció i 500 porcs d’engreix.
Per mi va ser una fita molt important, em moltes mes responsabilitats. Fins i tot em varen proposar a l’hora de vendre el bestiar, fer els tractes amb el negociant que comprava el bestiar d’aquesta manera vaig arribar a l’edat de la jubilació, d’ales hores en sa la meva vida ha fet un pas molt important per el que havia fet fins aquell moment.
Vaig tenir la oportunitat d’introduir-me en moltes activitats que fan al poble, en el temps que tenia lliure em vaig apuntar per fer informàtica sense saber si me’n sortiria, gracies a un bon professor que m’ha ajudat molt; puc dir que mes o menys vaig fent algunes coses

Aquí s’acaba la meva historia.

Llorenç Viñolas Alumne de "i tu perquè no?"

COMO MEJORAR BIGUES I RIELLS

2008-06-05T01:43:00.001-07:00

COMO MEJORAR BIGUES I RIELLS

Mi nombre es José Mª Martinez Martinez. El segundo apellido materno es Broset. Tinc 77 anys. Soc d’origen Aragonés, resident en Barcelona des del any 1956. Mi DNI es el nº 17776462 S. Actualment resido hace10 anys en Bigues i Riells, un poble del Vallés Occidental amable acogedor,sus campos verdes rodeados de muntanyes pero nos falten dues cosas molt importans sobre tot para la gent gran.
Terminació del Centre Civic Anyoro el Centro Civic de Barcelona`(yo partenecia a Rius i Taulet) .
Principalment terminació del Centro Civic en construcció amb espais suficients, sales de juegos de billar, ordenadors actualment de moda. UUn aula para perfeccionar el parlar catala així com escriure. Actualment nos dona clases la Sta.Marisa en el Casal de Avis molt incomode taules a un lado cadires a otro etc.
Tambè una sala de ball pues ens tenin que desplaçar a Sta.Eulalia, La Garriga o Granollers .El dissabte de vuit a deu ens fan en el Casal de Avis un equip de la edad mitja en un local donde los alumnos del col·legi fan dibuix i pintura algun dia sortiren intoxicats de les olors de la pintura
Tambè necessitem un equip de música per el ball

Perdon por mis faltas i mil gracias anticipades atentament

J. Mª Martinez alumne de Català i de "I tu perquè no?"

UNA EXCURSIÓ ACCIDENTADA

2008-06-03T12:45:00.000-07:00

Les dues amigues també es fan fotografíes, per poder explicar als seus néts les aventures de tots els dijous.

UN DIA DE VENT

Les dues amigues, anaven caminant per el camí de Can Noguera, tranquil·les i com sempre explicant-se coses.
Aquell dia van fer un camí nou, semblava ser més divertit i no tant rocós, havien violetes, algunes roses, basses d’aigua i hi començava haver força vegetació. La panoràmica era espectacular, veure la muntanya de Riells del Fai, poder entreveure La Vall Blanca i les muntanyes de Sant Miquel del Fai era un regal pels ulls.
Des de lluny totes les muntanyes enganxades semblaven tocar el cel i es podia sentir el cant del rossinyol.
- Quin racó tan preciós!!! – quanta bellesa.

Les dues amigues van seure a terra, es punxaven el culet, però elles felices i contentes de poder gaudir d’aquells moments, en mig de tanta verdor i tranquil·litat. El seu lema era riure i més riure.
Al cap d’una estona es va girar un vent inhòspit, amenaçador, els arbres tocaven quasi a terra, de cop es va fer de nit i les dues donzelles van començar a corre camí avall, els arbres seguien amb aquell fort vaivé . En pocs moments s’havia tornat un paisatge idoni per una pel·lícula de por.
Els camps de blat s’havien transformat i semblaven un mar embravit.

Llavors a mi, la Lola tot corrent i treient llenya del foc doncs teníem una por inimaginable em va venir al cap, poesies d’infantesa.

Hace olas y no es la mar
Lleva espinas y no es pescado
Es la casa más bonita que en la tierra se ha criado.

Més que poesia és una endevinalla. És el camp de blat.

Col·laboració de Lola Valls, Alumne del Casal

3/6/2008

RECORDS

2008-06-03T10:13:00.000-07:00

FOTO cedida per el Sr. Simeó Cardona

Entrada principal del Bon Caliu. Casal de Bigues i Riells

LA VELLESA

És molt trist la vellesa!. Sí, és el que sempre es diu.

És molt trist la vellesa sobre tot quan veus en un Geriàtric, per exemple: Aquelles persones que no poden valer-se per si mateixes, asseguts en aquelles cadires de rodes, aquelles ànimes que han sigut fortes, amb empenta i que arriba un moment de la vida que no tenen esma ni tan sols per menjar.
Sí, és molt trist.

