SANT VALENTÍ 2011
Aprofito la diada de Sant Valentí malgrat que és festa castellana, per escriure una carta d’amor.
Els alumnes del Casal de Bigues també volem entrar a concurs.
Nosaltres a Catalunya celebrem aquesta festa per Sant Jordi, el 21 d’abril.
Carta d’Amor
Jo era molt jove i passejava per un parc molt bonic però una mica deixat, una mena de jardí sense vida.
Tot d’una vaig sentir veus i vaig veure una senyora i un jove parlant asseguts en uns pedrissos. Jo m’hi vaig acostar ja que em miraven somriguem.
Es veien unes persones de classe mitja alta per la manera de parlar.
Em preguntaren coses, així vam començar una conversa. El jove amb digué que no estava gaire bo i que estava prenen les aigües, en un Balneari del poble (com és feia llavors la gent que podia pagar-s’ho).
La senyora, la seva mare, li va proposar que féssim una passejada pel parc, plegats. Afegint, que ella ens esperava allí asseguda en el banc.
En Manel em deia unes coses molt boniques, jo tenia molta vergonya ja que no el coneixia de res i així li vaig dir.
Ens vam anar veien i escrivint. Eren unes cartes en les quals s’hi reflectia un amor sincer, pur.
Un dia em digué: M’apropo a tu perquè veig que ets sincera i m’agrades molt però te de dir una cosa molt trista. Agafant-me la mà em digué:
Jo t’estimo molt i veig que tu amb correspons. Jo sé que no viuré gaire temps i vull morir agafat a les teves mans, mentre tant siguem feliços. Jo li vaig dir que si, però que no perdés l’esperança i que segur viuria molt temps
Així vam passar els mesos. Ell cada vegada estava més malament ja no podíem sortir com abans, però a la vora del llit com si fossin cartes d’amor jo li anava dient coses boniques, les quals ell m’havia ensenyat. Quan tot va acabar, el meu consol va ser passejar pels llocs que havíem anat. Recordant....i mirant... agafats de les mans, les flors que tant admiràvem.
Marcel-la, 16/01/2011
Alumne del Casal de Bigues i Riell
No hay comentarios:
Publicar un comentario