ENDAVANT

AGRAÏMENTS

Hola! Sóc una “xicota” de seixanta cinc anys. Fa dos anys tot just quan havia fet els seixanta tres, vaig saber que a Bigues es feia un curs que es deia “I TU PER QUÈ NO”. M’ho va dir una veïna que és diu Isabel perquè no me’n havia assabentat per ningú doncs al pobla no s’havia posat cap cartell que anuncies que es fessin aquestes classes, naturalment per part de l’ajuntament.
Així que moltes gràcies Isabel.
Vaig estar indagant i vaig descobrir que conjuntament amb l’Informàtica es feien classes de Català i vaig trobar que això per a mi era més interessant.
A més la professora que feia les classes tenia un munt de paciència. Moltes gràcies Marisa per dir-me, i tu per què no?.
Dono gràcies també a les meves companyes de classe perquè m’han fet sentir molt bé. M’han fet tornar les ganes, la il·lusió, m’han fet sentir-me viva, m’han donat la oportunitat de bellugar les neurones. No sé si m’explico gaire bé, però m’agradaria dir-vos que fa dos cursets no m’hauria vist en cor ni d’agafar un llapis per escriure català ni res sense fer faltes. Ara ja ho veieu sincerament us dic que poques faltes m’ha corregit la Marisa.
L’any que bé si res no es torça, vull aprendre informàtica.

Com us he dit, gràcies a tots els que m’han ajudat i endavant que el món és nostre.
I vosaltres per què no?
EULÀLIA,
alumne del casal de Bigues
15/06/09