Però, els que encara tenim la sort de poder caminar, menjar, parlar, fins i tot ajudar una mica als que tenim al nostre costat, hem d’estar contents i donar les gràcies per tot el que tenim.

És bo donar les gràcies per tot i a tots els que ens donen una ajuda, perquè la vida se’ns faci més amena: família, amics, professors i entitats que ens ajuden a reviure una mica la nostra infantesa.

El Curs de Català i Informàtica per gent gran per a mi ha sigut això reviure una infantesa pobre, que no ens va permetre arribar més lluny en la ensenyança .
Desitjo continuar l’any que ve, espero els dilluns amb impaciència i trobar-me amb totes les persones que hi he conegut.

Col·laboració de na Vicenta Sanz, alumne del Casal
3/6/2008

TRADICIONS

2008-06-03T06:53:00.000-07:00

FOTO CEDIDA POR MARISA.

Pueblecito de Almeria, cercano al pueblo nombrado en el siguiente relato.

EL MEU NOM

Marisa, el dia que vaig arribar a classe et vaig dir que em deia Eulàlia.
La setmana següent tu em vas sorprendre dient-me: - Hola Lali!
Amb gran sorpresa per a mi doncs des de ben petita ningú, fora de la meva família no m’ho havia dit ningú.

De la forma que et vaig contestar, potser et va sorprendre una mica, doncs jo sóc una mica impulsiva, en les formes de expressió. (Sóc així).

Mira! No sé si et sabré descriure, la manera en que penso les coses. M’has fet reviure coses, que ja no hi pensava des de la meva infantesa.

El meu nom m’arriba per part de la meva àvia Eulàlia ( Olaya, la de Juan de Dios el espartero) de Totana provincia de Murcia.

A Totana la Patrona és Santa Eulàlia de Mérida. (No sé el perquè. Però és així).
Com tu sabràs per l’edat que tinc, en els anys que vaig néixer, la tradició era posar els noms dels pares als fills i en la meva família hi havia una Eulàlia, al final en vam ser cinc d’Eulàlies.
Però a mi em va tocar “Lali” per ser la més petita i això em treia de polleguera.
Tota aquesta historia m’ha fet venir al cap un munt de records molt agradables que més endavant seguiré explicant.

Col·laboració de na Eulàlia alumne del Casal.
3/6/08

UNA VIDA FRUGAL

2008-05-29T11:26:00.000-07:00

VERDURES I FRUITES
O
FRUITES I VERDURES

Cinc per dia ens recomana la publicitat de la televisió.

Hi ha un “slogan” televisiu que ens mostren els cinc dits de la mà, i ens diuen que tenim que consumir cinc varietats de fruites i verdures. D’aquesta manera aconseguirem benestar, un “cos deu” ple de salut i energia. Diversos estudis han posat en evidència les propietats que aporten les fruites i les verdures en el nostre organisme i diuen, que poden prevenir certes patologies com: les malalties cardio-vasculars, fins i tot alguns càncers.

El que sí, no es pot negar, és que aporten grans quantitats de nutrients sempre molt necessaris perquè el nostre cos funcioni correctament: Vitamina C, Vitamina E, Vitamina B9, Carotens, Potassi, Magnesi, Calci i també els anomenats fenols.
Un altre cosa que podem assegurar, és que portant una dieta de fruites i verdures lluitem contra la nostra no estimada i perjudicial obesitat.

Però, el més important és comprendre com tenim que organitzar les cinc peces. Com és això: dos fruites i tres racions de verdures? Quatre fruites i una col? Una sopa de verdures, un suc de llimona, un plàtan i una pera............

Estic feta un embolic. En alguns règims només deixen menjar una peça de fruita per àpat. Per allò de les calories.
Personalment m’agraden molt les cireres. Malgrat les calories d’aquesta fruita en puc arribar a menjar mig quilo desprès de qualsevol menjada, només això representa 300 calories. Potser, només podem menjar sis cireretes? Ho dic per el punt, de que ens diuen que cada àpat té que tenir 400 calories.
Francament us diré que el tema de pesar els aliments, no és sant de la meva devoció i pot arribar a ser motiu d’estrès i mal humor.

Confidencialment us dic, que puc arribar a menjar-me les cinc peces de fruita establerta, en un sol àpat. Però sincerament, no sempre tinc la sort de trobar aquella fruita sucosa i madura a la que no pararies de mossegar.

La pràctica diària de prendre fruites i verdures varies, des de fa deu anys, arran d’unes al·lèrgies, m’ha donat un resultat espectacular al meu organisme doncs m’ha fet viure tots aquests temps sense cap medicament.
L’experiència de no haver trepitjat farmàcia en tot aquest temps m’ha donat una raó de menjar i seguint menjant fruites i verdures.

