AIXÒ ES EL QUE EM DEIA MOLTA GENT
“Llàstima que llavors ja era massa tard”... això era la frase que em van dir quan vaig començar unes classes de Català i Informàtica. Però es van rotundament equivocar doncs cada dia m’ho agafo amb més il•lusió.
Totes les persones que tinc al meu costat sempre han estat un gran punt de recolzament sempre m’han donat molts ànims per seguir amb aquesta tasca.
Tinc que confessar, que em costa una mica doncs sóc una mica dura de cervell, em costa comprendre les coses; però vaig tirant endavant.
Massa tard, mai! Us heu parat a pensar la gent que es coneix fent totes aquestes activitats, personalment m’encanta, es molt gratificant i en una paraula: et sens jove.
Es com comunicar-te amb un altre món: coneixements varis, amistats, tornes a recordar coses que havies deixat en l’oblit, en un racó, fora de si mateix.
Així que la frase “llàstima que llavors ja era massa tard” per fer això o allò en aquest moment no hi te cabuda.
Si tenim salut, sempre hi ha temps per fer coses. En la nostre joventut vam fer les que ens pertocaven, ara fent les que bonament podem fer amb ajut d’uns i d’altres.
Per què renunciar al que tenim al davant? Hem d’aprofitar amb alegria.
Renunciar a l’amor per què som Grans? Mai! L’amor és bonic a totes les edats. Ens en podem fer un munt de preguntes com aquestes a les quals hi trobarem: Llàstima que.......... doncs no, em nego terminantment a repetir-la.
Eulàlia, alumne del casal de Bigues i Riells
Juliol, 2009
Totes les persones que tinc al meu costat sempre han estat un gran punt de recolzament sempre m’han donat molts ànims per seguir amb aquesta tasca.
Tinc que confessar, que em costa una mica doncs sóc una mica dura de cervell, em costa comprendre les coses; però vaig tirant endavant.
Massa tard, mai! Us heu parat a pensar la gent que es coneix fent totes aquestes activitats, personalment m’encanta, es molt gratificant i en una paraula: et sens jove.
Es com comunicar-te amb un altre món: coneixements varis, amistats, tornes a recordar coses que havies deixat en l’oblit, en un racó, fora de si mateix.
Així que la frase “llàstima que llavors ja era massa tard” per fer això o allò en aquest moment no hi te cabuda.
Si tenim salut, sempre hi ha temps per fer coses. En la nostre joventut vam fer les que ens pertocaven, ara fent les que bonament podem fer amb ajut d’uns i d’altres.
Per què renunciar al que tenim al davant? Hem d’aprofitar amb alegria.
Renunciar a l’amor per què som Grans? Mai! L’amor és bonic a totes les edats. Ens en podem fer un munt de preguntes com aquestes a les quals hi trobarem: Llàstima que.......... doncs no, em nego terminantment a repetir-la.
Eulàlia, alumne del casal de Bigues i Riells
Juliol, 2009
No hay comentarios:
Publicar un comentario