Marisa i Simeó
Per el concurs de fi de Curs de LA DIBA

CON CARIÑO A MI PERRITA LASSIE

2008-05-29T00:14:00.000-07:00

HISTORIA DE UN NIÑO FELIZ Y SU PERRITO LASSIE

Hace unos años, cuando Juan Carlos era pequeño tenía un perro llamado Laki. Era un perro grande, parecía un poney de grande y hermoso que era. Venia de Italia y fuimos cerca de Francia para buscarle una perrita como novia para que tuviera cachorros pero no se dejaba querer porque él no estaba en su casa. Entonces el señor François, que era el dueño de la hembra francesa nos dejó la perrita para traerla a Barcelona, concretamente a Bigues i Riells donde encontraron su nidito de amor y pasado un tiempo Laki y la hembrita francesa tuvieron cachorros. El señor François nos regaló un macho y una hembra. Al macho le pusimos de nombre Sultán y a la hembra le pusimos Lassie
Aunque su raza es “Coolie” y son pastores belgas, cuando Lassie tuvo sus cachorros estaban dando una película sobre un perro que también se llamaba Lassie. Le robaban sus cachorros y Juan Carlos fue llorando a donde estaba su perrita pensando que se lo habían hecho a Lassie. Cuando le enseñamos toda la camada con su mama el niño lloró, pero de alegría, al ver que estaban en su canasta con todos su cachorros.
Lassie era de color dorado y llevaba un collar blanco alrededor del cuello
Nos quedamos con otro cachorro llamado Jau. Era tan bonito como el león de la metro de las películas. Esta raza de perros son muy protectores con los niños y con sus amos muy cariñosos y protegen mucho la casa cuando están solos en la vivienda. Fuimos muy felices mientras los tuvimos.
Lastima que apenas hay de esta raza. Los había tricolor, también negros con el collar blanco y los de color canela también con su collar blanco
El niño siempre se acuerda de sus perros pero sobretodo de Lassie

ISABEL SEDANO alumna de “ I tu perquè no?” de Bigues i Riells

FI DE CURS D'INFORMÀTICA I CATALÀ

2008-05-28T11:14:00.000-07:00

EL PROPER DIA 16 DE JUNY A LES 12 DEL MIGDIA ENS REUNIREM AL CASAL PER DONAR PER FINALITZATS ELS CURSOS D'ENGUANY.

Tindrem la col·laboració del Ajuntament amb la presència de les representants de Benestar Social (la Mercè i la Lidia ) que probablement (si el presupost ho ha fet posible) vindran acompanyades d'una mica de aperitiu, cosa que sempre dona més sensació de festa i solemnitat.

NOCES D'OR DEL MATRIMONI VIÑOLAS-VILASECA

2008-05-20T09:01:00.000-07:00

El proper mes de Juny celebren les Noces d'Or en Llorenç Viñolas i na Dolors Vilaseca que com sabeu son uns bons amics del Casal

Des de el nostre blog els hi desitgem que gaudeixin aquest dia i moltíssims més de pau, salut i harmonia

14º ANIVERSARI DEL CASAL

2008-05-15T02:54:00.000-07:00

CASAL EL BON CALIU

14º ANIVERSARI DEL CASAL

EL DIA 20 DE JUNY ANIREM A DINAR AL RESTAURANT CAN BARRI

MENÚ

APERITIU

LLENGUADO A LA PLANXA
LLAGOSTINS
CALAMARS A LA ROMANA
VI BLANC I SORBET DE LLIMONA

FILET DE VEDELLA

PASTIS CROCANTI
CAVA BRUT PERELADA
CAFÉS LICORS I AIGUA

PREU SOCIS 25,00 € I NO SOCIS 39,00 €

VISITA A FLUIVES PER VEURE ELS GUARÀS

2008-05-08T03:28:00.000-07:00

CASAL EL BON CALIU DE BIGUES

-EL GUARÀ-

Data: 09 de Maig Hora de sortida: 08:00

Sortida del nostre lloc d’origen en direcció Berga. Aturada per esmorzar per compte de cadascú.
Continuarem la ruta fins arribar a Fuives, al Centre Mundial de Ruc Català. Joan Gassó i fill tenen molt clar el seu objectiu: donar a conèixer el ruc català
Després de la benvinguda del Sr. Joan, podrem passejar pels camins de Fuives per veure ben a prop més d’un centenar de guarans. Aquests estan separats per mascles i femelles. Els mascles, a més, estan separats entre si, doncs tenen un fort tarannà que no els permet una convivència segura. Per altre banda, les femelles formen un únic grup que pastura lliurement per la zona, acompanyades pels seus pollins
És una visita molt completa, coneixerem a fons aquests animals. La seva historia, les seves característiques, alimentació i reproducció

Finalitzada la visita anirem a dinar al restaurant Santa Bàrbara de Sant Corneli, a base del següent menú:

Safates amb amanida, escalivada, pernil i fusta d’embotits
Paella mixta
Safates amb peus de porc, vedella amb bolets i conill amb all i ol
Pa, vi, aigua i copa de cava
Bunyols de la casa i moscatell
Cafè i raig

Desprès de dinar gaudirem d’una agradable sobretaula amb ball i a una bona hora iniciarem el viatge de retorn cap a casa

Preu: 29,50 € + 4,00 € visita = 33,50 €

Viatge a la Rioja

2008-04-03T02:18:00.000-07:00

CASAL EL BON CALIU DE BIGUES

LA RIOJA

Dies: del 19 al 24 de maig Hora: 07:00

Dia 19: Lloc d’origen-Saragossa-Navarrete
Dia 20: Navarrete-Olite-Calahorra-Navarrete
Dia 21: Navarrete-San Millán de la Cogolla-
Nájera-Cañas-Navarrete.
Dia 22: Navarrete-Logroño-Sto. Domingo de la
Calzada-Navarrete
Dia 23: Navarrete-Enciso-Navarrete-tarda lliure
Dia 24: Navarrete-Saragossa-Lloc d`origen.

Preu: 495,00 – 35,00 subvenció casal = 460,00 € supl. Indiv. 16.00 € nit

Inclou:
Autocar de luxe
Hotel San Camilo 3*** a Navarrete
Pensió completa amb begudes incloses
Guia acompanyant de S.T. Villatges
Entrades a museus i altres
Assegurança especial de viatge (Europea de Seguros)

No inclou:
Esmorzar del primer dia
Extres del Hotel
Tot allò fora del programa

INSCRIPCIONS AL CASAL
DIES 8,10 i 15 d’abril de 17,00 a 19,00
Dipòsit 100,00 €
Pagament total : 22 d’abril de 17,00 a 19,00 al Casal

GRUP MÀXIM: 50 persones

2008-03-27T03:41:00.000-07:00

CASAL DEL BON CALIU DE BIGUES

BESALÚ

Museu de miniatures i microminiatures

Data: 18 d’abril Hora sortida: 8:00

Sortida del nostre lloc d’origen en direcció Vic i La Gleva on ens aturarem per fer un bon esmorzar a base de:

Pa amb tomàquet i embotits casolans
Aigua, vi, cafès, tallats, .....

Seguirem ruta per Olot fins arribar a Besalú, la Vial Comtal. És una població de la comarca de la Garrotxa, situada a 150 mts d’altitud. Com el seu origen indica, Bisuldunum era una fortalesa entre dos rius: el Fluvià al sud i el Capellades al nord. Besalú va començar a adquirir importància com a capital de comtat independent després de la mort de Guifré el Pilós (902), condició que va perdre en morir Bernat III (gendre de Ramon Berenguer III) sense fills, com a conseqüència el comtat de Besalú passà a la casa de Barcelona. El 1966 fou declarat “Conjunt Històric-Artístic Nacional” pel seu gran valor arquitectònic. Disposarem de temps per passejar pel poble i visitar el Museu de miniatures i microminiatures que ens fascinarà. Podrem observar més de 200 peces, des de una perruqueria dels anys 20 a una casa del s- XIX, passant per una caravana de camells en el trau d’una agulla. – ENTRADA INCLOSA.

A una bona hora ens dirigirem a un reconegut restaurant de la zona per dinar en base al següent menú:

Entremesos
Ous a la caputxina (plat típic de la Garrotxa)
Pollastre rostit amb guarnició
Crema catalana
Pa, vi, aigües minerals.
Copa de cava brut i cafè

Després d’una animada sobretaula amb ball, iniciarem el viatge de retorn al nostre lloc d’origen

PREU: 35,00 € + 2,00 € - 3,00 € bonificació casal = total 34,00 €

NOU HORARI DEL AJUNTAMENT

2008-03-27T01:42:00.000-07:00

Ens ha arrivat una nota del ajuntament de Bigues i Riells que informa del nou horari de les oficines a partir del 31 de març.

dilluns, dimarts, dimecres i divendres de 08:00 a 15:00

dijous de 08:00 a 19:00

dissabtes de 08:00 a 14:00

CALÇOTADA AL NOSTRE CASAL

2008-02-21T01:26:00.001-08:00

CASAL EL BON CALIU DE BIGUES

El dia 5 de MARÇ a les 14 hores

CALÇOTADA

AMB BOTIFARRA , POSTRES
VI, CAVA i CAFÈ

Preu 7 euros

BON PROFIT

CARTA DE AMOR DE BIGUES I RIELLS

2008-02-13T02:15:00.001-08:00

Barcelona, 14/2/2008
Querida Isabel
Te he enviado tres cartas y no he tenido respuesta.
Sólo desearía saber si te encuentras bien.
¿La salud te acompaña? ¿Tienes un trabajo aceptable?

Sólo sé de ti, tu dirección. Estando tan lejos lo único que se me ocurre es insistir con las cartas. Espero siempre, que en algún momento puedas responderme.

No puedo resistir esta incertidumbre, este silencio tuyo me corroe por dentro, me quema de rabia las entrañas.
No comprendo como hayas podido olvidar, aquellos momentos tan nuestros en los cuales nos confesamos amor eterno.
Ya sabemos que el primer amor es puro, blanco, como una estrella, como una flor de almendro, como el marfil de las teclas del piano.
El primer amor huele como la hierba a la luz de la luna.
El primer amor tiene música, como el agua del arroyo cuando choca con las piedras, en la cascada.
También sabemos que el primer amor, muere como un bonito sueño o como los días felices.

Pero, cariño. ¿No te acuerdas? Todo empezó en el cuarto de costura, mientras yo visitaba a tu padre, mi profesor de literatura, mi salvador en los días de exámenes.
Tú ibas cortando las telas y vistiendo el maniquí de mimbre, allí nos hicimos las primeras confidencias.
Era una tarde calurosa de verano. Cuando llegué la casa estaba solitaria tu allí cosiendo, con la vista clavada en la ropa. Cuando alzabas la mirada para enhebrar la aguja, lucias tus ojos negros como dos faros en una noche oscura. Tu blusa sudorosa pegada en el cuerpo por el calor, marcaba tus insinuantes curvas.
Cuando decidíamos salir, tú te cambiabas la blusa con la puerta entre abierta. Te preparabas para el paseo de los domingos.
¿Te acuerdas de nuestro banco preferido? Estaba rodeado de árboles y césped. Allí esperábamos que la tarde cayera para besarnos, besos cálidos, tardes no fáciles de olvidar
Escríbeme amada mía, dime algo cariño. Si estas dispuesta a no volver y a olvidar todo lo que hubo entre nosotros, yo también intentaré olvidar. Pero, escríbeme amada Isabel. Escribe al menos cuatro líneas para decirme que estás bien

Siempre tuyo Eduardo

MARISA I SIMEÓ

CARTA D'AMOR DE BIGUES

2008-02-13T02:07:00.000-08:00

Estimat Julià

No voldria pensar que t’he perdut per sempre i per això t’escric aquestes quatre ratlles. De ben segur que ho trobaràs estrany doncs com bé tu saps, no estem fets per escriure’ns cartetes, però el que sí sabem, i que no es pot negar, és que som fets l’un per l’altre.
Quan puguis llegir aquesta carta ja farà dies que estàs lluny i el que no acabo d’assimilar és que sia per sempre.
Torna amor meu, torna, pensa que cada dia que passa sense tu, és un turment i estic quasi segura, que et passa el mateix.
No puc viure sense tu, necessito estar a prop teu “Adonis” meu. Tot em recorda a tu: sento la teva olor per tota la casa, somio amb tu, amb aquells càlids acomiadaments abans de maridar-nos, amb les passejades les nits de lluna plena, esperar que es fes fosc per fer-nos un petó, esperar que apaguessin les llums del cinema per donar-nos la mà, són tants els records bons i íntims. Estic segura que posant-los en una balança esborrarien tots els mals moments. Suposo que tu també deus tenir els teus, bons i dolents records.
Estimat, és hora de passar pagina, t’estimo, t’adoro i et venero .
No donis les culpes als trenta anys de casats, a la massa confiança o a la rutina. Pensa que tothom pot canviar i mirar de fer-ho més bé.
No pots alguna vegada deixar el teu senyor caràcter enrera?. No pots per una vegada, mirar de canviar?. Tant et costaria ser una mica més romàntic?. Sí demostressis més sensibilitat, jo et podria correspondre més fàcilment. Ja saps que no vull regals sumptuosos, ni res valuós però sí saps que sóc una dona molt pràctica i que només busco el teu amor i sinceritat.
Què no te’n recordes d’aquells moments nostres tan nostres, de nits càlides i apassionades escoltant música d’en Col Porter o dels Platters?.
Recordes la nit de Sant Joan de 1960? Aquesta sí que només és nostra. Allà em vas confessar amor etern.
- Què ha passat ara, què ha passat estimat?
Et tinc de confessar que encara estic bojament enamorada de tu, encara més, que el primer dia. Estic gelosa, perquè penso que ja pots estar acompanyat. Tinc por que passi més el temps i que aquest ens pugui separar per sempre. És tant el amor que tinc per tu, que estic disposada i preparada per fer el que vulguis i seguir-te on tu tinguis ganes d’anar.

Espero noticies teves amb molta impaciència. T’estimo infinittttt!.
La teva Consol de sempre i per sempre.

MARISA I SIMEÓ

SANT SEBASTIÀ

2008-01-20T04:50:00.000-08:00

LES FESTES DE SANT SEBASTIÀ A

BIGUES I RIELLS DEL FAI

La Festa és el dia 20 de Gener, aquest any cau en Diumenge.
Però el Dissabte dia 19, ja ens vam estrenar. Vam anar tots a Teatre. La companyia de Teatre la Bambolina de Bigues, va posar en escena l'obra "Testimaré Infinittt", de Gemma Rodriguez.
L'obra narra un joc amorós entre dues persones joves

I després més FESTA

FESTA DE SANT SEBASTIÀ 2008 PARRÒQUIA DE SANT PERE DE BIGUES
200 Aniversari
Diumenge 20 de gener de 2008

A les 9 h sortint de la Plaça Miquel Bosch-
EXCURSIÖ A LES ROQUES BLANQUES

Ja que Sant Sebastià i la Mare de Déu de Puiggraciós també eren els patrons de les herbes medicinals.
A les 11:30h, a l’església parroquial-
MISSA EN HONOR A SANT SEBASTIÀ

La Coral l’AMARANT acompanyarà la missa amb els seus Cants.

Acabada la missa CONCERT a les 4 de la tarda, a la plaça Miquel Bosch-

JOCS TRADICIONALS CATALANS a càrrec de FEFE i Companyia

Tot seguit, XOCOLATADA seguidament, GRAN SARDINADA, amb torrades i vi.*

Durant tota la tarda es podrà visitar l’exposició dels treballs de les Jornades de "Fem poble" dels centres educatius de Bigues i Riells, al CEIP El Turó.*Organitza: Comissió de Sant Sebastià amb la col•laboració de l’Ajuntament de Bigues i Riells.

Si us animeu hi ha lloc per a tothom.

CLASSES DE CATALÁ AL CASAL DE BIGUES

2007-12-03T03:32:00.000-08:00

CLASSES DE CATALÀ EN EL CASAL DE BIGUES

El dia 26 de Novembre passat es van començar classes de català adreçades als joves de més de 65 anys a càrrec de la nostra col·laboradora Marisa Nicollet.
Per ara hem reunit més de deu persones que han demostrat un gran esperit de superació considerant que la majoria no havien tingut fins ara cap mena de nivell.
Així doncs, cada dilluns a les 12 hores us convidem a participar-hi

TOTS AL COLE

2007-11-21T11:14:00.000-08:00

La última classe de “i tu, per què no? Que ha estat impartint la Diputació de Barcelona, vam fer un exercici el qual ens va fer descobrir certes mancances que hi havien entre algunes persones i que es va trobar una solució.
El exercici era desenvolupar: “l’arrel d’una causa o problema i posar-hi solució”.

Una de les coses que ens va cridar l’atenció era que algunes persones no sabien escriure o llegir el català correctament, feien faltes i tot el conjunt, els hi va dificultar entrar per complert en la tasca de poder manegar i comprendre l’ordinador, que és d’això el que és tractava. Aquesta manca de domini de la llengua, ha comportat que moltes persones hagin abandonat el programa, doncs als hi ha creat una certa dificultat.

La solució que es va trobar a classe, desprès de escoltar diferents opinions, va ser que un de nosaltres de cada casal, pogués ensenyar a escriure el Català sense faltes. Fent aquestes classes prèvies, es podria entrar a manegar l’ordinador amb menys dificultat .

Us comuniquem que la gent de Bigues ho em posat en pràctica, el dilluns dia 26 de Novembre comencem les classes per persones que s’han interessat en la idea. O sia, que si alguna persona de qualsevol casal, ho te fàcil per poder-hi assistir, serà benvinguda. Ho farem a partir de quarts de dotze fins la una del mig dia.
A Déu amics, fins a la propera.
Una col·laboració de:
MARISA

FESTA DE SANT SEBASTIÀ

2007-10-18T10:47:00.000-07:00

És la foto de la nostra Parròquia, Sant Pere de Bigues.

El 20 de Gener, és la festa local de Bigues, aquest dia pel matí és fa una Missa en honor a Sant Sebastià.
La Coral del poble hi canta algunes cançons del repertori. Desprès de la Missa és fan divertiments de tota mena: exposició de fotos, per ensenyar als visitants les nostres muntanyes. “Els cingles de Berti” (per exemple). Actuació de pallassos, xocolatada, gran sardinada.
Bé, si hi ha alguna persona que está interessada en assistir, aquest dia recordeu la data. Hi sou tots convidats.

2007-10-17T04:38:00.000-07:00

pel·licules de Disney

habaneras

2007-10-17T03:51:00.000-07:00

L'habanera El meu avi és la més famosa des de l'Escala que es canta cada any pel juliol per recordar els mariners que van marchar a Cuba

Problemes en el trànsit

2007-10-15T11:25:00.000-07:00

Des de fa temps he notat uns quants vicis de conducció que estan presents a les nostres carreteres.

1. Sembla que hi hagi una epidèmia d’automòbils amb manca d’il·luminació. Uns tenen un far totalment apagat i altres només tenen encès el llum de posició cosa que confon als altres conductors. Fa anys no se’n veien tants perquè en aquella època la “benemèrita” tenia molta cura en parar-nos i fer-nos canviar la bombeta fosa in situ

2. Hi ha molts conductors que quan s’aturen a la vorera et donen un bon ensurt doncs obren la porta de bat en bat donant la sensació de que no s’han preocupat en mirar si altres vehicles circulen al seu costat.

3. Respecte al us dels intermitents (que serveixen per advertir que anem a fer una maniobra) hi ha dues actituds: Uns te’ls posen quan ja estan fent la maniobra i per tant no serveix de res avisar de que vas a girar si ja ho estàs fent i els altres ni es molesten en posar-los. Però l'especie més perillosa és la que es pensa que posant els intermitents ja tenen dret i prioritat per fer la maniobra, en especial aquests camions que en autovies canvien de carril sense miraments

4. En les rotondes també noto conduccions agressives i imprudents. Son aquells que s’introdueixen encara que no tinguin prioritat envaint el teu espai i obligant-te a frenar

5. Recordo que temps enrera parlar dels camioners era sinònim de bon conductor. Ara molts han perdut aquesta qualificació doncs fan servir el seu gran tamany per imposar la seva llei

ANEM TOTS A CANTAR

2007-10-14T15:43:00.001-07:00

A Bigues també hi ha una coral, som un col·lectiu de unes vint- i cinc persones entre homes i dones. El Sr. Andreu n’és el president, però com que portar la Coral és bastant complicat perquè hi ha molta feina en organitzar coses: dinars, sortides, reunions, ho ha delegat a una pubilla del pobla, es diu Rosa.
La Rosa és jove i porta la Coral de meravella, és molt bona noia i té un sac de paciència, sobre tot quan vol parlar, doncs té que posar-se a cridar perquè tothom parlem plegats. Amb un col·lectiu és normal sempre hi hagi diverses opinions.
Tenim un repertori molt extens, es canten cançons Angleses, Franceses, Catalanes naturalment, havaneres etc.
L’any passat vam tenir un èxit formidable amb “La Cançó d’Amor i de Guerra”. Ens vam reunir les quatre Corals de les rodalies o sigui “Corals de la Vall del Tenes”
Sortim també a cantar fora del poble, perquè es fan intercanvis amb altres Corals.
Aquest any hem estat a Puigcerdà, Palau de Plegamans, Collbató i altres.
També cantem en les festes que es fan en el poble com per exemple: la trobada de acordionistes
Bé, estimats companys, si alguna persona li fa il·lusió cantar amb nosaltres, no dubti en posar-se en contacte amb la Sra. Rosa, sempre hi ha un reconet per el que vulgui adherir-se a la Coral de Bigues.

Col·laboradora del blog

FOTOS DE LA MATANÇA 2007

2007-10-14T14:25:00.000-07:00

Botifarres

2007

Com es pot apreciar estem molt enfeinats

LA MATANÇA DEL PORC

2007-10-12T14:54:00.001-07:00

Aquestes paraules de “Matança del porc”, encara que les he sentit des de molt petita no m’hi arribo a habituar.
Però bé, deixarem les opinions particulars i anirem per explicar aquesta festa celebrada a tants pobles des de fa tants i tants anys.
Naturalment, el que és pròpiament dit matança, ja no és així, doncs ara anem a buscar la carn amb una carnisseria.
Bé, d’aquesta compra se’n encarrega el nostre director Sr. Andreu. L’estimat Sr. Andreu fa moltes coses per el Poble de Bigues, però això ja ho explicaré un altre dia . Ara em limitaré a parlar de la Matança
Com he dit, la carn la anem a buscar igual que les tripes. Les tripes és una cosa que s’han de netejar molt bé, d’això també se’n encarrega el Sr. Andreu.
Tots treballem molt aquell dia barrejant les carns i posant-t’hi els ingredients que pertoquen, que per cert, no us ho diré doncs considero que és un secret. Un secret, perquè és el gust personal que hi donem nosaltres.
Heu sentit mai que en Ferran Adrià doni el seu secret?. De tot el que pugui dir aquest senyor segur que es guarda un as dins de la manega.
Tornant a la nostra matança us dire que els homes es lleven molt d’hora. Les dones hi van més tard, per omplir les tripes i fer les amanides. Si, si, les amanides perquè desprès de la feinada fem un gran dinar i convidem a moltes persones.
En el nostre blog ja anirem posant les dates de les celebracions.
Ara que les nostres noticies arribaran fins a La Diputació de Barcelona, val la pena que tothom pugui saber el que es fa en el Poble de Bigues i Riells.

Una col·laboradora de blog

Sant Miquel del Fai

2007-10-04T13:33:00.001-07:00

Sant Miquel del Fai és un espai natural on l'aigua en el transcurs dels segles ha anat esculpin i llaurant uns camins i grutes que han convertit aquest paratge en un centre de atracció per els amants de la natura atrets per la fama de la seva bellesa. Des de d'alt de les montanyes s'ajunten les corrents dels rius Tenes i Rossinyol caient en casacada i donant a cada estació del any diverses fisonomies que ho fan més encisador.
Els estadants de Bigues i Riells ho tenim ben aprop tant és així que ja hi hem pujat a peu. L'excursió val al pena doncs es gaudeix d'un magnífic espectacle on et retroves amb la natura admirant els arbres, el salt d'aigua, l'aire fresc i net i sents els cants del ocells amb fruició doncs allà dalt no hi han arribat encara els sorolls de la ciutat.
Sempre que hi anem ens rep l'estatua d'en Josep Plà assentat en un banc i amb el cigarret a la boina al cap.

L'Automobil

2007-10-04T13:13:00.000-07:00

El cotxe és un instrument molt valuos. Serveix per transportar-nos d'un lloc a un altre i poder traslladar a les persones malaltes, nens, vellets i paquets pesats. És un element de representació social doncs al ser un objecte situat al carrer fa que constitueixi com un aparador que reflecteix el que som o el que tenim.
Ens fa més lliures al donar-nos la facultat d'escollir el dia, l'hora o el itinerari que volem seguir a diferència del tren o el bus als que estem supeditats pels horaris en especial de nit quan aquests transports quasi desapareixen del tot.

REFLEXIONS SOBRE LES ULLERES

2007-10-03T13:44:00.000-07:00

Quan vas a fer-te unes ulleres noves és perquè, potser ja no hi veus bé,perquè les has perdut, se t'han trencat o te les han aixafat els néts. Per una part tens una sensació de frustació al tenir-te que desembolsar uns diners que poden fer falta per altres coses però també tens il·lusió ja que estrenaràs ulleres noves que com a mínim estaran brillants, modernes, intactes i saps també que hi veuràs millor. Les ulleres per mí, que les porto de de fa molts anys, ja forman part de mi mateix. Tant és així, que no sóc conscient de que les porto

VIATGES EN TREN

2007-10-03T13:33:00.000-07:00

M'agraden els trens des de petit. Formen part de la meva memoria d'infant doncs vivia molt a prop d'una línia i els sorolls de les màquines de foc al treure fum s'acompanyaven amb el troi-troi de les rodes quand en aquell temps els troços de vies estaven separats una mica entre ells. Avui tot està canviat. Els trens ara ja no fan quasi soroll, son més ràpids i nets. També en el interior s'han produit millores. Els passatgers d'avans es coneixien entre ells, es saludaven al pujar i fins i tot es formaven tertulies animades que ajudaven a fer el trajecte més amé. Cada dia es parlava d'un tema diferent. Els dilluns, de futbol, els dimarts de cine, el dimecres de la feina, el dijous de malalties i el divendres del que es faria el cap de setmana

EL POBLE ON VISC

2007-10-03T13:27:00.000-07:00

Es un poble amb no gaires estadants però gran en extensió doncs les cases, la majoria viviendas individuals amb jardí, estan diseminades per tot el territori. Les urbanitzacions tenen caràcter propi i només estan lligades pel centre del poble on hi estan ubicats els comerços i serveis. A les afores com es obligatori avui en dia no hi falta el polígon industrial que dona feina a la gent que hi resideix

EL BON CALIU 4

2007-10-03T13:22:00.001-07:00

Vista general del Casal

EL BON CALIU 3

2007-10-03T13:19:00.001-07:00

El racó dels ordinadors

EL BON CALIU 2

2007-10-03T13:08:00.001-07:00

L'entrada del Casal

EL BON CALIU 1

2007-10-03T13:01:00.001-07:00

Interior del Casal on es nota la bona harmonia que hi ha entre els socis